900 ferits en 10 anys a l'Arrabassada: la carretera negra per als motoristes

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

El 27 d'agost un jove motorista de 29 anys va perdre la vida en un accident de trànsit a l'Arrabassada. És la segona víctima mortal en deu anys en aquesta carretera que uneix Sant Cugat i Barcelona i que s'ha convertit en un punt negre per als motoristes. 

Entre 2016 i 2025, aquesta carretera d'11,4 km que travessa Collserola i coneguda per les seves corbes ha registrat 917 ferits en accidents de trànsit, 75 dels quals greus. Unes xifres que converteixen l'Arrabassada en la carretera amb més risc de patir un accident greu de tot Catalunya, segons l'informe anual del RACC. 

El perfil de les víctimes és clar: motorista, home i menor de 35 anys. En aquesta carretera també s'hi veuen sovint curses entre motos, que s'han intentat eliminar amb el tancament dels dos miradors de l'Arrabassada i que es feien servir de punt de trobada. 

Òscar Llatje: "És un problema de mal ús i comportament poc ètic d'alguns motoristes"

El TOT ha analitzat amb el Servei Català de Trànsit els motius que fan que l'Arrabassada sigui una de les carreteres més perilloses i el perfil de les víctimes. La conclusió és clara, explica Òscar Llatje, coordinador de seguretat viària i mobilitat del Servei Català de Trànsit: "És un problema de mal ús i comportament poc ètic d'alguns motoristes".  "En aquesta carretera ningú s'accidentaria si es fessin les coses bé", sentencia.

 

Carretera negra per als motoristes

Les dades són eloqüents: dels 917 ferits, el 67% (617 ferits) anaven en moto. En canvi, el 32% (296 ferits) circulaven en cotxe. Òscar Llatje atribueix l'alta accidentalitat de motoristes a dos factors: l'alt volum de motos que circulen per la carretera i el comportament "incorrecte" d'alguns motoristes, incloent-hi algunes curses.

"Hi ha un ús de la carretera poc ètic per part d'alguns motoristes, que es dediquen a fer corbes o carreres. Això és un problema que la policia ha detectat", ha assegurat el responsable del Servei Català del Trànsit. Segons Llatje, tot i que en la majoria de casos no se superen els límits de velocitat, alguns motoristes van més ràpid del que "poden gestionar". Això es tradueix en què bona part dels accidents són de motos en solitari per caigudes o sortides de la via. 

El punt més negre de l'Arrabassada

Hi ha un tram on aquesta realitat es posa especialment de manifest: entre els quilòmetres 5 i 8 de l'Arrabassada, entre el desviament del Tibidabo i la sortida de Sol i Aire, aproximadament. Des de 2017, en aquests quatre quilòmetres s'han registrat 95 accidents: "Denota que els motoristes van més de pressa. Les corbes tampoc són excessivament tancades i és on es va més de pressa, no es gestiona bé la velocitat i cauen o surten de la via". Una sortida de via que a vegades pot acabar amb un xoc frontal. 

Els motoristes, els més mal parats

Els motoristes representen el 62% dels 917 ferits que hi ha hagut a l'Arrabassada des de 2016. Però la situació és més preocupant si s'observen els ferits greus. 71 dels 75 ferits greus en aquest període han estat motoristes. A més, els dos últims morts (2015 i 2025) també han estat conductors de motos. Òscar Llatje ho argumenta perquè les velocitats que s'agafen a la carretera són relativament baixes i, per tant, els ocupants de cotxes estan més protegits. 

Pel que fa als horaris d'accidents, estan molt distribuïts al llarg del dia i durant tota la setmana. El responsable de Trànsit assenyala les hores centrals del dia (de 12 a 20 h) i els divendres i diumenges com els dies amb més sinistres: "Demostra que és una mobilitat d'oci o esportiva". 

Home i jove

A banda de ser motorista, el perfil de les víctimes segueix un patró molt clar: home i jove. El 80% dels ferits en accidents han estat homes. Una proporció que s'accentua en els accidents de motos, on el 85% de les víctimes són homes: dels 616 motoristes ferits, 527 han estat homes i 89 eren dones. 

El perfil d'edat també segueix un patró concret: 3 de cada 4 ferits tenien menys de 35 anys. La franja de menors de 24 anys és la que acumula més ferits, amb 386 ferits (42%) dels 917 totals. En canvi, els majors de 45 anys representen poc més de 20% del total de les víctimes. 

Total de ferits en accidents de trànsit a l'Arrabassada 2016-2025 per edat, sexe i vehicle (el total també inclou ferits vianants i altres vehicles)

 

Què es pot fer per reduir els ferits?

Òscar Llatje assenyala algunes intervencions que es poden impulsar per reduir la sinistralitat a l'Arrabassada, però adverteix: "És un problema de mal ús de la infraestructura: podem fer actuacions, però en aquesta carretera ningú s'accidentaria si es fessin les coses bé. El que hem de fer és posar impediments en els trams més complicats". Una mesura que ja s'ha activat és el tancament del mirador de la Font Groga, situat a un dels quilòmetres negres (5) i que sovint era punt de trobada per a curses. 

Sobre un increment del control policial, apunta que és complicat, ja que els accidents es distribueixen durant tot el dia i durant tot l'any. La instal·lació de radars considera que tampoc donaria fruits, ja que explica que en la majoria de casos no se supera el límit legal. En canvi, obre la porta a possibles sistemes d'intel·ligència artificial que puguin detectar conductes agressives. 

Amb tot, considera que la millor solució seria actuar sobre la infraestructura per impedir o dificultar certs comportaments dels motoristes. Per exemple, instal·lar més separadors de carrils per evitar xocs frontals i fer que la circulació sigui menys amable per a córrer. Una proposta que podria arribar són senyals horitzontals pintades a terra que indiquin la traçada idònia per agafar cada corba: "Calmaria al conductor i li diuen per on han de passar. A Àustria ha donat resultats i eviten caigudes i accidents". 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.