Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Núria Gibert, portaveu de la CUP i actual tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament, es mostra satisfeta per la resolució judicial del Cas Palau: “La sentència confirma una cosa que el sentit comú indicava”. Tot i això, es mostra molt crítica amb la lentitud de la justícia, “especialment en la lluita contra la corrupció”. Un fet que, segons apunta, “ajuda a la impunitat”.
El Tribunal Suprem va ratificar que Convergència, Fèlix Millet i Jordi Montull es van repartir 167.000 euros provinents de Ferrovial arran de l'adjudicació del pavelló de la rambla del Celler de Sant Cugat el 2002.
Gibert es mostra convençuda que dins de l'Ajuntament de Sant Cugat, en l'esfera política del govern convergent, hi havia "col·laboradors necessaris", malgrat que no hi hagi cap condemnat. "La maquinària d'extracció del partit era sofisticada i perquè no quedés rastre. Tant de bo haguérem pogut descobrir els col·laboradors a nivell polític", assenyala. A més, considera que podria haver-hi altres obres esquitxades en casos de corrupció, ja que "moltes empreses donadores de Convergència havien fet obres a Sant Cugat".
Núria Gibert: “Hi ha una responsabilitat ètica i política del partit que estava al govern i que encara no ha assumit"
Tot i això, sí que assenyala Convergència i els partits "hereus", com Junts per Sant Cugat que gaudeix “dels seus privilegis electorals”: “Hi ha una responsabilitat ètica i política del partit que estava al govern i que encara no ha assumit. Ha de passar per fer autocrítica i tornar els diners”.
Sobre els 100.000 euros de comissió que es va quedar Convergència segons la justícia, la portaveu de la CUP explica que estudiaran si des de l'Ajuntament es pot impulsar algun mecanisme per recuperar-los. Al mateix temps, però, fa una crida a la “responsabilitat política i ètica” dels successors de Convergència i a “assumir” la seva responsabilitat: “Si el partit es va quedar amb uns diners públics, els han de tornar”.
Finalment, Núria Gibert destaca els “mecanismes de control i fiscalització” que ha impulsat el govern d'ERC-MES, PSC i CUP des que van accedir al govern, al juliol de 2019. Un control que ha de garantir que no es repeteixin situacions com la del Cas Palau, tot i que afegeix: “Al final, els processos públics no estan tan sota sospita, sinó el que hi ha fora: trucades, tràfic d'informació privilegiada...”.