Robert Savé: "Ha d'haver-hi polítiques estatals i no pas tan marcades per l'individu"

Robert Savé és biòleg, investigador emèrit de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i expert en vitivinicultura i canvi climàtic. El passat l'11 de juliol, va presentar a la sala de Plens de l'Ajuntament un potencial model de ciutat pel futur del nostre municipi. 

És la mediterrània un dels punts més càlids del planeta?

Sí. Des dels informes de l'IPCC del 2014 ja es començava a comentar que el Mediterrani seria un focus "terrible" quant al canvi climàtic. Catalunya fa el tercer informe del canvi climàtic al 2016 i és quan es veu d'una manera claríssima que això és una veritat irrefutable. El novembre de 2020 un grup de científics de tot el mediterrani fan el primer informe conjunt del canvi climàtic. Amb això ja no queda cap mena de dubte que el Mediterrani és un dels focus calents del planeta. Hi ha un mar tancat i poc profund amb un gran nivell de radiació que fa que s'escalfi molt i conseqüentment tota la perifèria rep aquesta influència. En això hem d'afegir que el Mediterrani es veu afectat pel moviment de grans masses d'aire de l'Atlàntic que generen dos problemes importants: la temperatura elevadíssima que veiem i la sequera, i les famoses aparicions de tempestes absolutament desmesurades pel contrast de temperatures fredes i calentes.

Quines són les conseqüències immediates del canvi climàtic?

Al Mediterrani sempre hi ha hagut temporades molt fredes i temporades molt seques i càlides. Amb el canvi climàtic això és molt més exagerat. Temperatures càlides extremes vam començar al mes de maig. Onades de calor, que vol dir temperatures molt per sobre de la mitjana, seran molt més recurrents. El que passa a l'hivern que les plantes surten abans, però continuen havent-hi fredorades que acaben afectant a la vegetació.

"El Mediterrani és un dels focus calents del canvi climàtic"

Som a temps de revertir aquesta situació?

En absolut. No és catastrofisme, és el que diuen els informes de l'IPCC. Podem alentir-ho però parar-ho de cap de les maneres.

Com ens podem preparar?

Hem de mirar de frenar les emissions de gasos d'efecte hivernacle i això passa per la "sobrietat". Hem de gastar menys energia i mirar de fixar el carboni. Com? Tant amb els sediments que hi ha en el mar com els sediments que queden guardats a la vegetació, però s'ha de valorar quines estratègies fem servir. Per exemple es podrien potenciar els boscos de pins, però sabem que cremen molt ràpidament pel que potser seria millor plantar oliveres o vinyes que produeixen i guarden la mateixa quantitat de carboni. També cal adaptar-se: buscar cases que siguin tèrmicament més aïllades, sistemes de transport col·lectiu on les condicions siguin més favorables a evitar emissions o treballar en llocs on hi hagi més disponibilitat d'aigua. D'altra banda, l'agricultura passarà si o si per produir a primeria línia de costa que avui està ocupada per cases d'un turisme nefast que ens ha portat més problemes que no pas avantatges. Potser hauríem de repensar el nostre model de funcionament. 

S'està fent un bon treball des de les administracions per mitigar o alentir els efectes del canvi climàtic?

No. Penso que hi ha molt bona voluntat, si parlem dels polítics municipals i d'alguns polítics autonòmics (i no parlo de partits). Si parlem a escala nacional o europeu crec que ni tan sols això. Per exemple, a Europa s'ha assumit com energia verda l'energia nuclear i el gas i això com a mínim és un engany, tant pels efectes contaminants com per les emissions que deixen anar. A més a més, van generar grans crisis socials quan es van tancar totes les conques mineres de Catalunya i Aragó. A nivell espanyol depenem completament de l'exterior, una cosa molt estranya perquè la radiació que tenim a Espanya és suficient per a poder mantenir un bon equilibri entre producció d'energia fòssil com a transició i energia renovable (fotovoltaica). Quant a l'àmbit municipal penso que som la ciutat més rica de Catalunya i hauríem de ser un exemple pel país. Les polítiques de sobrietat haurien de començar a aplicar-se d'una manera taxativa tant en transport com en l'habitatge, així com vetllar per mantenir el paisatge.

"Hem de mirar de frenar les emissions de gasos d'efecte hivernacle i això passa per la "sobrietat"

Prevalen els interessos econòmics...

El sistema socioeconòmic que ens ha portat fins aquesta situació no és el que ens traurà d'aquí. Si féssim servir la manera de parlar antiga, el que ens estan dient és que hauríem de fer la tercera revolució social, hauríem de canviar el sistema. Per desgràcia penso que hem perdut una oportunitat molt gran de formar i informar a les persones. Estem davant d'un problema gravíssim de caire social que afectarà més als pobres que als rics, sens dubte.

De quina manera s'haurien de repartir els recursos en un hipotètic món on el mercat ja no te poder?

Hi ha dues maneres. La primera solució passa per ser més sobri que actualment. La segona, que es aquí on podria haver-hi la gran disputa ideològica, es que per mi perd valor l'individu dintre de la societat, es a dir que ha d'haver-hi polítiques estatals i no pas tan marcades per l'individu. És un canvi de paradigma social molt important. No hi ha un altre solució.

En un article per a aquest mitjà parlava del model de ciutat del futur. Com s'estableix la relació entre població, l'ens municipal i la gestió dels recursos com l'aigua o l'energia cada cop més escassos?

Empoderar al municipi. El que no és lògic és que la gestió de l'aigua estigui en mans privades. Hem de recuperar el concepte de què l'aigua és de tots. Una vegada assumim aquest concepte la podrem gestionar amb l'empresa que sigui però sense beneficis sinó amb millora de serveis. Cap al 2050-2060 hi haurà un 20% menys d'aigua perquè augmentarà l'evaporació i menys precipitacions i serem més persones. Per lo tant, o es fa una gestió que vagi més enllà del negoci o tindrem grans i greus problemes que no s'arreglen amb la solidaritat. L'aigua ha d'estar assegurada per a tothom. El mateix passa amb l'energia. S'ha de pactar municipalment la despesa d'energia que es fa a les cases. El famós cant que fa el liberalisme econòmic sobre la responsabilitat individual porta al gran caos.

Els informes parlen de la pèrdua del 17% del terreny agrícola a la conca mediterrània, com ens afectarà?

Aquest 17% és una mitjana. Hi haurà zones on la producció agrícola sigui nul·la o amb una producció molt negativa. Això vol dir subvencions, i vol dir que si no controlem el mercat els preus seran absolutament desorbitats i hi haurà fam virtual, no per falta d'aliments sinó per falta de recursos per poder-los comprar. Aquest és el gran problema que ens ve a sobre, totes les coses que són necessàries, contemplades en qualsevols constitució de drets humans, estan en mans del mercat i no tenim res més a fer que aguantar i esperar.

"El famós cant que fa el liberalisme econòmic sobre la responsabilitat individual porta al gran caos"

Quins son els sectors agrícoles que més patiran?

Els de secà, que es el 65% de la superfície agrícola de Catalunya, perquè tindran menys aigua i la producció es veurà més afectada. Això pot comportar l'abandonament del camp que vol dir èxode a les zones urbanes i creixement desmesurat del bosc per lo que podria augmentar el risc d'incendis. Els de regadiu potser deixen de ser rendibles.

Per on hauria de passar la millora del sistema alimentari tenint en compte que implica unes relacions complexes socials, econòmiques i mediambientals?

Si s'accepta que l'alimentació és el primer pas de la salut es tractar-ho com una medicina. L'Estat hauria d'assegurar uns aliments mínims per a totes les persones i la resta, que es el gaudi, forma part de lo que cadascú vulgui assegurar-se.

Es parla de 250 millions de refugiats climàtics l'any. Serà Catalunya un polus d'atracció per a la immigració?

La gent fugirà on les condicions ambientals siguin millors, perquè potencialment les possibilitats de trobar feina i estabilitat socioeconòmica també augmentaran. Per lo tant si. A més hem de canviar el concepte de la migració dels anys 60 o 70, ens trobarem amb immigrants amb una capacitat cultural i formativa realment molt alta i Sant Cugat pot ser un punt d'atracció per nous models d'indústria tot i que quan dic Sant Cugat parlo Sant Cugat-Bellatera-Cerdanyola i fins i tot Rubí.

Com arribarem a una gestió ideal d'aquesta crisi climàtica?

Penso que tenim una opció i es fer que els nostres municipis cavin d'estratègia i crear estratègies municipals a llarg termini. Les corporacions més petites haurien de ser les que tornen a donar vida a l'estructura més grossa.

Quins són els sectors que s'haurien d'impulsar?

Els sectors com els mitjans de comunicació que donen informació educativa amb la que la gent pugui prendre decisions. Un altre sector importantíssim es el sector alimentari i el de la salut. Amb aquests dos sectors ja podríem cobrir moltes places de feina. També cal millorar els processos productius per crear bens de servei, que no de mercat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.