Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La transformació de les ciutats passa per un moment de canvi de paradigma. Així ho ha explicat l’arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Vicente Guallart, en una conferència a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) que s'ha celebrat aquest dimarts al migdia. Segons Guallart, el futur immediat de les ciutats és el de reinventar l’arquitectura en dos àmbits complementaris. D’una banda, cal buscar noves formules d’introduir la tecnologia a la gestió urbana per aconseguir estalviar en gestió i recursos. És el cas de les smart cities, un model de ciutat on les Tecnologies de la informació i la Comunicació (TIC) hi juguen un paper fonamental. Sant Cugat ja coneix de què va aquest concepte ja que des del passat mes de novembre disposa d’un carrer intel·ligent, el carrer de César Martinell. Per altra banda, el futur passa per entendre les ciutats com un ecosistema que s’ha de connectar amb el món. “Ara ja no es pot separar ciutat de natura”, ha remarcat l’arquitecte.
Nous projectes
En el marc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona la proposta és crear corredors naturals entre el Parc Natural de Collserola i la ciutat. És el què Guallart anomena el projecte de les 16 Portes de Collserola. En concret ha parlat del Corredor de les Aigües, un recorregut de 20 quilòmetres de passeig verd per la serra de Collserola, del qual ja hi ha un 40% executat. El projecte també inclou la recuperació de la biodiversitat de la zona així com l’agricultura que es va perdre anys enrere per culpa de la fil·loxera. Així veure vinya a les faldes de Collserola a la frontera amb la ciutat seria segons el seu punt de vista una opció interessant i saludable des del punt de vistat econòmic i ecològic.
La ciutat del futur
A la conferència, que anava dirigida a unes 300 persones entre estudiants i professorat de l’ETSAV, Vicente Guallart ha destacat que “cal tornar a industrialitzar les ciutats”. Durant molts anys es va eliminar per edificar habitatges i ara “és necessari mantenir l’activitat industrial dels nuclis urbans perquè siguin autosuficients i alhora generin l’energia que consumiran”. Tornar a tenir fàbriques a les ciutats també serviria per estalviar desplaçaments en vehicles ja que molts veïns podrien anar a la feina a peu.
Guallart ha defensat un sistema que englobi el millor de les slow cities, enteses com aquelles que funcionen a la velocitat humana de producció local; i el millor de les smart cities, les ciutats que fomenten la hiperconectivitat a través de les xarxes globals de coneixement.
El totxo i internet
Mirant al futur, l’arquitecte en cap de Barcelona ha vaticinat que “l’època de construir barat, vendre car i marxar corrent s’ha acabat”. Pensant en els estudiants ha augurat un futur brillant a una professió que viu hores baixes. “La introducció d’Internet i de ciutats autosuficients fa que cada vegada l’arquitecte recuperi més el paper de mestre d’obra que controla tot el procés de construcció com es feia a l’època medieval”.
Nous projectes
En el marc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona la proposta és crear corredors naturals entre el Parc Natural de Collserola i la ciutat. És el què Guallart anomena el projecte de les 16 Portes de Collserola. En concret ha parlat del Corredor de les Aigües, un recorregut de 20 quilòmetres de passeig verd per la serra de Collserola, del qual ja hi ha un 40% executat. El projecte també inclou la recuperació de la biodiversitat de la zona així com l’agricultura que es va perdre anys enrere per culpa de la fil·loxera. Així veure vinya a les faldes de Collserola a la frontera amb la ciutat seria segons el seu punt de vista una opció interessant i saludable des del punt de vistat econòmic i ecològic.
La ciutat del futur
A la conferència, que anava dirigida a unes 300 persones entre estudiants i professorat de l’ETSAV, Vicente Guallart ha destacat que “cal tornar a industrialitzar les ciutats”. Durant molts anys es va eliminar per edificar habitatges i ara “és necessari mantenir l’activitat industrial dels nuclis urbans perquè siguin autosuficients i alhora generin l’energia que consumiran”. Tornar a tenir fàbriques a les ciutats també serviria per estalviar desplaçaments en vehicles ja que molts veïns podrien anar a la feina a peu.
Guallart ha defensat un sistema que englobi el millor de les slow cities, enteses com aquelles que funcionen a la velocitat humana de producció local; i el millor de les smart cities, les ciutats que fomenten la hiperconectivitat a través de les xarxes globals de coneixement.
El totxo i internet
Mirant al futur, l’arquitecte en cap de Barcelona ha vaticinat que “l’època de construir barat, vendre car i marxar corrent s’ha acabat”. Pensant en els estudiants ha augurat un futur brillant a una professió que viu hores baixes. “La introducció d’Internet i de ciutats autosuficients fa que cada vegada l’arquitecte recuperi més el paper de mestre d’obra que controla tot el procés de construcció com es feia a l’època medieval”.
