Pere Macias: "S'ha demostrat que el ferrocarril s’ha de gestionar des de la proximitat"

Pere Macias és el comissionat per al traspàs integral de Rodalies, l’operació que ha de redefinir la gestió del servei ferroviari a Catalunya. Macias va visitar Sant Cugat amb motiu de la conferència organitzada per l’Associació Amics del Ferrocarril de Sant Cugat a la Casa de Cultura, sota el títol “Present i futur de les Rodalies a Catalunya”. En un moment clau per al sistema ferroviari català, amb incidències recurrents i la necessitat de recuperar la confiança dels usuaris, el procés de traspàs avança amb diversos fronts oberts: la creació de la nova empresa operadora, la negociació sobre les infraestructures i la reorganització del servei.

En quin punt es troba el traspàs de Rodalies?

El traspàs tenia diferents aspectes. Un era l’econòmic i ja s’ha aconseguit que l’Estat traspassi els diners a la Generalitat per poder pagar Renfe directament. Hi havia un segon bloc, que era constituir una empresa entre Renfe i la Generalitat, que és la que haurà d’executar els serveis. Aquesta empresa ja està constituïda. Ja s'ha començat a treballar preparant tot allò que fa falta a una empresa perquè pugui operar serveis ferroviaris. Això són tres coses: la llicència ferroviària, el sistema de gestió de seguretat i la certificació de seguretat per part de l’agència de seguretat. I finalment hi ha el traspàs d’infraestructures. Hem començat per l’R1 i estem en fase de discussió econòmica amb l’Estat sobre quina és la quantitat de recursos que ens han de passar per gestionar això i, alhora, quina quantitat ens han de passar per posar al dia la infraestructura.

Quins canvis notarà la ciutadania quan el traspàs sigui efectiu?

Jo crec que tots els ciutadans són perfectament conscients que la gestió ferroviària funciona només quan és de proximitat i tenim exemples a tot arreu. A Catalunya tenim diferents sistemes ferroviaris. Tenim Ferrocarrils, tenim el metro de Barcelona, sistemes que funcionen molt bé, i un que no funciona bé, que casualment és el que està gestionat des de fora.

"S'ha demostrat empíricament que el ferrocarril s’ha de gestionar des de la proximitat"

En quin sentit?

L’Estat espanyol tenia una companyia de trens de via estreta que es deia FEVE i la va anar traspassant a diferents territoris: Mallorca, Catalunya, el País Valencià o el País Basc. Es va quedar uns quants serveis que gestiona directament. Els quatre que es van traspassar, governats per autonomies molt diferents i per forces polítiques de tota mena, funcionen fantàsticament bé. Han multiplicat per dos, per tres o per quatre el nombre d’usuaris. En canvi, el que es va quedar l’Estat, al nord, cada any perd usuaris, no funciona i té problemes. Per tant, s'ha demostrat empíricament que el ferrocarril s’ha de gestionar des de la proximitat. A més, la Unió Europea hi obliga. És obvi que en el moment que això pugui ser gestionat des d’aquí, la Generalitat, igual que ha gestionat bé Ferrocarrils o l’Ajuntament de Barcelona el metro, gestionarà Rodalies amb tota normalitat. Però hi ha d’haver aquesta gestió de proximitat.

El principal repte és la gestió, les infraestructures o el finançament?

Aquí hi ha dos aspectes: les infraestructures i els serveis. Pel que fa als serveis, hi ha Renfe. Pel que fa a les infraestructures, el que ha passat és que la inversió pública espanyola en ferrocarrils, des del 2000 fins al 2018, ha anat pràcticament només destinada a l’alta velocitat i ha deixat descapitalitzat tot el sistema ferroviari convencional. Això ha passat a Catalunya i a la resta de l’Estat. Quan tens la infraestructura en mal estat, el servei és molt difícil de prestar. En aquests moments, el Pla de Rodalies està intentant recuperar aquesta situació, però quan intentes recuperar-la estàs fent moltes obres alhora. I quan fas moltes obres alhora encara estresses més la xarxa. Per tant, ara mateix estem vivint una mena de tempesta perfecta. Però, en qualsevol cas, a mesura que totes aquestes millores vagin entrant en servei, la tendència haurà de ser anar millorant.

Com es reverteix la desconfiança dels usuaris?

Jo crec que primer de tot s’han de fer les inversions que toquen i que això es percebi. Segon, s’han de gestionar bé els serveis, i per això s’ha fet l’empresa. I a partir d’aquí, de mica en mica, cal anar recuperant la confiança donant bon servei. La confiança és una cosa molt fàcil de perdre i molt difícil de recuperar, en qualsevol àmbit de la vida. Ara toca fer els deures, passar pàgina del pèssim servei que hi ha hagut sobretot aquests últims mesos i mirar que això vagi millorant. En aquests moments ja hi ha alguns símptomes que hi ha coses que van millorant, es van retirant limitacions temporals de velocitat i es van produint millores. Sobretot, penso que el moment en què això anirà bé és quan entrin moltes millores al servei, quan tinguem els trens nous i quan la Generalitat vagi prenent posició a través de l’empresa en la gestió dels serveis. Però recuperar la confiança dels usuaris és una feina costosa i llarga.

Quins són els punts més urgents on s’està actuant?

Avui dia hi ha més de 150 limitacions temporals de velocitat. Tots aquests són punts urgents. Els tenim perfectament identificats i s’ha d’actuar a tots. Per exemple, tota l’actuació de Montcada afecta totes les línies del Vallès i que, quan s’acabi aquesta obra, que està prevista per a finals d’aquest any o principis de l’any vinent, penso que ja guanyarem molt. De fet, ja es va veient tot el que significarà el canvi d’aquesta estació. Així mateix, també hi ha altres punts importants, com Castellbisbal, i diferents actuacions repartides per tot el territori.

Com valora la situació actual al Vallès?

Nosaltres al Vallès hem patit, primer de tot, per la suspensió del trànsit pel túnel de Rubí. Això afecta Rodalies, però també afecta molt el trànsit de mercaderies. Després tenim una línia molt important, que és l’R4, que també ha patit, especialment en el tram Terrassa-Manresa, que és un tram molt vulnerable. És un tram orogràficament molt complex i amb una geologia molt complicada. A sobre tenim una sèrie d’obres que ens impedeixen, per exemple, fer el servei de l’R7. Tot plegat fa que el servei al Vallès hagi patit molt. De tota manera, a partir del restabliment de Montcada i de la reposició de totes aquestes actuacions, esperem que això es vagi recuperant i que el servei, a partir de l’any que ve, ja sigui de bona qualitat.

"A tota la línia per on passa l’R8 tenim una freqüència d’un tren per hora. Això és molt poc"

Quin paper ha de tenir Sant Cugat dins la xarxa?

Nosaltres, en general, a tota la línia per on passa l’R8 tenim una freqüència d’un tren per hora. Això és molt poc. Amb el pla de serveis que s’està estudiant i que es presentarà properament, això s’ha de millorar molt substancialment perquè tingui un servei molt més normal. Quan parlem de Rodalies, com l'R8 al final hem d’acabar tenint un tren cada quart d’hora. Aquest és l’objectiu. No és immediat, però l’objectiu és anar augmentant el nombre de serveis de mica en mica fins que això sigui una línia de Rodalies normal. Una línia de Rodalies normal és aquella on passa un tren cada quart d’hora.

A la conferència també ha parlat de canvis a l’R1. Què significa això?

L’R1 ha d’arribar fins a Cerdanyola. Per tant, això vol dir que algú de Sant Cugat podrà anar cap al Baix Llobregat tranquil·lament. Així, quan aquesta línia es prolongui, una persona de Sant Cugat podrà anar fins a l’Hospitalet, Sant Joan Despí i altres municipis sense haver de passar per Barcelona. Jo crec que és un tipus de relació que pot ser molt útil.

Són la construcció dels intercanviadors un punt d'inflexió?

Ara mateix estem treballant per fer el conveni que permeti tirar endavant les estacions de correspondència, tant la de Sant Cugat-Vollpelleres com la de l’Hospital General. Quan aquest conveni estigui signat tindrem un calendari més clar de quan es podran fer. Però els intercanviadors tenen sentit quan a les dues línies hi ha freqüències bones. Si en una estació hi passen trens cada cinc minuts, no té sentit connectar-ho amb una línia que passa cada hora. En canvi, si una línia passa cada cinc minuts i l’altra cada quart d’hora, l’espera màxima és de deu minuts i això ja és acceptable. Per això és un projecte coordinat, és a dir que els intercanviadors i la millora de freqüències han d’anar junts.

"L’època en què tot s’havia de fer soterrat està acabada"

S'hauran de soterrar aquestes intercanviadors?

Això dependrà de la solució concreta que s’acabi fent i no vull avançar res. Però sí que és cert que l’època en què tot s’havia de fer soterrat està acabada. A tota Europa només es fan soterraments quan són realment i estrictament necessaris. Per tant, penso que hem de pensar solucions d’intervenció urbana que no necessàriament passin per soterrar. Repeteixo: quan és estrictament necessari, s’ha de fer. Però no ha de ser la resposta automàtica.

Com està la situació al túnel de Rubí després de les incidències dels darrers mesos?

En les properes setmanes s’obrirà la segona via. Això vol dir que ja podrem arribar fins a Martorell amb normalitat. Ara bé, per continuar les obres que s’han de fer a tot el túnel necessitarem més hores de les que habitualment es destinen al manteniment nocturn. Per tant, segurament els últims trens o els primers trens del dia no es podran fer perquè tindrem una franja més llarga de treballs. En qualsevol cas, jo crec que la notícia és que aviat, durant el mes de juny, ja podrem arribar a Martorell amb la majoria dels serveis.

Com imagina la xarxa de Rodalies del futur?

Jo l’imagino fiable. M’agradaria que fos més extensa també, però sobretot fiable. M’agradaria que la gent notés millores. I si nota millores, això voldrà dir que recupera la confiança. Però per recuperar confiança primer s’han de percebre millores. Que una persona pugui dir: “Abans de cada deu dies cinc feia tard i ara només en faig un”. Si aconseguim això, la gent tornarà a Rodalies.

És optimista amb el futur ferroviari de Catalunya?

Sí. Jo soc optimista perquè en aquests últims 25 anys, amb tot el que ha passat, hem crescut. Hi ha un 66% més d’usuaris dels que hi havia fa 25 anys. La població ha crescut al voltant d’un 30%, però els usuaris del ferrocarril han crescut un 66%. Això vol dir que el conjunt del sistema ferroviari funciona, encara que hi hagi parts que no acaben de funcionar. El dia que aquestes també funcionin, crec que el ferrocarril encara té molt recorregut i pot donar molt de joc.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.