Pi d'en Xandri: l’arbre que va sobreviure

Article editat i resumit de l’original de Nora Muñoz, del Món Sant Cugat 17, publicat el 2024. Article publicat abans de la caiguda de la branca que donava forma a l'arbre, el 18 d'agost de 2025.

El Pi d’en Xandri és una de les icones naturals i culturals més emblemàtiques de Sant Cugat. Situat als peus del Parc Natural de Collserola, aquest pi pinyer ha presenciat més de dos segles d’història, sent testimoni dels profunds canvis que ha experimentat el municipi. Amb una alçada de 24 metres i la seva peculiar forma de para-sol, destaca per tenir una branca díscola, la qual es va deformar a causa d’una gran nevada el 1962. L’arbre ha sobreviscut a diverses adversitats, entre elles, condicions climàtiques extremes o un atemptat en què gairebé perd la vida, convertint-se en un símbol de resistència santcugatenca. 

El pi entre vinyes 

El Pi d’en Xandri va ser plantat el 1774 per en Pau Serra-Bogunyà, membre de la família de propietaris agrícoles Serra-Bogunyà, als quals se’ls coneix amb el sobrenom Xandri per un antic membre de la nissaga, l’Alexandrí -'Xandrí’- Serra i Bogunyà. La funció inicial del pi era marcar els límits dels terrenys de Can Xandri, una pràctica habitual en un paisatge dominat per ceps. Al segle XVIII, Sant Cugat era un poble agrícola on la vinya ocupava bona part del paisatge de la falda de Collserola. Transcorreguts 80 anys, es va talar el bosc per plantar ceps, però per voluntat de l’amo, només un pi va romandre intacte, el més ancià de tots.  

Des d’aleshores, el Pi d’en Xandri va ser respectat generació rere generació i va adquirir una forta popularitat. Hi va contribuir la seva localització, al camí que porta a l’Ermita de Sant Medir on cada 3 de març se celebra l’aplec. Actualment, el pi bicentenari continua sent un punt de trobada d’escoles, excursionistes i ciclistes. Ha estat significativa la feina del Club Muntanyenc, que des del 1959 promou la Marxa Infantil amb el Pi d’en Xandri com a referència. 

Un setge urbanístic

Entorn de la dècada de 1980, a Sant Cugat es va fer evident el fort creixement urbanístic. Si l’any de naixement del pi la població rondava el miler d’habitants, als anys 70 ja arribava als 21.000. A mesura que la població augmentava, les àrees verdes que rodejaven el municipi es van veure amenaçades per projectes de construcció, entre elles les 170 hectàrees de Torre Negra.

El Pla General Metropolità de 1976 havia declarat part de la zona com a urbanitzable, i l’empresa promotora Núñez i Navarro va adquirir una important quantitat de terrenys amb l’objectiu d’edificar-hi. El Pi d’en Xandri i Torre Negra es van convertir en el centre d’un conflicte que enfrontava les intencions dels promotors amb la voluntat de la ciutadania, l’Ajuntament i la Generalitat de protegir aquell patrimoni natural.

L’atac i la salvació del pi

L’agressió contra el Pi d’en Xandri, el 2 de febrer de 1997, va ser un dels episodis més dramàtics. Entre les 4.30 i les 5.30 h de la matinada, un grup de desconeguts va intentar tallar el pi utilitzant motoserres de grans dimensions. Van fer diversos talls al tronc, el més greu dels quals mesurava 1,6 metres de longitud i 45 centímetres de profunditat, i també van intentar calar-hi foc. L’arquitecte municipal va proposar tallar el pi per motius de seguretat. Però l’aleshores alcalde, Joan Aymerich, va decidir guiar-se per l’optimisme de l’enginyer ambiental Jordi Torrijos, antic cap del servei de Paisatge i Verd Urbà de l’Ajuntament. Torrijos proposava deixar-lo dempeus tant si moria com si no, com a símbol de la resistència davant de la incursió constructora.

L’estratègia per salvar-li la vida va ser evitar que s’inclinés, apuntalant-lo amb 16 puntals  i subjectant-lo amb cables, alhora que es feien treballs de sanejament per a facilitar-ne la cicatrització de les ferides. Aquests treballs s’han mantingut al llarg dels anys.

Mai es va arribar a saber qui havia comès l’atac. La hipòtesi que més pes va guanyar va ser que tot plegat havia estat una bandarrada sense cap relació amb les disputes legals pels terrenys. Una curiositat és que, fins dos anys després de l’atac, un santcugatenc va publicar cada setmana un anunci al TOT on oferia 2 milions de pessetes a canvi de qualsevol informació.

 

La defensa de Torre Negra

Paradoxalment, l’atac va ser només l’inici d’un gran salt endavant en la lluita per la protecció de l’entorn. L’any 1994 s’havia fundat la Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra, una campanya ciutadana recolzada per 80 entitats i 10.000 signatures. El 16 de març de 1997 va tenir lloc la manifestació més multitudinària de la història de la ciutat: al voltant de 4.000 persones van marxar des de la plaça del Monestir fins al pi per mostrar la seva indignació. També va ser un acte simbòlic sense precedents la creació d’una cadena de 3.000 dibuixos del Pi d’en Xandri que, lligada a façanes, fanals o arbres, va recórrer el mateix camí que la mobilització. 

20 anys de pugna legal

Aquesta determinació ciutadana per defensar l’entorn va donar forces a l’Ajuntament per no claudicar davant de l’empresa constructora. La clau d’aquesta lluita legal de més de dues dècades va ser la modificació del Pla General Metropolità, per tal de reclassificar la zona com a sòl no urbanitzable. El 1998 es va aprovar aquesta modificació, però Núñez i Navarro va presentar diversos recursos legals per aprovar Programes d’Actuació Urbanística, portant-ho al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Un dels moments claus del litigi arriba el juliol de 2022, quan el TSJC denega el recurs presentat per Núñez i Navarro davant la tercera modificació del PGM, i confirma així la potestat de l’Ajuntament de protegir l’entorn de Torre Negra per motius d’ordenament urbanístic de ciutat. Una sentència que s’ha confirmat. Amb el pas dels anys, el Pi d’en Xandri ha passat de ser un punt de referència per marcar límits de propietat a convertir-se en un emblema de la resistència ecològica i ciutadana. Amb una expectativa de vida que podria arribar als 400 anys, el pròxim pas endavant és que el pi sigui declarat Arbre Monumental de Catalunya, petició que ja s’està tramitant.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.