Polèmica a Sant Cugat per la reducció de cotorres argentines amb mètodes letals

Sant Cugat posarà en marxa un nou dispositiu per reduir la presència de cotorres argentines (també conegudes com cotorres de pit gris) al municipi, una espècie exòtica invasora que ha experimentat un creixement notable en els últims anys a l'entorn urbà.

El servei forma part del nou contracte de control de plagues urbanes, aprovat el juny de 2025 per l'Ajuntament i que incorpora per primera vegada a la ciutat una línia específica per a la gestió d'aus urbanes. El pressupost total del contracte és d'uns 143.000 euros per un període de tres anys.

Captures i sacrificis com a eix del dispositiu

Segons el consistori, les actuacions preveuen la captura d'exemplars adults durant la nit mitjançant xarxes especialitzades i el seu posterior sacrifici, així com la retirada de nius situats en espais amb risc per a la seguretat ciutadana. En aquest sentit, la regidora de Salut, Núria Fernàndez (Junts), defensa l'actuació i ha assegurat que el nou dispositiu respon a una obligació legal de control d'espècies invasores i a criteris tècnics de salut pública: "Nosaltres el que fem és complir el que marca el Reial Decret. La cotorra de pit gris està catalogada com a espècie exòtica invasora i, per tant, ens obliga a reduir-ne la població".

Una interpretació que rebutja la presidenta de la Plataforma Animalista de Sant Cugat (PAS), Alba Roig. Segons Roig, la normativa estatal i europea obliga a gestionar la població, però no a sacrificar els animals: “Tant la directriu europea com l'estatal no exigeixen eliminar, sacrificar o assassinar els animals. El que determinen és que s'ha de fer una gestió de la població. Dintre d'aquest marc hi ha moltes alternatives”.

Debat sobre l’eficàcia dels mètodes alternatius

Fernàndez defensa que aquestes alternatives no letals no han demostrat eficàcia o bé no són aplicables en el context actual. La retirada de nius, explica, no redueix la població perquè les cotorres “tornen a construir-los ràpidament i sovint més amunt”. També descarta la captura i esterilització perquè la normativa impedeix alliberar els exemplars un cop capturats, cosa que obligaria a mantenir-los en captivitat.

Roig, en canvi, considera que l'Ajuntament no ha fet els estudis previs necessaris abans de descartar aquests mètodes: “Quan fas afirmacions les has de fer en base a un estudi científic en el lloc on estàs”. Segons la presidenta de la PAS, primer caldria elaborar censos detallats i provar alternatives de control reproductiu abans d'arribar al sacrifici.

La discrepància també s'estén a altres mètodes com la manipulació d'ous o la contracepció alimentària. La regidora argumenta que estudis previs, com un realitzat a Saragossa entre el 2005 i el 2015 mostren que la parafina als ous no redueix la població de manera efectiva. Sobre el pinso anticonceptiu, adverteix que “no poden garantir que només ho consumeixin les cotorres, i això pot afectar altres animals i generar més problemes dels que volem resoldre”.

Des de la PAS qüestionen que aquests estudis siguin extrapolables a Sant Cugat: “Saragossa i Sant Cugat no és en absolut el mateix. Sant Cugat no és una bombolla, tenim Rubí, Cerdanyola, Ripollet i molts municipis al voltant”. A més, Roig considera que la recolonització farà inútil qualsevol reducció massiva d'exemplars: “Si jo mato 500 individus, d'aquí un any tornaré a tenir 500 individus i hauré llançat diners públics per una acció que no ha servit per res”.

Un "pla de xoc"

Davant aquest escenari, Fernàndez explica que el govern municipal aposta per un “pla de xoc” inicial per reduir una població que s'estima en més de 1.200 exemplars: “El que volem és fer una reducció important ara, perquè després es pugui mantenir la població amb altres mètodes menys intensius”. Les captures es faran fora del període de cria, entre agost i març, i es revisaran en funció dels resultats del cens, que encara s'està elaborant.

La PAS, però, considera que no hi ha cap situació d'emergència que justifiqui mesures letals: “No estem parlant d'animals que transmetin malalties als humans ni d'una urgència sanitària. Per nosaltres, qualsevol sacrifici d'animals sans és una obscenitat”.

Crítiques model i procés

El desacord també afecta el procés d'elaboració del contracte. Fernàndez defensa que el govern municipal va actuar amb transparència i assegura que es van convocar les entitats animalistes a una reunió amb tècnics municipals, veterinaris, biòlegs i l'empresa adjudicatària: “Nosaltres vam ser transparents i oberts, vam convocar totes les entitats per parlar d'aquest tema i només va venir una persona d'una entitat”.

Roig, però, assegura que la reunió es va convocar quan “ja eren fets consumats”: “Se'ns va explicar el contracte quan ja estava fet i signat”. Per aquest motiu, l'entitat va decidir no participar-hi.

Malgrat les discrepàncies, la presidenta de la PAS considera que encara hi ha marge per replantejar el model: “Sempre s'està a temps de seure i dialogar i buscar alternatives”. Així doncs, la PAS reclama obrir un debat amb experts en fauna urbana i entitats abans d'aplicar mesures letals.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.