Natàlia Garriga nega malversació dels fons públics durant el referèndum de l'1 d'Octubre

La consellera de Cultura, la santcugatenca Natàlia Garriga, ha explicat en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que la localització i condicionament d'una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per acollir un 'call center' abans de l'1-O també es va utilitzar per a les eleccions al Parlament del desembre del 2017 i els rastrejadors de covid durant la pandèmia. Així doncs, Garriga ha negat que hi hagués malversació de fons públics i desobediència per la seva suposada participació en l'organització del referèndum quan era directora de serveis de Vicepresidència, Economia i Hisenda, el dilluns 14 de març. La causa, que prové del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, s'ha acumulat a la ja oberta contra els diputats d'ERC Josep Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, també ex alts càrrecs. Han acompanyat Garriga els consellers Roger Torrent, Laura Vilagrà, Teresa Jordà i Tània Verge, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i representants de Junts, la CUP i Òmnium.

Més info: Garriga (consellera de Cultura): “Sant Cugat és un exemple de ciutat cultural”

El TSJC va rebutjar arxivar la causa, com demanava la defensa, i atribueix a Garriga els mateixos fets que ja li atribuïa la interlocutòria de processament del jutjat d'instrucció 13 l'abril del 2019. Així, en concret considera que Garriga va intervenir en la localització i condicionament d'una nau annexa a les instal·lacions del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació com un espai multifuncional destinat a ser utilitzat de 'call center' per a diversos processos electorals, entre ells el de l'1-O. Garriga hauria signat l'adjudicació dels projectes bàsics i executius d'arquitectura i instal·lacions i direcció d'obres mitjançant quatre contractes menors al voltant dels 17.000 euros cadascun, fent un total de 70.390 euros més IVA.

Pere Aragonès: "La repressió política i judicial no ens atura"

Les obres havien d'acabar el setembre del 2017. Les obres realitzades abans de l'1-O van costar 1,2 milions d'euros més IVA. A més, Garriga hauria aconseguit la cessió de diverses naus industrials per emmagatzemar documentació electoral. L'actual consellera també hauria demanat a una altra persona la contrasenya d'accés a la web referèndum.cat i va fer gestions per eliminar d'aquest portal el requisit d'usuari i contrasenya per accedir-hi, per tal que hi pogués accedir tothom.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, li ha mostrat el seu suport a través de les xarxes socials: "Tot el suport i l'escalf. La repressió política i judicial no ens atura. La injustícia ens impulsa a continuar lluitant amb determinació pel nostre objectiu: amnistia, autodeterminació i independència. Al teu costat, consellera".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.