Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Als cinc anys, Marta Pessarrodona ja tenia clar que volia ser escriptora. “No he tingut mai dubtes”. Prefereix considerar-se poeta, tot i que assegura, “jo no vaig triar la poesia, ella em va triar a mi. Tendeixo a sintetitzar, va amb el meu caràcter. I escrivint poesia penses paraula per paraula”. Tot i així, també ha escrit biografia, assaig i teatre, ha fet de traductora i ha escrit i col·laborat en revistes i diaris.
Gran defensora de la cultura catalana, va ser coordinadora de la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana durant nou anys. Llegeix alemany, anglès, francès i italià. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1997 i el Premi Nacional de Literatura el 2010. Es considera feminista, una enamorada de la modernitat literària i una intel·lectual: “He fet servir l’intel·lecte per viure, així que sí, sóc intel·lectual”.
L’última proposta literària de l’escriptora santcugatenca és Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury, un dels seus temes recurrents. Nascuda a Terrassa, arribà a Sant Cugat el 1999. “Abans hi havia mig viscut”, riu. M’explica què li agrada de Sant Cugat, “que la gent sigui tan santcugatenca. La gent fa vida aquí”. Ha estat directora del Festival de Poesia de Sant Cugat, l’any 2007, i comissària de l’exposició i seminari “El Grup de Bloomsbury” (Barcelona, 1986). Li demano que em digui una sola qualitat d’en Gabriel Ferrater, amb qui va compartir molt. No dubta: “Era un fora de sèrie absolut, i molt bona persona”.
Gran defensora de la cultura catalana, va ser coordinadora de la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana durant nou anys. Llegeix alemany, anglès, francès i italià. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1997 i el Premi Nacional de Literatura el 2010. Es considera feminista, una enamorada de la modernitat literària i una intel·lectual: “He fet servir l’intel·lecte per viure, així que sí, sóc intel·lectual”.
L’última proposta literària de l’escriptora santcugatenca és Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury, un dels seus temes recurrents. Nascuda a Terrassa, arribà a Sant Cugat el 1999. “Abans hi havia mig viscut”, riu. M’explica què li agrada de Sant Cugat, “que la gent sigui tan santcugatenca. La gent fa vida aquí”. Ha estat directora del Festival de Poesia de Sant Cugat, l’any 2007, i comissària de l’exposició i seminari “El Grup de Bloomsbury” (Barcelona, 1986). Li demano que em digui una sola qualitat d’en Gabriel Ferrater, amb qui va compartir molt. No dubta: “Era un fora de sèrie absolut, i molt bona persona”.