Montserrat Boada: “A Sant Cugat, 700 nens serien fruit d’una reproducció assistida”

Doctora en biologia, va oferir una conferència sobre ‘30 anys de reproducció assistida’ a les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat. Aquest dissabte se celebre 30 anys de la pirmera nena nascuda per fecundació in vitro Victoria Anna

La primera nena nascuda per fecundació in vitro va néixer fa 30 anys tot just aquest dissabte 12 de juliol. Entrevistem a la Doctora en biologia, Montserrat Boada.

Què va suposar, fa 30 anys, el naixement de la primera nena catalana nascuda per fecundació in vitro?

Va suposar un canvi importantíssim, perquè en aquells moments gairebé no es coneixia tota l’existència de les tècniques de reproducció assistida (TRA), i suposava poder resoldre problemes d’infertilitat. Hi va haver molt ressò social i un gran debat. Però, tenint en compte que hi ha un 15% de parelles en edat fèrtil que tenen problemes d’esterilitat, en poc temps s’ha anat aconseguint que la societat ho entengui com un tractament més per ajudar perquè una parella es reprodueixi.

Com han canviat les coses?
Les noves tecnologies han ajudat moltíssim en la difusió de les tècniques. Avui, les noves tecnologies van tan ràpid que quan surt una nova tècnica, en poc temps s’aplica arreu. Comentava que un 15% de parelles en edat fèrtil tenen problemes d’esterilitat... Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, arreu del món hi ha al voltant d’uns 50 milions de parelles amb problemes d’esterilitat (al voltant del 15%). Quan parlem d’esterilitat, parlem d’aquelles dones que, després de dotze mesos de tenir relacions sexuals i intentar un embaràs, no aconsegueixen tenir un fill. Però, de fet, també hi fa molt l’edat de la dona. És molt diferent començar a provar-ho als 25 que als 40.

Aquestes dades a Sant Cugat suposen...
Si apliquem les proporcions que coneixem a la població real de Sant Cugat, podem veure que si la població és al voltant de 86.000 persones, això ens donaria que unes 3.000 dones en edat fèrtil (a partir dels 25 anys i fins als 45 o 50 anys) pot ser que en algun moment tinguin problemes de reproducció. També s’estima que, avui en dia, un 4% dels nens d’entre 0 i 14 anys, són fruit d’una reproducció assistida. Això vol dir que, tenint en compte que de 0 a 14 anys més o menys tenim uns 17.000 nens, al voltant d’uns 700 nens de Sant Cugat deuen ser fruit d’una reproducció assistida. És un càlcul estimatiu, perquè no hi ha un registre per municipis.

Quina seria la franja d’edat que fa ús de les TRA?
Aquest és el gran problema: les dones ens arriben tard. La mitjana d’edat de les dones que vénen a fer-se un procés de fecundació in vitro està al voltant dels 37 anys, i de les que recorren a òvuls de donants com a última alternativa, la mitjana d’edat està al voltant dels 41 anys.

A què es deu aquesta mitjana d’edat tan elevada?
És un tema social. La dona està retardant la maternitat o per aspectes laborals, o per un tema de parella. S’hauria de mentalitzar que una cosa són els aspectes socials i l’altra el rellotge biològic. Com més retardem la maternitat, més risc hi ha de no aconseguir un embaràs o de tenir dificultats.

Uns riscos que són comuns amb la reproducció natural...
Qualsevol dona, a més edat, més riscos. En reproducció assistida, hi ha possibilitats d’intentar solucionar aquest problema mitjançant diferents tècniques. Per exemple, hi ha una tècnica que es coneix com Diagnòstic Genètic Preimplantacional, que es pot aplicar o bé quan els pares són portadors d’una malaltia genètica o bé com un cribratge d’alteracions cromosòmiques. Una tècnica que consisteix a biopsiar l’embrió, estudiar-ne els cromosomes, i veure si té alguna anormalitat. Què passa? Que això és una tècnica invasiva i econòmicament molt costosa, amb la qual cosa, si bé s’aconsegueix incrementar molt els percentatges d’èxit, no s’aplica de forma rutinària.

Són una solució, les TRA?
No m’agradaria que es veiés com una alternativa: com que la tècnica ja ens ajuda, podem retardar-ho molt. No. L’ideal seria reproduir-se en la franja d’edat que toca, perquè després tot això comporta riscos i pot ser que no surti bé. Però sí que és cert que les TRA ens poden donar algunes solucions.

Amb tot plegat, us trobeu encara amb problemes ètics?
N’hi ha molts. De fet, tot el que és la bioètica emmarca precisament això. En temes de reproducció assistida hi ha molts punts controvertits. No tant en les tècniques en si mateixes, sinó en les seves aplicacions. En quins casos s’aplica, en quines franges d’edat, què és el que ha de cobrir la sanitat pública, la igualtat d’accés... Per sort, tenim una legislació que ens delimita el marc en el qual ens podem moure i està molt clar.

Actualment, què cobreix la sanitat pública?
Es poden fer totes les tècniques, excepte en alguns casos. El que passa és que els hospitals tenen un nombre restringit de casos que poden fer, i hi ha llista d’espera. Fa uns anys teníem, aquí a Catalunya, la possibilitat de passar la medicació de la fecundació in vitro pel CatSalut, tant centres públics com privats, però ara ja no, i les parelles que van a la sanitat privada han de costejar tot el procés, inclús la medicació.

Quin és el cost d’aquests processos?
Una inseminació artificial és un procés que no és gaire car, al voltant dels 1.000 euros. Ara bé, si hem de fer una fecundació in vitro, el cost és de 4.000 a 6.000 euros, depenent de la tècnica que s’hagi d’utilitzar, i si es fa un cas amb diagnòstic preimplantacional, pot superar els 10.000 euros. És a dir, els processos varien en funció de les tècniques i tecnologies que s’han d’aplicar.

I el percentatge d’èxit?
Varia molt en funció de cada cas, i de cada dona en concret. De mitjana, amb una fecundació in vitro, la taxa d’embaràs està al voltant d’un 40 o 45%, ara bé, en dones joves supera el 50% i en dones de més edat pot ser que no arribi al 10%.

Quina seria l’edat òptima?
No arribar als 35. És com el límit entre els 35 i els 38, per evitar tenir problemes. Això fa també que si algú vol fer preservació de la fertilitat ho ha de fer abans dels 35-38 anys.

Quins avenços hi ha en el camp de la reproducció assistida?
En aquests moments, les tècniques de reproducció assistida ja estan molt millorades en aspectes tècnics, i el que s’està fent és anar a buscar aquesta prevenció extra que ens ajuda a evitar naixements de nens amb alteracions greus que, si be són poc freqüents, es poden evitar. Les novetats més importants és que s’estan començant a aplicar tests de tipus genètic per prevenir també problemes que hi puguin haver. Es poden aplicar, per exemple, tests preconcepcionals, per detectar si els pares són portadors d’alguna malaltia genètica que ells no coneixen perquè no la pateixen, però que podria donar lloc a un nen amb problemes com, per exemple, fibrosi quística o altres patologies genètiques. És una manera de prevenir nens amb problemes molt greus. Podem evitar sorpreses d’última hora.
 
 
Comentaris

Destaquem