La sequera i els temporals, causes dels arbres caiguts

El 18 d’agost, Sant Cugat es va llevar amb la trista notícia que la gran branca que sobresortia del Pi d’en Xandri havia caigut. La notícia, que ja és un trasbals per si mateixa, va aixecar alarma entre els santcugatencs, ja que aquesta no ha estat l’única branca que ha causat alarma aquest estiu a la ciutat. Sense anar més lluny, i només entre agost i setembre, també es va esberlar una gran branca en un arbre a la rambla del Celler (14 d’agost), una altra a la plaça de l’alcalde Magí Bartralot (28 d’agost) i un arbre de grans dimensions va caure als jardins del Monestir (12 de setembre), entre altres.

Malgrat que tants incidents junts puguin generar sobresalts, aquestes caigudes d’arbres urbans són habituals, segons els experts. És més, segons Joana Astals, responsable de servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament, no només és normal, sinó que el consistori ha detectat una tendència a la baixa respecte al despreniment d’arbres i branques. “L’any 2023 i 2024 vam tenir moltes més incidències, principalment degut a la sequera. Aquest 2025 hem tornat a la normalitat i hi ha hagut una davallada sostinguda de casos de branques o arbres caiguts.”

“L’any 2023 i 2024 vam tenir moltes més incidències principalment, a causa de la sequera”

Mireu les fotos

De fet, segons Astals, els episodis que hi ha hagut enguany són a causa de situacions climatològiques adverses; “Els accidents es registren quan hi ha grans pluges, ventades i també per onades de calor. Malgrat això, la majoria són incidències amb branca petita”. Cal tenir en compte que els arbres que ha hagut de talar l’Ajuntament perquè estan a punt de morir o han patit algun accident es van elevar durant la sequera. Els anys 2023 i 2024 es van haver de tallar 575 i 637 arbres, respectivament. Aquest 2025 (amb dades fins al mes d’agost) s’han intervingut 291 arbres, una dada que no dista massa dels anys previs a la sequera (293 arbres el 2020 i 333 el 2021). 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

Una ciutat amb un arbrat nombrós i divers

La zona urbanitzada de Sant Cugat té més de 40.000 arbres, 28.000 dels quals són arbrat viari i uns 13.000 estan situats en parcs i jardins (com per exemple el parc de la Pollancrada o el parc de Ramon Barnils). Segons les dades facilitades per l’Ajuntament, l’any 2023 va haver-hi un total de 193 incidències en l’arbrat, de les quals la gran majoria (136) eren caigudes de branques considerades petites. L’any 2024 es va registrar una lleugera tendència a la baixa, amb 147 incidències, i aquest 2025 s’han comptat un total de 92 casos (fins al mes d’agost). 19 dels 92 episodis han acabat amb la retirada total de l’arbre. 

“El trànsit rodat de cotxes, la mida dels escocells i la quantitat de serveis com canonades d’aigua, gas o fibra debiliten l’arbrat”

Joana Astals assegura que per prevenir aquests fets l’Ajuntament realitza de manera ordinària una sèrie de mesures de prevenció, entre les quals destaquen inspeccions periòdiques de l’arbrat i la poda preventiva, sobretot d’espècies més vulnerables. “També ens hem replantejat les espècies que plantem. 

 

Els 500 arbres que vam plantar durant el curs escolar passat ja són un tipus d’arbrat que s’ajusta a situacions de sequera. L’objectiu és tenir exemplars més resilients”, manté la tècnica de l’Ajuntament.  En aquesta mateixa línia, Jordi Torrijos, cap del servei de Paisatge i Verd Urbà de l’Ajuntament de Sant Cugat entre 1982 i 2024, posa sobre la taula el fet que els arbres en una zona urbana estan en constant patiment perquè no estan en el seu medi natural: “El trànsit rodat de cotxes, la mida dels escocells i la quantitat de serveis com canonades d’aigua, gas o fibra debiliten l’arbrat”. És per aquest motiu que durant els darrers anys s’ha optat per plantar arbrat en el que s’anomena sol estructural: fer franges llargues de sòl amb grava i terra porosa. Aquesta pràctica té un doble benefici: per un costat dona espai a l’arrel per créixer lliure (i manté l’arbre fort) i impedeix que s’aixequi l’asfalt o la vorera i, per tant, suposa un estalvi en arranjament dels carrers.   

La zona forestal, un món diferent de l'urbà

El terme municipal de Sant Cugat està format quasi en un 45% per zona forestal. És a dir, molts dels arbres i grans branques que han caigut ho han fet a Collserola i sense causar la mateixa alarma que causa quan passa en una zona habitada. Segons Jordi Torrijos, el parc Natural de Collserola té una característica que n’ha modificat l’estructura a causa de l’impacte humà. “La vegetació autòctona de Collserola és l’alzina i en menor part el roure i el pi. Al llarg dels anys, però, es va plantar gran quantitat de pi blanc perquè aquest només tarda 15 anys a créixer i poder ser tallat per fer-ne fusta. L’alzina i el roure, en canvi, necessiten entre 70 i 80 anys”. Torrijos també explica que històricament, quan l’economia vinícola era cabdal a la ciutat, es van plantar moltes terrasses de vinya en detriments de l’arbrat propi del bosc.

Aquests pins blancs, de naturalesa més dèbil, són els que han anat guanyant terreny al parc natural. En conseqüència, quan hi ha tempestes o ventades, aquests pins blancs són els primers a patir els estralls de la climatologia adversa. Així, episodis com la gran ventada de l’any 2009 o la nevada de 2010 són encara visibles en molts punts de Collserola. Aquests darrers anys, en canvi, el que ha provocat més caigudes ha estat la sequera. “La calor també ha facilitat que caiguin molts pins. L’alzina, però, ha resistit millor”.  Des de la Plataforma Cívica per la defensa de Collserola també fan una crida a reforçar la resiliència del bosc mantenint la seva fesomia natural. La membre de la plataforma, Laia Izquierdo, esmenta que massa sovint es posa el focus en la prevenció d’incendis i no tant en el manteniment de la biodiversitat de la zona forestal. “Som del parer que la gestió dels boscos l’han de dur a terme botànics i ecòlegs, i no tant els bombers”. En aquest sentit, es mostra crítica amb la constant referència a la neteja del sotabosc. “Collserola és un bosc i no una arbrada. Això vol dir que hem de respectar els habitats i, per descomptat, les espècies que hi viuen”, afirma Izquierdo. Per últim, lamenta una certa manca de pedagogia institucional en aquesta defensa del medi i recorda que els incendis tenen gairebé sempre origen humà.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.