El roure gegant que sobreviu al paisatge perdut de Sant Cugat

A tocar de l'actual carrer de Llaceres, prop del passeig d'Antoni Gaudí i al marge del torrent de Sant Crist, s'alça un dels arbres més singulars de Sant Cugat. És el Roure de Sant Crist, un exemplar monumental de roure cerrioide que destaca per una característica excepcional: és més ample que alt.

Amb 14 metres d'alçada, la seva capçada s'estén fins als 28 metres d'amplada. Aquesta gran copa, de forma ovoïdal i irregular, converteix l'arbre en una presència imponent en un entorn que ha canviat profundament durant les darreres dècades. El roure conserva, així, la memòria del paisatge rural que antigament predominava entre Sant Cugat i Collserola.

Un gegant al marge del torrent

El roure arrela just al marge del torrent de Sant Crist, també conegut com a torrent de Llaceres. Aquesta situació és una de les seves principals singularitats i explica la seva integració en un espai natural que encara conserva conreus, prats, matollars i zones boscoses entre el nucli urbà de Sant Cugat i la serra de Collserola.

El torrent actua, a més, com a corredor i connector biològic entre diferents espais naturals i forma part de la connexió ecològica entre les conques del Besòs i del Llobregat. Al seu entorn, el roure conviu amb altres elements vegetals, com una verneda, i amb els últims testimonis del paisatge agrícola que havia caracteritzat aquesta zona.

El tronc del Roure de Sant Crist fa 3,3 metres de perímetre, mentre que la soca arriba als 5,7 metres. De la seva base neixen tres grans braços que sostenen una extensa xarxa de branques, responsable de la seva espectacular silueta.

Un roure respectat pel paisatge agrícola

L'exemplar és un roure cerrioide (Quercus × cerrioides), també conegut com a roure català. És una espècie pròpia de l'àmbit mediterrani, amb fulles caduques i una gran capacitat d'adaptació. La seva presència en aquest punt és anterior a bona part de la urbanització moderna de l'entorn.

Durant generacions, els pagesos que treballaven aquestes terres van conviure amb l'arbre i el van integrar en el paisatge. La seva conservació permet entendre com era aquest sector de Sant Cugat abans del creixement urbà, quan els torrents, els camins i els conreus configuraven la relació entre la vila i la muntanya.

Un entorn amb més de mil anys d'història

El Roure de Sant Crist també està lligat a un indret amb una llarga trajectòria històrica. El topònim de Llaceres ja apareix documentat l'any 965, i al segle XI hi havia en aquesta zona la casa fortalesa de Llaceres, vinculada al Monestir de Sant Cugat.

Més endavant, l'entorn va quedar associat al Sant Crist de Llaceres, amb una creu documentada l'any 1402 i una posterior advocació al Crucificat. L'actual ermita té uns orígens que es remunten al segle XVIII, tot i que l'edifici actual és de construcció més recent.

Així, el Roure de Sant Crist no és només un arbre de grans dimensions. Arrelat al marge d'un torrent i envoltat d'un paisatge que ha passat de rural a urbà, és un testimoni viu d'una història que connecta la natura, els antics camins, l'agricultura i la transformació de Sant Cugat.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.