Sant Cugat davant el risc d'incendi: així es preparen els barris de Collserola

Cada estiu, quan les temperatures s'enfilen i la vegetació s'asseca, els barris de muntanya de Sant Cugat miren Collserola amb una barreja d'admiració i preocupació. La Floresta, les Planes o Sol i Aire comparteixen el privilegi de viure envoltats de bosc, però també conviuen amb una realitat que els últims anys s'ha fet més evident: el risc d'un gran incendi forestal.

Els episodis de calor extrema, la sequera acumulada dels darrers anys i els grans incendis registrats arreu de Catalunya han fet créixer la consciència que el foc ja no és un risc excepcional, sinó una amenaça cada vegada més probable. En un municipi on gairebé el 40% del terme forma part del Parc Natural de Collserola, la prevenció ha deixat de ser només una qüestió dels serveis d'emergència per convertir-se també en una responsabilitat compartida entre administracions, voluntaris i veïns.

"Està sent un estiu dur, molt intens i concentrat. Hem tingut episodis de calor molt forts que han deixat la vegetació molt castigada", alerta Iñaki Ferreira, coordinador de l'operatiu de l'ADF Sant Cugat. Des d'ADF, es recorda que Sant Cugat presenta una vulnerabilitat especial perquè bona part de les urbanitzacions es troben en el que els tècnics anomenen "interfície urbana-forestal", el punt on les cases i el bosc pràcticament es toquen: "És aquesta convivència tan directa entre habitatges i massa forestal el que més ens preocupa". 

Més info: Iñaki Ferreira (ADF): "Un sol descuit pot desencadenar una emergència molt greu"

La tasca de l'Agrupació de Defensa Forestal va molt més enllà de vigilar el bosc durant els mesos d'estiu. Al llarg de l'any revisen camins forestals, detecten arbres caiguts, proposen treballs de desbrossament, inspeccionen punts sensibles i treballen de manera coordinada amb Bombers, Agents Rurals, Protecció Civil i la Policia Local.

Una prevenció que es treballa durant tot l'any

La feina per reduir el risc d'incendi comença mesos abans que arribi l'estiu. "Els incendis s'apaguen a l'hivern", resumeix la cap del Servei de Sostenibilitat i Medi Ambient, Gemma López, per explicar que la prevenció es basa en una gestió forestal continuada.

L'Ajuntament manté anualment prop de 180 hectàrees de franges de protecció al voltant de les urbanitzacions, 15 hectàrees de rieres, més de 110 quilòmetres de carrers en contacte amb el bosc i 40 quilòmetres de camins forestals. També s'han reforçat els recursos destinats a aquestes tasques, incrementant el pressupost un 53% respecte al contracte anterior, que ara preveu manteniments anuals en lloc de biennals.

Aquestes actuacions formen part del Pla de Prevenció d'Incendis Forestals, vigent fins al 2030, que també contempla el manteniment de punts d'aigua estratègics, la millora dels accessos per als vehicles d'emergència i la conservació dels espais forestals gestionats conjuntament amb el Consorci del Parc Natural de Collserola, la Diputació de Barcelona i la Generalitat.

En aquest escenari, la preparació és clau. El coordinador d'Emergències i cap de Protecció Civil de Sant Cugat, Toni Royo, recorda que la millor resposta davant un incendi és arribar-hi abans que es produeixi. Per això insisteix que la conscienciació ciutadana és una peça imprescindible: "La millor eina que tenim és una ciutadania informada, preparada i que sàpiga com actuar davant d'un incendi". Segons Royo, la prevenció no és només responsabilitat dels serveis d'emergència, sinó també dels veïns que conviuen amb el bosc.

Una campanya marcada també per la pesta porcina

Aquest estiu, la prevenció ha tingut un condicionant afegit: les restriccions d'accés a Collserola arran dels casos de pesta porcina africana detectats al parc. Segons López, la limitació d'accés no ha afectat els treballs forestals de prevenció, que han pogut continuar desenvolupant-se amb normalitat, però sí que ha reduït notablement la presència de visitants en algunes zones forestals.

Des de Protecció Civil, Royo explica que això també ha obligat a adaptar les campanyes informatives i de sensibilització, que s'han traslladat fora de les àrees restringides. Al mateix temps, reconeix que una menor presència de persones dins del bosc també pot reduir el risc de negligències i facilita la gestió d'una eventual emergència, ja que hi ha menys excursionistes o visitants als quals caldria evacuar.

Tanmateix, recorda que els barris, les urbanitzacions i les activitats autoritzades continuen funcionant amb normalitat i que, per tant, la vigilància i la prevenció continuen sent imprescindibles. Per la seva banda, Ferreira coincideix que la reducció d'afluència al parc disminueix alguns factors de risc, però insisteix que això no permet abaixar la guàrdia: "La vegetació continua molt castigada i qualsevol descuit pot desencadenar una emergència molt greu".

Els barris s'organitzen

Més enllà de la feina dels serveis d'emergència, els mateixos barris han començat a organitzar-se per reforçar la seva capacitat de resposta.

A la Floresta, un grup de veïns ha impulsat recentment el Grup d'Autoprotecció amb l'objectiu de conscienciar el veïnat, reforçar la prevenció i reclamar més implicació de les administracions.

Més info: La Floresta aposta contra la solitud no desitjada i la prevenció d’incendis

"Vivim connectats a una gran massa forestal i, amb les temperatures que estem tenint, els incendis poden ser molt perillosos i molt difícils d'aturar", explica Roger Sala, veí del barri. Per a ell, organitzar-se és "imprescindible" perquè "la protecció en primera línia és una qüestió essencial". El grup treballa per crear una xarxa de suport entre veïns, donar a conèixer les mesures d'autoprotecció i vetllar pel compliment de la normativa relacionada amb la prevenció d'incendis.

A les Planes, el Consell de Barri ha aprovat inicialment el Protocol d'Actuació de Can Cortés, les Planes i Can Borrull, el primer document d'aquestes característiques elaborat a Sant Cugat. El text, pendent de l'aprovació definitiva del ple municipal, estableix punts de trobada, itineraris d'evacuació, grups de suport veïnal i pautes d'actuació davant incendis forestals i altres emergències.

Més info: Les Planes estrena un protocol per ensenyar al veïnat a actuar en emergències

La Paca Romero, veïna del barri des de fa més de seixanta anys, assegura que el risc sempre ha estat present: "Això és un polvorí, però afortunadament ens n'hem anat lliurant. Esperem que no hi hagi mai un incendi". Tot i això, defensa recuperar iniciatives comunitàries perquè "mai es pot descartar res".

Sol i Aire, un referent en autoprotecció

Si hi ha un barri que ha fet de la prevenció una manera de funcionar és Sol i Aire. El seu Grup d'Autoprotecció treballa des de fa més de 25 anys en la preparació davant els incendis forestals i enguany ha aconseguit una fita històrica: convertir-se en la primera urbanització situada en zona forestal de Catalunya amb un Pla d'Autoprotecció (PAU) homologat per Protecció Civil de la Generalitat. L'homologació permet que el pla estigui integrat a la plataforma Hermes i sigui accessible per als serveis d'emergència en cas d'incendi.

"Hem treballat molt per intentar tenir planificada una resposta el més organitzada possible", expliquen Imma Oliva, secretària del Grup d'Autoprotecció, i Elena Gil-Pena, membre del col·lectiu. El document estableix els responsables de cada àrea, defineix protocols de confinament i evacuació i identifica les persones més vulnerables del barri perquè rebin una atenció prioritària en cas d'emergència.

Per al grup, però, la prevenció va molt més enllà del mateix pla. Durant tot l'any organitzen xerrades informatives, recordatoris sobre les restriccions del Pla Alfa, activitats pràctiques durant la Festa Major i accions de conscienciació dirigides als més petits. També alerten que encara queda molta feina per fer al bosc: "Baixar el combustible al bosc és la mesura més important. Amb la sequera, els boscos estan saturats de combustible i encara hi ha arbres secs que s'haurien de retirar".

La ciutadania també forma part del dispositiu

Per als responsables municipals, la prevenció no acaba amb les franges de protecció ni amb els plans d'emergència. López recorda que els propietaris dels habitatges situats en contacte amb el bosc també tenen obligacions: mantenir netes les parcel·les, evitar acumular vegetació seca al voltant de les cases, reduir els materials combustibles a tocar de les façanes i conèixer els protocols d'autoprotecció del seu barri o urbanització.

Royo, per la seva banda, insisteix que els primers minuts d'un incendi són determinants. Per això demana que qualsevol columna de fum sigui comunicada immediatament al 112, encara que després acabi sent una falsa alarma: "Preferim sortir per un avís que després no sigui res que no arribar a temps quan el foc encara és petit".

El cap de Protecció Civil també subratlla la importància de seguir sempre les indicacions dels serveis d'emergència. En cas que s'ordeni un confinament, demana no evacuar pel compte propi, ja que això pot posar en risc tant les persones com els equips d'extinció. "No podem tenir un bomber a cada cantonada. Una ciutadania preparada i conscienciada també forma part de la resposta."

En un municipi on gairebé la meitat del territori és forestal, el missatge és compartit per administracions, tècnics i veïns: prevenir continua sent molt més eficaç que apagar. I perquè la primera columna de fum no acabi convertint-se en un gran incendi, la millor eina continua sent una combinació de gestió forestal, coordinació entre serveis d'emergència i una ciutadania informada, preparada i implicada.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.