Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Un dels grans projectes de l’actual mandat va ser la creació i desenvolupament del Reglament de Participació Ciutadana, marc sota el qual es van crear, a finals del 2011, els actuals consells de barri, els consells sectorials i el Consell de Ciutat. Gairebé tres anys després d’entrar en funcionament, aquests consells han esdevingut una eina que es considera necessària i positiva però que no sempre funciona al gust de tothom.
Fins que no es va tirar endavant el reglament de participació, Sant Cugat únicament disposava d’alguns consells sectorials i els consells de districte de les Planes, la Floresta i Mira-sol. Amb el nou reglament es va ampliar el nombre de consells sectorials, es va crear un Consell de Ciutat i es van reestructurar els consells de districte, convertint-los en consells de barri i ampliant-ne el número a 5 (els tres de districte i els dos del centre). Una altra de les novetats va ser que, en el cas dels consells de barri, no només hi hauria representants d’associacions veïnals, sinó també d’altres àmbits de la vida associativa del barri.
El regidor de Participació Ciutadana, Francesc Carol, explica que “es va considerar ampliar aquests consells per augmentar la participació ciutadana amb l’objectiu d’enfortir la participació i la intervenció dels santcugatencs en el dia a dia del sistema polític”.
Balanç del govern
Segons la Regidoria de Participació Ciutadana, el balanç del seu funcionament és positiu. “Més de la meitat de les 400 associacions inscrites a l’Ajuntament participen en algun consell, i cal tenir en compte que no totes les associacions inscrites estan vives. Per tant, hi ha una activitat intensa”. Subratlla, però, que el sistema del reglament de participació es basa en l’associacionisme, no en el ciutadà particular: “Això a vegades es confon. L’execució es fa a les taules, i al consell es porta el resultat de les taules”.
Amb aquest argument el regidor respon a una de les crítiques més freqüents que es fan als consells que són massa informatius i poc participatius. Una altra de les crítiques més habituals que es fan és la poca participació als consells de barri del centre. En aquest sentit assegura que “la presència hi és però encara falta crear la cultura que els districtes ja tenen”. Reconeix també que “potser hauríem de repensar si aquesta és l’estructura correcta pel centre”.
Finalment, Francesc Carol diu que cal anar més enllà en el plantejament potenciant el 2.0. També planteja la possibilitat de fer microconsultes o fòrums de participació: “Aquests mecanismes enforteixen la decisió política”.
L’oposició, molt crítica
Jordi Carreras, portaveu del PP, assenyala que el sistema de participació ciutadana té mancances. Ho argumenta amb dos motius. D’una banda, diu que “hi ha poca mentalitat participativa i, per tant, es necessiten mecanismes més eficients per implicar els ciutadans”. D’altra banda, assenyala que “en general, els consells de barri serveixen com un instrument de propaganda del govern”.
Ferran Villaseñor (PSC), qui recorda que fa ben poc el seu partit va demanar revisar el Reglament de Participació Ciutadana, diu que “l’equip de govern està matant els consells de barri per inanició”. Denuncia també que “la gent no sap quan hi haurà consell” i que “a vegades, ni es convoquen les 4 convocatòries reglamentàries”. Segons Villaseñor, “el govern continua confonent govern amb ciutat”.
Joan Calderon, portaveu d’ICV-EUiA, explica que “la majoria són consells que són útils però són més informatius que una altra cosa. És molt difícil que la gent se senti copartícip”. D’altra banda assenyala que cal fer una “reflexió profunda” sobre el sentit del Consell de Ciutat i apunta que “la gran assignatura pendent és que la participació ciutadana sigui una eina política de veritat”.
Finalment, Guim Pros, portaveu de la CUP, explica que “aquests consells es van crear com una eina amb una forta força de participació i han esdevingut més aviat el contrari. No es convoquen quan s’han de convocar i els veïns tenen poca capacitat de decisió”. Sobre el Consell de Ciutat diu que “és un aparador que no serveix per pràcticament res”.
Fins que no es va tirar endavant el reglament de participació, Sant Cugat únicament disposava d’alguns consells sectorials i els consells de districte de les Planes, la Floresta i Mira-sol. Amb el nou reglament es va ampliar el nombre de consells sectorials, es va crear un Consell de Ciutat i es van reestructurar els consells de districte, convertint-los en consells de barri i ampliant-ne el número a 5 (els tres de districte i els dos del centre). Una altra de les novetats va ser que, en el cas dels consells de barri, no només hi hauria representants d’associacions veïnals, sinó també d’altres àmbits de la vida associativa del barri.
El regidor de Participació Ciutadana, Francesc Carol, explica que “es va considerar ampliar aquests consells per augmentar la participació ciutadana amb l’objectiu d’enfortir la participació i la intervenció dels santcugatencs en el dia a dia del sistema polític”.
Balanç del govern
Segons la Regidoria de Participació Ciutadana, el balanç del seu funcionament és positiu. “Més de la meitat de les 400 associacions inscrites a l’Ajuntament participen en algun consell, i cal tenir en compte que no totes les associacions inscrites estan vives. Per tant, hi ha una activitat intensa”. Subratlla, però, que el sistema del reglament de participació es basa en l’associacionisme, no en el ciutadà particular: “Això a vegades es confon. L’execució es fa a les taules, i al consell es porta el resultat de les taules”.
Amb aquest argument el regidor respon a una de les crítiques més freqüents que es fan als consells que són massa informatius i poc participatius. Una altra de les crítiques més habituals que es fan és la poca participació als consells de barri del centre. En aquest sentit assegura que “la presència hi és però encara falta crear la cultura que els districtes ja tenen”. Reconeix també que “potser hauríem de repensar si aquesta és l’estructura correcta pel centre”.
Finalment, Francesc Carol diu que cal anar més enllà en el plantejament potenciant el 2.0. També planteja la possibilitat de fer microconsultes o fòrums de participació: “Aquests mecanismes enforteixen la decisió política”.
L’oposició, molt crítica
Jordi Carreras, portaveu del PP, assenyala que el sistema de participació ciutadana té mancances. Ho argumenta amb dos motius. D’una banda, diu que “hi ha poca mentalitat participativa i, per tant, es necessiten mecanismes més eficients per implicar els ciutadans”. D’altra banda, assenyala que “en general, els consells de barri serveixen com un instrument de propaganda del govern”.
Ferran Villaseñor (PSC), qui recorda que fa ben poc el seu partit va demanar revisar el Reglament de Participació Ciutadana, diu que “l’equip de govern està matant els consells de barri per inanició”. Denuncia també que “la gent no sap quan hi haurà consell” i que “a vegades, ni es convoquen les 4 convocatòries reglamentàries”. Segons Villaseñor, “el govern continua confonent govern amb ciutat”.
Joan Calderon, portaveu d’ICV-EUiA, explica que “la majoria són consells que són útils però són més informatius que una altra cosa. És molt difícil que la gent se senti copartícip”. D’altra banda assenyala que cal fer una “reflexió profunda” sobre el sentit del Consell de Ciutat i apunta que “la gran assignatura pendent és que la participació ciutadana sigui una eina política de veritat”.
Finalment, Guim Pros, portaveu de la CUP, explica que “aquests consells es van crear com una eina amb una forta força de participació i han esdevingut més aviat el contrari. No es convoquen quan s’han de convocar i els veïns tenen poca capacitat de decisió”. Sobre el Consell de Ciutat diu que “és un aparador que no serveix per pràcticament res”.