Mor Gerard Vergés, poeta d'honor al Festival de poesia de Sant Cugat 2011

Les lletres catalanes han perdut a l'escriptor Gerard Vergés. El català va ser el poeta d’honor del XI Festival de poesia de Sant Cugat, que es va celebrar del 16 al 23 d’octubre de 2011, i es va inaugurar amb un acte d’homenatge al poeta ebrenc.  Vergés ha mort aquest 23 d'abril, diada de Sant Jordi, a Tortosa, la seva ciutat natal a l'edat de 83 anys.

La seva vida
En la seva presentació com a poeta d'honor Vergés va recordar en la seva infantesa, marcada pels constants canvis de casa als que es va veure empès per la Batalla de l'Ebre, i per una imatge que, va assegurar, mai oblidarà. “El meu primer record és del 1936 (jo vaig néixer al 31), des del terrat de casa vaig veure com cremaven 8 o 10 esglésies de Tortosa. Era una cosa terrorífica”, però va destacar la fermesa de l'alcalde de la ciutat qui va impedir que en cremessin la Catedral.

Un grapat d'anècdotes que Vergés va repassar amb la complicitat dels assistents a la conferència. Entre elles, com el primer llibre de poesia que va caure a les seves mans fou en plena guerra. Després de repassar la seva formació acadèmica, no va passar per alt la seva formació en castellà, i la seva trajectòria com a farmacèutic de prestigi, descendent de tota una saga farmacèutica tortosina.

Amb tot, i centrant el tema, va confessar que "la poesia era una cosa que portava dins meu”, i va destacar que “un dia vaig saber que la meva poesia havia de ser en català, en la meva llengua” perquè, com va apuntar, “si escrius en la teva llengua, el poema funciona; si ho fas amb una altra, tot és fals”. Com no podia ser d'una altra manera, va acabar recitant un dels seus poemes, rebent, tot seguit, la felicitats i les mostres d'admiració dels qui van assistir a l'acte.

La seva obra
Vergés (Tortosa, 1931) va ser escriptor, farmacèutic i professor universitari. Rep el premi Carles Riba de poesia pel seu primer recull, L’ombra rogenca de la lloba (1981), i des de llavors ha publicat els llibres de poesia Long Play per a una ànima trista (1986), Lliri entre cards (1988) i La insostenible lleugeresa del vers (2002). També ha publicat els assajos El pintor tortosí Antoni Casanova (1983), Tretze biografies imperfectes (1986, premi Josep Pla de narrativa), Eros i art (1991, Premi Josep Vallverdú d’assaig) i Alfabet per a adults (2010). L’any 1994 és guardonat amb el Premi de la Crítica Serra d’Or de traducció poètica per Tots els sonets de Shakespeare (1993), i la seva trajectòria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Tortosa (2009).