10 anys de la consulta d'independència a Sant Cugat: l'organització de "la llavor"

El diumenge 13 de desembre de 2009, Sant Cugat - i 165 municipis més - celebrava la primera consulta sobre la independència de Catalunya, després de la d'Arenys de Munt: "Esteu d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?", deia la pregunta. Una consulta que, 10 anys més tard, representa per a alguns un "moment clau" o un "punt d'inflexió" en el procés independentista català, tal com assenyala, per exemple, qui va ser el coordinador de la Plataforma Santcugatenca per a l'Autodeterminació, organitzadora de la consulta a Sant Cugat, Joan Contijoch.

En l'àmbit català, les consultes es van seguir succeint en diferents municipis del país, i inclús a l'estranger, com per exemple als Estats Units, culminant l'any 2011 amb una consulta a Barcelona, la número 517.

La "il·lusió" del 13-D, "la llavor" de l'1-O

El mateix Joan Contijoch recorda amb nostàlgia com va viure la jornada d'ara fa 10 anys: "Vaig viure més emotivament aquella jornada que la del 9-N o la de l'1-O. Hi havia molta gent molt emocionada, potser perquè va ser la primera vegada". Una altra de les persones implicades amb el projecte va ser l'actual senador d'ERC, Bernat Picornell, que aleshores tenia 19 anys: "Va ser molt bèstia", diu de la jornada, afegint que va representar "la culminació de la feina feta" durant setmanes per part de l'organització.

De fet, el mateix Picornell destaca la sensació de sorpresa que els va provocar el 13-D: "el 9-N i l'1-O van ser molt emocionants, però en aquell moment (2009) encara érem molt lluny d'una majoria independentista i quedava molt per treballar. Va ser una gran sorpresa veure milers de persones", afirma. En aquest sentit, Josep Lluís Lliberia, membre de l'ANC, destaca aquella consulta com a "un dels moments més atractius del procés". I és que per Lliberia va ser aleshores quan "es va començar a pensar en què la independència era possible".

"La força de l'1-O prové de l'energia de les consultes, són indestriables"

Mirant en perspectiva, el senador diu que "han passat moltes coses: més consultes, mobilitzacions, etc. i sembla que el 13-D queda molt lluny", però afirma que "en aquell moment ho era tot" i el defineix com a "una llavor". En aquesta mateixa línia, el portaveu de la Plataforma Santcugatenca per a l'Autodeterminació, Víctor Alexandre, és contundent: "La primera consulta va ser vital. És el precedent que porta a fer una cosa amb cara i ulls després. Sense les consultes no hi hauria hagut 1-O. La força de l'1-O prové de l'energia de les consultes, són indestriables", opina Alexandre. També hi coincideix Lliberia, que explica que "allò ho va obrir tot, va fer que actors que ja existien s'unissin", i és que del 13-D en va néixer Sant Cugat per la Independència, i de les consultes a arreu de Catalunya en va néixer l'Assemblea Nacional Catalana (ANC): "La gent que hi havia al darrere ja tenia al cap acabar en una assemblea", explica.

L'aleshores alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder (CiU) explica que recorda "haver anat a votar" i "moltes cues". A més, afirma que hi va veure "molta il·lusió". Hi coincideix també Víctor Alexandre, que destaca que "la paraula amb la qual ho definiria és il·lusió", sobretot la de la gent gran: "El que més em va impactar va ser la il·lusió amb la qual votava la gent gran, tenien la sensació que difícilment podrien tornar a votar per la independència de Catalunya, i ho vivien amb molta emoció", diu Alexandre.

D'Arenys de Munt a Sant Cugat, a cavall de la "transversalitat"

El 13 de setembre de 2009, Arenys de Munt (Maresme) organitzava la primera consulta de la història sobre la independència de Catalunya, una jornada inspiradora per a moltes altres poblacions que va omplir el municipi maresmenc d'independentistes d'arreu del país que van voler emmirallar-s'hi: "La consulta té una prèvia. Vam anar a Arenys de Munt i en tornar vaig tenir molt clar que l'havíem de fer a Sant Cugat", explica Contijoch, que recorda que en aquell moment va començar a contactar amb independentistes santcugatencs per organitzar-la: "Vam organitzar diferents reunions. La primera tongada de consultes estava programada pel desembre, i jo pensava que Sant Cugat havia d'estar en aquesta primera tongada", assenyala qui fou el coordinador.

"Era la primera vegada que ens reuníem gent molt diversa, i va ser un èxit"

En aquest sentit, Picornell explica: "Ens vam reunir just l'endemà, o al cap de dos dies de la consulta a Arenys de Munt, a l'Ateneu Santcugatenc". El mateix senador fa valdre la voluntat que hi havia de fer front comú: "Era la primera vegada que ens reuníem gent molt diversa, i va ser un èxit". El qui fora portaveu de la plataforma, Víctor Alexandre també destaca la transversalitat com a "el gran valor de l'organització", i diu: "No importava el partit i ningú preguntava què votava cadascú. Tothom estava unit en una mateixa causa".

3 mesos frenètics d'organització

L'empresa, però, no era senzilla, i és que entre la consulta d'Arenys de Munt i la de Sant Cugat hi havia tres mesos clavats per organitzar-la: "Després de les primeres reunions, ens quedaven 2 mesos de coll per organitzar la consulta, i ens vam haver de posar en marxa immediatament", apunta Joan Contijoch.

"Les comissions van treballar de forma autònoma i molt ben organitzades"

Per això, la 30a de persones del nucli organitzador es van dividir en diferents comissions, que van permetre fer una repartició de la feina, entre les quals hi havia la comissió econòmica, la comissió de comunicació, la comissió logística, la comissió observadora o la comissió de voluntariat: "Les comissions van treballar de forma autònoma i molt ben organitzades", es congratula Contijoch. "Estava tot previst i molt ben estructurat", hi afegeix Víctor Alexandre i hi posa cullerada Lliberia: "Semblava que ho haguéssim fet tota la vida, veies que tothom estava molt organitzat".

De fet, com explica Bernat Picornell, "tothom va fer el que sabia fer, i sabíem que treballant aniríem a bon port". A més, el senador apunta cap al talent: "Tots en sabíem molt del que fèiem", diu. Cal recordar, per exemple, que la Plataforma Santcugatenca per a l'Autodeterminació va habilitar un web durant aquells dies, per penjar-hi informació sobre la consulta i fer campanya 2.0, una innovació en aquells temps. D'aquells mesos de feina organitzativa, però, en destaca per damunt de tot una cosa: "Em quedo amb la capacitat que vam tenir per anar superant les dificultats", sentencia.

A banda de la 30a de persones que van participar en l'organització de la consulta, Contijoch recorda que van ser més de 150 persones voluntàries les que van possibilitar la consulta a Sant Cugat, formant les Meses Electorals: "El voluntariat va ser, potser, la part més important", sentencia.

El paper que hi va jugar (o no) l'Ajuntament

La consulta de Sant Cugat, com la gran majoria de totes aquelles consultes en diferents municipis de Catalunya van ser impulsades per la societat civil i, en algunes poblacions, amb el suport directe o indirecte de l'administració. En el cas de Sant Cugat, però, segons Contijoch, "l'Ajuntament va posar-hi pegues". En aquest sentit, el qui fou coordinador és contundent: "Vaig tenir la sensació que allò no feia gràcia", sentencia. Hi discrepa, però, Víctor Alexandre: "Seria injust dir que l'Ajuntament va posar bastons a les rodes", diu, tot i que reconeix que "l'administració tenia por". En qualsevol cas, Alexandre opina que "no va ser un Ajuntament contrari a la consulta"

Cal destacar, però, que la Plataforma Santcugatenca per a l'Autodeterminació va demanar habilitar el pavelló per celebrar la festa final de campanya l'11 de desembre, però el consistori s'hi va negar.

De fet, ERC va presentar una moció amb caràcter d'urgència en el ple municipal del mes de novembre del 2009 per habilitar el pavelló, però es va descartar amb els vots contraris d'alguns regidors de Convergència i Unió. De totes maneres, cal recordar que CiU havia expressat suport a la celebració de la consulta votant a favor, conjuntament amb ERC i ICV, a una moció presentada al ple del mes d'octubre del 2009. El PSC s'hi va abstenir i el PP va votar-hi en contra.

"Totes les meses electorals es van ubicar en llocs privats"

A més, tal com afirma Joan Contijoch "totes les meses electorals es van ubicar en llocs privats", i Víctor Alexandre considera que "va ser un error no cedir cap dependència municipal, perquè els espais municipals no són propietat de l'Ajuntament, sinó de la ciutadania". En aquest sentit, l'exalcalde Recoder explica que la consulta "va ser una iniciativa de la societat civil", que l'Ajuntament hi era "per si hi havia alguna necessitat", però que "ells (la societat civil) van ser qui van emprendre totes les accions".

Del 13-D del 2009 a l'1-O del 2017, l'evolució de les consultes sobre la independència en xifres

Aquell 13 de desembre, a Sant Cugat -la població més gran en fer la consulta en aquella primera onada de consultes - hi va votar un 25,48% (14.002 persones) del cens -es podia votar a partir dels 16 anys-, un 93,43% hi van votar a favor; el 5,37% en contra i l'1,14% en blanc. Una consulta amb poca participació, però que plantava una llavor que, com demostren les xifres, ha esdevingut amb el temps, quelcom més gran. I és que 8 anys després, en el referéndum de l'1-O, la participació a Sant Cugat va ser del 54,8% (32.805), amb una victòria del sí (88,3%), acompanyada del 7,6% del no, el 2,9% de vots en blanc i l'1% de nuls.

Entre mig del 13-D i l'1-O es va viure una altra consulta sobre la independència de Catalunya, la del 9 de novembre del 2014, en la qual també podien votar persones a partir dels 16 anys. En aquella ocasió, l'augment respecte a la consulta del 13-D ja va ser significatiu. Van votar-hi un total de 32.275 santcugatencs (43% del cens). Cal destacar, però, que aquella ocasió la pregunta era relativament diferent, i amb més possibilitats de resposta: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat? i En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?" (Sí-Sí, Sí-En blanc, Sí-No, No). El 'Sí-Sí' es va imposar amb el 82,13% dels vots; el Sí-No en va treure el 12,27%; el Sí-En blanc el 5,5% i, per últim, el No va aconseguir el 2,99% dels vots i el 5,57% va votar en blanc o altres opcions.