Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Jordi Torrijos va ser el cap del servei de Paisatge i Verd Urbà de l'Ajuntament de Sant Cugat entre el 1982 i 2021 i va liderar tècnicament la recuperació del Pi d'en Xandri després de l'atemptat que va patir el 1997. Ja jubilat, confia en l'actual servei de l'Ajuntament, liderat per Joana Astals, i es posa a la seva disposició davant la caiguda de l'emblematica branca del pi, aquest 18 d'agost. Els serveis tècnics de l'Ajuntament ja han explicat que pujaran pròximament a la capçada de l'arbre per comprovar-ne el seu estat i revisaran tots els elements de seguretat, com els puntals, per si cal modificar-los.
"A tothom ens ha deixat astorats. Ha sigut un cop i una pena", reconeix Torrijos sobre la caiguda de l'emblemàtica branca. Durant dècades Jordi Torrijos s'ha encarregat de vetllar per la salut d'un arbre que ha esdevingut símbol de Sant Cugat i que ha sobreviscut tota mena d'episodis adversos. Ara té un nou repte, la caiguda d'aquesta gran branca: "És un pi amb una edat bastant avançada, més de 250 anys".
Torrijos: "La vida del pi s’està escurçant, però no és immediat"
Tot i que ja havia patit altres caigudes de branques per climatologia adversa, l'excap de l'Ajuntament adverteix sobre la realitat de l'arbre: "Hem de ser conscients que és un pi gran, de 250 anys. Pot viure 300 anys? Sí, i excepcionalment més". Tot i això el procés de recuperació pot ser més lent: "El pobre està tocat i li costarà recuperar-se. Per una banda, té la ferida del 1997 i ara ha perdut una part important de la capçada". Això farà que pedi capacitat de fotosíntesi i rebi menys nutrients.
"La vida del pi s’està escurçant, però no és immediat. Encara podem tenir pi durant uns anys", afegeix. Una de les peculiaritats del Pi d'en Xandri és que està aïllat i sol. Aquest fet és contraproduent pel seu benestar: "Si estigués envoltat d’altres arbres, quedaria més protegit. En canvi, està sol davant de totes les incidències meteorològiques i està molt més exposat".
A més, Torrijos explica que el pes de la capçada ha quedat desequilibrat i caldrà mirar si s'ha de reequilibrar o assegurar d'alguna manera. També, s'haurà de valorar si fer alguna actuació a la zona trencada i evitar possibles plagues o fongs. Tot plegat ho deixa en mans dels serveis tècnics de l'Ajuntament i està convençut que faran una bona feina: "Jo m'ofereixo a col·laborar". També de la Generalitat, ja que és Arbre Monumental, i sempre d'acord amb la propietat dels terrenys, en mans de l'historiador santcugatenc Domènec Miquel.
Tres anys d'intensa sequera i el Pi d'en Xandri, dempeus
Com apunten les primeres hipòtesis dels tècnics municipals, Jordi Torrijos comparteix la idea que la sequera i les altes temperatures "extremes" són la causa del trencament de la branca. Una situació que ha "ressecat" la fusta i que ha creat moviments de contracció i retorciment de l'arbre pels canvis de temperatura. "Va caure de nit, amb temperatures més baixes i després de molta calor durant el dia. A la fusta li afecten aquests canvis bruscos", exposa. A més, recorda la caiguda d'altres grans branques d'arbres a Sant Cugat que es veien sans, com a la rambla del Celler o al passeig de Valldoreix.
Jordi Torrijos recorda que a Collserola han mort moltíssims arbres els últims anys per la sequera, mentre que el Pi d'en Xandri ha aguantat. "Està en una situació de risc i complicada, però té un petit avantatge: té a prop la riera i creiem que això l’ajuda". "El pi està afectat per les ferides i la climatologia tan adversa, déu-n'hi-do que ja hagi aguantat tot aquest període de sequera", conclou.
Què fer si el pi es mor?
És impossible saber quanta vida li queda al Pi d'en Xandri. Tot i això, Torrijos assenyala que 250 anys ja són molts per un pi i, a més, l'arbre està afectat per la ferida de l'atemptat del 1997 i l'actual branca caiguda. Sigui com sigui, té clar que el pi s'hauria de mantenir dempeus encara que mori: "És un referent de Sant Cugat i la imatge del pi s'ha de mantenir, sempre d'acord amb la propietat". Com a exemple posa el Pi de les Tres Branques, mort des de 1913, però conservat com a símbol.
"Primer l'hem de mantenir en vida tot el temps possible. Però si el pi diu prou, l'hem d'intentar conservar en peu sigui com sigui", finalitza Torrijos.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.