La CUP acusa Junts de "barrejar el padró, marginalitat i frau"

La CUP Sant Cugat ha acusat Junts de "barrejar el padró, marginalitat i frau", després que els juntaires tombessin una moció dels partits d'esquerra (ERC, PSC, CUP i En Comú Podem) per adherir-se al Pacte pel Padró de Catalunya, amb els vots en contra també del PP i Vox, en el ple municipal de juliol. Els cupaires, a més, defensen la seva gestió del padró durant el tripartit i assenyalen que el seu objectiu era "posar les administracions al servei de les persones", després que el tinent d'alcaldia de Bon Govern, Jordi Puigneró (Junts), carregués contra la gestió del padró que van fer Lourdes Llorente i Marco Simarro en l'anterior mandat.

Més info: El Pacte pel Padró de Catalunya divideix els partits d'esquerres i de dretes a Sant Cugat

És per això, que el portaveu de la CUP, Marco Simarro, ha criticat el discurs de Puigneró en l'anterior ple municipal: "El discurs té una manca de rigor intencionada, i esmenta que hi ha irregularitats o il·legalitats. El que passa és que en el mandat anterior estàvem més preocupats d'eliminar les dinàmiques que causaven desigualtats i vam posar les institucions al servei de les persones, tenint en compte el context galopant d'emergència habitacional".

Més info: Puigneró carrega contra la gestió del padró de la CUP durant el tripartit a Sant Cugat

El cupaire, d'altra banda, ha volgut recordar que durant el seu mandat, es va viure una pandèmia global que va començar el 2020 i es va allargar fins al 2023: "No es pot obviar una situació de crisi mundial, en el qual els serveis de l'Ajuntament estaven sota mínims". Segons va assegurar Jordi Puigneró, abans de l'arribada del tripartit, en aquest municipi es donaven de baixa del padró unes 1.000 persones a l'any. En canvi, durant el primer any de mandat del tripartit, l'any 2020, només es van donar de baixa 5 persones; el 2021, 2; i el 2023, 7.

El cas de la Casa Mònaco

D'altra banda, el regidor de la CUP ha volgut donar-se suport amb la llei, després que Puigneró acusés que la Casa Mònaco tingués unes 500 persones empadronades: "La llei sobre el padró estableix que tota persona que resideix en un municipi té l'obligació d'estar empadronada. És un dret i un deure, ja que és la manera de poder dimensionar els serveis municipals. Aquesta mateixa llei, a més, estableix que es pot empadronar en un equipament municipal totes aquelles persones en situació de risc d'exclusió social o en situació de sensallarisme".

Simarro ha volgut emfatitzar aquesta qüestió i ha indicat que l'últim Baròmetre Inclusiu de Sant Cugat assenyala que un de cada quatre santcugatencs viu en risc d'exclusió social: "Junts, amb Jordi Puigneró al capdavant, comparteixen el marc mental de l'extrema dreta més xenòfoba i consideren que només podem empadronar gent sense llar i ens preocupa profundament aquesta mirada restrictiva, antisocial i higienista i de fer net per sobre de tot. Hi ha altres casuístiques que s'han de tenir en compte de gent que no pot empadronar-se en la seva residència habitual i que necessiten poder-se empadronar en la ciutat". 

Finalment, Simarro ha volgut recordar que segons dades del darrer Baròmetre Inclusiu de Sant Cugat, "dels anomenats treballadors pobres, un 72,3% de les persones en situació de pobresa té feina, així que no es pot vincular l'exclusió amb el frau o la criminalitat". "El problema és que tenim un model de ciutat elitista, que vehicula l'habitatge amb l'empobriment", ha afegit el cupaire.

Que diu la llei sobre l'empadronament?

El padró municipal és un registre de situacions de fet i no de dret i, en conseqüència, ha de ser un reflex fidel de la realitat (art. 15.1 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local). Hi han d'estar inscrites totes les persones que resideixin habitualment en un municipi, amb independència de si la residència està regularitzada i del dret que tingui o deixi de tenir per viure efectivament en un domicili determinat (Instrucció Tècnica del Padró, Resolució de 16 de març de 2015).

En alguns casos, les persones que no tenen un pis en propietat o que no disposen d'un contracte de lloguer es troben amb dificultats per accedir a l'empadronament. Normalment, es tracta de persones en situació de vulnerabilitat que viuen en règim d'ocupació, de relloguer no regularitzat o directament al carrer.

Pel que fa a l'empadronament de les persones en risc d'exclusió social o sensellarisme, la normativa vigent estableix que, quan no es pot assignar una adreça física concreta, es pot fer servir un "domicili fictici", com ara la direcció dels serveis socials municipals (apartat 3.3 de les Instruccions tècniques sobre la gestió del padró municipal, Resolució de 16 de març de 2015). Aquest tipus d'empadronament requereix un informe dels serveis socials que acrediti que la persona resideix habitualment al municipi i indiqui una adreça on, raonablement, pugui rebre notificacions.

Aquest mecanisme garanteix l'accés als drets bàsics i serveis públics, com la sanitat o l’educació, tot respectant el principi que el padró ha de reflectir la realitat residencial de la població.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.