El 28 de novembre de 2025 va esclatar el brot de pesta porcina africana en senglars a Bellaterra. Des de llavors, amb el Parc de Collserola i les zones naturals de Sant Cugat tancades, s'han eliminat més de 13.000 senglars dins de la zona restringida, dels quals poc més de 400 han donat positiu. A la resta de Catalunya, s'han abatut més de 27.000 exemplars. En total, uns 40.000 senglars. Unes xifres que han obert el debat sobre l'ètica i l'eficàcia d'aquestes actuacions per frenar el virus i controlar la població de senglars. De fet, l'objectiu expressat per la Generalitat és matar tots els senglars dins de la zona zero i reduir molt la seva població a tot el país.
Recentment, el Consell de l'Advocacia i la Universitat Autònoma de Barcelona han signat un conveni per promoure models de gestió de la fauna salvatge basats en criteris "científics, ètics i sostenibles". Una de les veus més crítiques amb l'estratègia de la Generalitat és la plataforma SOS Senglars, que denuncia un extermini indiscriminat i reclama alternatives a la caça. En parlem amb Marta Gumà, una de les seves representants.
Com neix la plataforma SOS Senglars i què us motiva a impulsar-la?
Neix arran de la preocupació de la ciutadania per l’extermini de senglars que s’està duent a terme per controlar la pesta porcina africana. Sabem que é una malaltia vírica que afecta senglars i porcs i que es vol protegir la indústria porcina, que representa entre l’1 i el 3% del producte interior brut de Catalunya. Però la manera com s’està gestionant és absolutament desproporcionada i no segueix fil per randa les recomanacions dels organismes internacionals competents.
Com valora les actuacions que s’estan fent a Collserola i a la resta de Catalunya?
Des de l’inici del brot el 28 de novembre de 2025, la Generalitat ja ha matat al voltant de 13.000 senglars dins de la zona infectada, dels quals només un 3% aproximadament han donat positiu. A la resta de Catalunya, fora de les zones de risc, s’han matat uns 27.000 senglars. Per tant, estem parlant d’uns 40.000 senglars a tot Catalunya. Dels 27.000 animals eliminats fora de la zona de risc no sabem quants estaven infectats, perquè la Generalitat no els ha fet les proves. Però el gruix total és que el 99% dels animals exterminats estaven sans. Aquesta gestió és absolutament ineficaç.
També critiqueu el cost de tot el dispositiu.
Hem fet una comparativa amb altres països i posem Bèlgica com a exemple. Va tenir pesta porcina africana durant dos anys i va gastar al voltant de 18 milions d’euros. Catalunya ja porta uns 20 milions d’euros i sembla que encara és lluny de resoldre la crisi sanitària. Bèlgica va aplicar un mètode molt més ajustat a les recomanacions dels organismes científics internacionals, basat en la vigilància passiva. Això consisteix a buscar els cadàvers dels animals, retirar-los i analitzar-los. Van estar onze mesos sense caçar i van erradicar el virus en dos anys, amb menys cost del que ja porta gastat la Generalitat. A Catalunya, menys d’un mes després de l’inici del brot, ja es va autoritzar l’ús d’armes de foc per matar senglars. És absolutament contraproduent, perquè les batudes i la caça espanten els animals i els dispersen, amb el risc de dispersar també el virus.
Gumà: "El senglar és una espècia autòctona i se'l considera un enginyer de l'ecosisetma"
La Generalitat ha plantejat un buidatge sanitari de la zona zero perquè no quedi senglar a Collserola. Com valoreu aquesta estratègia?
Hi ha una cosa molt important: el senglar és una espècie autòctona. Es considera un enginyer de l’ecosistema, perquè té una funció ecològica fonamental. Contribueix a la dispersió de llavors, a la regeneració del sòl i a facilitar la filtració de l’aigua de pluja gràcies a la seva acció de furgar. També controla poblacions d’invertebrats, cucs i larves i crea petits ecosistemes. Fins i tot hi ha estudis que apunten que pot contribuir a reduir la intensitat dels incendis. Tot això s’està obviant. No podem perdre una espècie així del nostre ecosistema, perquè n’és una peça fonamental. Una part important de la població de senglars de Collserola ja hauria mort a causa del virus. El que no està justificat, ni de bon tros, és eliminar aquests gairebé 27.000 senglars de fora de la zona de risc. Entenem que això respon més a una voluntat de gestionar la sobrepoblació de senglars a Catalunya que no pas de controlar el virus.
La Generalitat diu que hi ha sobrepoblació de senglar.
Fa molts anys que hi treballem i hi ha altres alternatives. Per exemple, sabem que tenim llops a Catalunya, però amb una població petitíssima que no és viable pel control de senglars. L’Administració hauria de treballar per reintroduir el llop i assegurar que hi hagi una població viable, perquè aquest depredador contribueixi a regular les poblacions de senglars. A Collserola és evident que no es pot reintroduir el llop. Portem anys matant i matant, i això no ens està portant enlloc.
Marga Gumà: "Continuar caçant és un despropòsit i només acabar incrementant la població de senglars i satisfer la Federació de Caça"
Quines alternatives proposa per controlar la població de senglars?
Entre el 2017 i el 2022 es va fer una prova pilot d’esterilització de femelles de senglar en zones urbanes. Va ser tot un èxit. L’objectiu era evitar accidents i les incursions dels senglars. Fa anys que portem aquesta proposta a totes les administracions que s’encarreguen de gestionar Collserola, com la Generalitat i el mateix Parc de Collserola, però s’ha obviat absolutament. Continuar caçant és un despropòsit i només acabar incrementant la població de senglars i satisfer la Federació de Caça.
Com valoreu des d’un punt de vista ètic l’eliminació de milers de senglars a Collserola?
La solució per gestionar aquest virus, o altres que vindran, no pot ser exterminar la fauna silvestre. Hi ha altres fórmules que ni tan sols s’han posat en marxa, com la immunocontracepció per gestionar els conflictes urbans i periurbans. Si restablim els ecosistemes i tornem a introduir i protegir els depredadors naturals d’aquests animals, la situació podria canviar radicalment. No és ètic matar i exterminar animals per solucionar aquesta mena de problemes. La nostra societat és cada vegada més sensible al patiment animal i, si parlem de preservar el medi ambient, no podem tractar d’aquesta manera una espècie autòctona com el senglar.
Tot i això, sembla que no hi ha gaire debat ciutadà sobre l’eliminació dels senglars. La gent es queixa més de no poder accedir a Collserola.
Des de fa molts anys s’ha criminalitzat el senglar. Hi ha hagut un discurs d’odi institucional i dels mitjans de comunicació en general cap a aquest animal, presentant-lo com una bèstia perillosa, com una plaga. En canvi, no s’ha parlat de les seves funcions ecològiques fonamentals ni de la seva importància per als nostres ecosistemes. Això ha fet que bona part de la ciutadania tingui la percepció que el senglar és una plaga, un animal perillós que molesta. Volem canviar aquesta percepció, explicant com és realment aquest animal. És veritat que hi ha molts veïns preocupats per no poder accedir a Collserola, cosa que és lògica. Entenem que el parc ha d’estar tancat i respectem aquesta mesura. Però també hi ha veïns preocupats per la violència extrema que s’està exercint. Alguns estan presenciant davant de casa seva la mort de mares amb cries, de manera violenta. Això ha despertat la preocupació de moltes persones, que estan en contra d’aquestes actuacions.
Heu denunciat casos concrets de males pràctiques durant les actuacions, fins i tot amb trets prop de cases.
Fins i tot ens han arribat denúncies de veïns que expliquen que els Agents Rurals van entrar en una propietat privada i van matar una mare amb quatre cries. Cal veure fins a quin punt aquestes actuacions són legals. La Generalitat ha aprovat diverses disposicions des de l’inici del brot per permetre actuacions que abans no es podien fer, com matar senglars dins dels nuclis urbans. Però les formes com s’estan duent a terme són tremendes. La Generalitat tindria l’obligació de controlar com es duen a terme les morts dels senglars per part de les empreses que ha contractat, i sembla que no ho està fent. Creiem que això és molt greu.
Marta Gumà: "Pel que fa als accidents de trànsit, hem fet un estudi exhaustiu: quan hi ha caça, els senglars fugen i hi ha més accidents"
La presència de senglars provoca accidents de trànsit, danys als conreus i problemes de convivència. No hi ha una sobrepoblació a Collserola?
El tema de la sobrepoblació és relatiu. Des del punt de vista de l’ecosistema, no n’hi ha. Ara bé, si ho mirem des del vessant humà, evidentment es poden generar conflictes. A ple segle XXI, encara hem d’aprendre a conviure amb tota la fauna silvestre. Entenc la problemàtica dels pagesos, però hi ha mesures que es poden prendre, com la instal·lació de tanques electrificades. Això té un cost i la Generalitat ja dona ajuts, però, si cal donar-ne més, que se’n donin. El mateix passa amb les zones urbanes i periurbanes, on els animals poden trobar aliment. S’han de protegir els contenidors o el menjar que es deixa a colònies felines. Pel que fa als accidents de trànsit, hem fet un estudi exhaustiu: quan hi ha caça, els senglars fugen i hi ha més accidents. Cal canviar radicalment la manera de gestionar les poblacions de senglars.
Marta Gumà: "Portem uns 40.000 senglars eliminats i la xifra continua augmentant"
Hi ha veus que qüestionen l’eficàcia de la immunocontracepció.
Fins ara ningú ens ha demostrat amb un estudi científic rigorós que aquest sistema no funciona. En canvi, nosaltres sí que tenim un estudi científic rigorós i un informe de l’investigador, que és el degà de la Facultat de Veterinària de la UAB. L’esterilització funciona per gestionar els conflictes urbans i periurbans. Evidentment, no estem parlant d’esterilitzar els senglars de tots els boscos de Catalunya, sinó d’actuar en entorns concrets.
Quin missatge voldríeu traslladar a la ciutadania sobre l’eliminació de senglars?
Portem uns 40.000 senglars eliminats i la xifra continua augmentant. El missatge que voldria donar a la ciutadania és que pensem, especialment en plena emergència climàtica, en la importància que els nostres ecosistemes estiguin equilibrats. El senglar és una peça fonamental d’aquests ecosistemes i la solució no és exterminar una espècie per protegir una indústria. Cal canviar la nostra visió de la natura. No hem de veure els animals com enemics. El conseller Òscar Ordeig ja va que la intenció era eliminar el 50% de la població de senglars de Catalunya i jo diria que fins i tot més. I, si m’ho permets, hi ha un detall que potser és anecdòtic: el conseller Ordeig és net del primer president de la Federació de Caça de Catalunya. I això també diu molt.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok