Rieres i torrents de Sant Cugat amenacen en recuperar el seu espai

Les pluges històriques de la setmana del 28 de setembre de 2026 van tenir un gran impacte a Sant Cugat: inundacions, esllavissades, destrosses a la via pública i carrers convertits en rieres. Un episodi extrem que obliga a replantejar la relació de la ciutat amb els seus torrents i rieres. Sant Cugat té més de cinquanta cursos fluvials amb nom que sumen més de 160 quilòmetres de rieres i torrents. La riera de Vallvidrera és l’única amb aigua tot l’any, tot i que gràcies a les aportacions de la depuradora de les Planes.

Més info: Cases, pàrquings i locals indundats per la tempesta a Sant Cugat

“És un municipi de peu de muntanya i això es tradueix en un seguit de cursos de torrents i rieres”, explica el geògraf santcugatenc Jaume Busquets, expresident del Col·legi de Geògrafs. Collserola i la serra de Galliners són l’origen de la majoria de cursos fluvials, que s’acaben dividint entre la conca del Besòs i del Llobregat.

Adéu a les rieres

“Els antics torrents i rieres van buscar els seus espais”, explicava l’alcalde, Josep Maria Vallès, sobre les greus inundacions patides en indrets com el carrer de Sant Jordi. La història de Sant Cugat, com la de la gran majoria de viles, està lligada a l’aigua: els romans es van establir a la zona de l’actual Monestir perquè era el punt mig entre la riera de Volpelleres i de Sant Cugat. El poble va anar creixent amb aquests límits naturals, fins que durant la segona meitat del segle XX es va trencar la frontera.

Va arribar el cobriment de rieres: el torrent de la Bomba (entre el 1976 i el 1978), la riera de Sant Cugat a la rambla de Can Mora (1981) o la riera de Sant Cugat a entre el Celler Modernista i l’avinguda de Torreblanca (1995). Aquestes actuacions van canviar el paisatge de Sant Cugat i, actualment, el municipi té 13 quilòmetres de rieres i torrents soterrats. 

La plaça del Doctor Galtés va ser un dels punts que més va patir per les inundacions d'aquesta tardor. En imatges antigues, es veu fins i tot un pas elevat per creuar el carrer per quan hi havia aigua acumulada.

“Sant Cugat s’ha posat d’esquena a les rieres"

 En un reportatge pel Diari de Sant Cugat, l’historiador Domènec Miquel en feia referència: “Sant Cugat s’ha posat d’esquena a les rieres. Sempre s’han considerat un terreny no aprofitable des d’un punt de vista urbanístic i sempre es volia tapar per fer-hi un carrer per sobre”. Per Jaume Busquets, aquest procés d’urbanització va “artificialitzar” el curs natural de les aigües i va “impermeabiltizar” el sòl.

És una de les causes que expliquen les destrosses al carrer de Sant Jordi, on van coincidir les aigües de l’Eixample (on tot està asfaltat) i de la riera de Can Mora, que està soterrada i va desbordar en alguns punts.

Més info: Què va passar al carrer de Sant Jordi de Sant Cugat?

El pont Gros, per on passava la riera abans de ser coberta, és un dels exemples de com s'ha produït la canalització. Antigament, hi havia tres arcs perquè hi passés l'aigua, ara només en queda un. 

Uns fenòmens més extrems

Durant les pluges de la tardor s’ha posat de manifest el risc d’inundació d’algunes antigues rieres ara cobertes. I tal com explica Jaume Busquets, no sembla que sigui un fet puntual: “La tendència és que els fenòmens meteorològics extrems siguin més freqüents i que la seva intensitat augmenti”.

El geògraf lamenta que aquests fenòmens extrems “no han rebut l’atenció necessària” fins que hi ha hagut conseqüències greus per a la població. Per tot plegat, Busquets posa en valor el valor de les rieres en “un entorn cada cop més construït”: “Són molt valuoses com a corredors naturals, reservoris de biodiversitat i àmbits que contraresten la impermeabilització del sòl urbà”

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.