Dimitri Defranc (PACMA): "Demanem que la naturalesa tingui drets"

El TOT entrevista a l'alcaldable per PACMA a Sant Cugat, partit animalista i ecologista que es presenta per primera vegada a les eleccions municipals

Dimitri Defranc, biòleg de 42 anys, es presenta a les eleccions municipals de Sant Cugat com a candidat de PACMA; serà la primera vegada que el partit animalista participi en els comicis locals. Defranc va ser regidor a l'Ajuntament de Sant Cugat entre 2015 i 2019, primer dins de la CUP-Procés Constituent i, després d'abandonar el partit, com regidor no adscrit. Defranc va encapçalar també una llista animalista el 2019 anomenada Proposem, tot i que no va obtenir representació (250 vots).

Exregidor de la CUP, passant per cap de llista de Proposem, i ara candidat a l’alcaldia de Sant Cugat amb PACMA. Com ha viscut aquest recorregut i en quin moment es troba?

Jo vaig ser regidor de la CUP-PC, però vaig sortir del partit com a regidor no adscrit. Després vaig encapçalar la llista de Proposem, un partit pràcticament municipalista, ecologista i animalista, que és el que sempre ha marcat el meu treball majoritàriament. I sí que recordo que en la campanya passada vam treure molt pocs vots, no érem coneguts, la gent ens preguntava pel carrer que per què no estàvem amb PACMA. Després d'acabar la campanya vam establir relacions amb ells i Proposem va anar desapareixent de Sant Cugat. I així ha quallat la candidatura.

Personalment, quina és la seva vinculació amb Sant Cugat?

Jo estudiava biologia a la UAB i vivia a Diagonal amb Roselló, a un carrer de la Pedrera. Quan tornava amb el tren sempre em fixava en la tranquil·litat de la Floresta. Així que a la primera oportunitat que vaig tenir, vaig venir a viure a una casa de lloguer a la Floresta. Després m’he anat movent per diferents llocs, a causa de la inestabilitat dels lloguers. Avui dia visc a Mira-sol.

Quines són les principals propostes de PACMA en matèria de política municipal per a les pròximes eleccions?

Nosaltres ho vivim en tres parts, medi ambient, animals i persones. Pel que respecta al medi ambient, volem fer una reorganització i canvi de mentalitat sobre el tema a Sant Cugat. Considero que en qüestió del medi ambient el govern ha fet un greenwashing, un ecoblanqueig. Volem començar a plantejar una sèrie de mesures concretes, i per a saber què cuidarem hem de saber què hi ha a la ciutat; hem de fer una guia sobre la flora i la fauna de Sant Cugat, i poder treballar-la a nivell científic per a actuar. Busquem un equilibri entre les zones verdes i l'urbanisme, per així crear un urbanisme empàtic. I si parlem d’animals, el primer cens de gats, jo vaig ser l'impulsor. Contar quants gats tenim, començar a esterilitzar-los i fer campanyes contra l'abandó. També volem plantejar començar a crear beques de final de carrera o màster per a gent que vulgui investigar com funciona la flora i la fauna de Sant Cugat. No tenim calaixos estanc sobre el món animal, l'urbanisme o el món vegetal, les tres coses per a nosaltres estan unides en l'espai municipal.

"Busquem un equilibri entre les zones verdes i l'urbanisme, i així crear un urbanisme empàtic"

Tot i aquesta sinergia, em parla de mesures enfocades al medi ambient i als animals, on queda la ciutadania en el vostre programa?

Fins ara l'urbanisme a Sant Cugat havia estat pensant en funció a gent que tingués una renda alta, s'hauria de començar a pensar també en gent amb renda baixa i planificar la ciutat de nou en funció de gent amb mobilitat reduïda, com a part de l'urbanisme empàtic. Cal analitzar les tendències demogràfiques.

I què proposen?

Si parlem d'habitatge, nosaltres ens fixem en com ho gestionen els països del nord d'Europa, un model reeixit per a evitar que la gent marxi. Quan dic que visc a Sant Cugat em pregunten si visc en un pis de protecció oficial, perquè saben que és impagable. Quan la gent té aquest problema i no es pot defensar davant la pujada dels preus, aplicar aquest model pot ser molt positiu en dos sentits; augmentaria la construcció en sòl ja urbanitzat municipal perquè hi hagi més protecció oficial i perquè hi ha una vinculació amb les cooperatives d'arrendataris per a defensar-se dels abusos que puguin ocasionar els inquilins, i el mateix pel propietari. Donar importància i visibilitat als inquilins perquè sàpiguen els seus drets. Hi ha molta gent que no s'empadrona a Sant Cugat, és un fenomen amagat.

Com adaptaria aquest model que proposa a Sant Cugat?

Ho podem oferir en campanya i treballar amb els recursos de l'Ajuntament per a veure què podríem fer. L'administració es va donar per vençuda en localitzar quins pisos estan buits a Sant Cugat, hauríem de tornar a intentar-ho i incentivar-ho, i si són dels bancs, forçar-los, i si són dels particulars, incentivar-los. Estem en contra de més construcció sobre la naturalesa, hem de posar-li un fre, com es vol fer ara amb el barri de Ca n’Ametller o concloure que no hi ha una alternativa per la construcció de l’escola La Mirada.

Entrevista a Dimitri Defranc (PACMA). Foto: Bernat Millet

Entrevista a Dimitri Defranc (PACMA). Foto: Bernat Millet

Ara que parla de bancs, l’altre dia se’l va veure al desallotjament de l’Horta, donant suport als horticultors…

Destruir-ho d’aquella manera va ser un acte que reflecteix el que està passant en les contradiccions socials d'avui en dia. Si l'Ajuntament li hagués dit a La Caixa “no et donarem una llicència en el moment en què destrueixis una planta”, igual que es van plantar amb Torre Negra, si s’haguessin plantat, La Caixa no hagués entrat. L’Ajuntament tenia un paper rellevant, però creiem que van veure una oportunitat ara que es densificarà més el barri de Sant Francesc i els anirà bé la construcció d’un pàrquing en aquella zona.

També hi havia animals a l’hort…

Ara tenint una regidoria de benestar animal sembla que s'ha retrocedit, és una pena. És una ciutat bonica visualment, conserva un espai verd molt fort i hem de ser els guardians d'aquest. Tampoc s'han interessat per conèixer en quines condicions estaven la gent de l’horta, tenen altres prioritats, permeten que es destrueixin uns horts però davant tenen una caseta d'insectes, això és un clar exemple d'ecoblanqueig. Falta de prevenció i d'implicació.

Permeten que es destrueixin uns horts però davant tenen una caseta d'insectes, això és un clar exemple d'ecoblanqueig"

Els últims mesos també s’ha apostat per noves zones verdes com la dignificació de la rambla de Celler, on han posat noves espècies de vegetació, o la restauració de l'estany de la Guinardera...

Aquestes actuacions venen de 8 anys enrere, no és que el govern municipal hagi tingut la idea inicial. L'estany es va parlar en uns pressupostos participatius, i avui dia encara no se sap què fer, a més, és un estany que es va crear per un error de construcció, no va ser de manera voluntària. Fent una valoració del que s'hagués pogut fer, els resultats han estat un 0 rodó. El canvi d'arbres estava planejat fer-lo fa temps. Cal seguir per aquest camí, però hem de canviar la visió. El bosc de Volpelleres es va convertir en un parc, no podem maquillar la naturalesa i hem de deixar de banda el nostre antropocentrisme. En lloc de naturalitzar Sant Cugat, l'estem omplint de ciment.

I no creu que vivint en una societat al final s'han d'acabar envaint o modificant espais verds per a adaptar-los a les persones?

Sí, aquest és el sacrifici que es feia fins ara, on l'únic perjudicat era la naturalesa. En política tothom vol construir damunt de la naturalesa, és així des de la revolució industrial. Els humans tenim la necessitat de captivar la naturalesa i dominar-la i aquesta tendència ens ha portat fins a la destrucció; ara mateix tenim dels estius més calorosos que es recorden.

I llavors, quin és el camí correcte a seguir segons PACMA?

Demanem que la naturalesa tingui drets. Si parlem de propietat privada, persones i naturalesa, aquesta última sempre perd. Cal començar a donar drets a la naturalesa i frenar aquesta voràgine de construcció amb un canvi de mentalitat. Un partit hauria de començar a plantejar-se deixar de construir, posar fi.

"Cal començar a donar drets a la naturalesa i frenar aquesta voràgine de construcció"

I això no pot ser contradictori amb l'increment de persones que està experimentant Sant Cugat? També estàvem parlant d'habitatge assequible…

Ho estudiem com a part del desenvolupisme, jo estic molt implicat en el tema d'Amazones, passa el mateix a Sant Cugat que amb l'extracció de petroli allí. Se'ns diu que destruint aquest lloc tindrem progrés i continuem traient més recursos per a solucionar problemes. Al final es destrueix la naturalesa i no es resol el problema. I aquesta ha estat la tendència durant aquests anys, 20 o 30 anys construint. I això ha fet que baixin els preus? Està pitjor que abans, a això li diem la fal·làcia del desenvolupisme. S'ha de començar a planificar millor. Jo segueixo a Sant Cugat per gràcia de l'esperit sant, aguanto cada mes com puc. Alguns estarien contents que me n'anés. Potser després de 30 anys del mateix projecte desenvolupista fallit hauríem d'anar buscant alternatives.

Quines alternatives proposa?

A Sant Cugat s'hauria de paralitzar qualsevol construcció que danyi la naturalesa i paralitzar la construcció privada. D'altra banda, començar a fomentar als petits propietaris que vulguin fer alguna cosa amb el seu habitatge. I juntament amb la idea de reforçar els drets dels inquilins; crec que és el camí.

En l'àmbit educacional, els nens de l'escola La Mirada fa més de 5 anys estudien en mòduls prefabricats, en aquest cas, la vostra posició ha estat contrària a tirar endavant amb la construcció...

Ara mateix compartim les quatre alternatives que està plantejant SOS Bosc Volpelleres. Em vaig reunir amb ells i una de les opcions era fer la construcció dins de la mateixa escola on es troben ara. Nosaltres no estem en contra que es construeixi una escola, estem en contra que es destrueixi el bosc. I el que ens sembla una irresponsabilitat per part de l'Ajuntament és haver-los mostrat que l'única alternativa decent per a la construcció de l'escola era destruir el bosc, quan no és veritat. Una opció que van plantejar era pròxima a la via del tren, i els van contestar que era inviable. Ara volen construir un ecobarri. A algú li estan mentint. També em va semblar vil que posessin a uns veïns contra uns altres, uns estan lluitant pel futur dels seus fills i altres estan lluitant per defensar un bosc. Les dues postures són lloables i respectables.

"Ens sembla una irresponsabilitat per part de l'Ajuntament haver-los mostrat que l'única alternativa decent per a la construcció de l'escola La Mirada era destruir el bosc"

Canviant de tema, els últims mesos Sant Cugat s’ha topat amb la presència de porcs senglars pels carrers, com hagués enfocat PACMA la situació?

Nosaltres vam portar una vacuna anticonceptiva per als senglars i crec que hem de seguir per aquesta via. A més, el tema de la caça està relacionat directament amb l'excés de senglars a la ciutat. Si els caçadors maten als porcs senglars adults, els més petits perden l'aprenentatge que aquests els ofereixen sobre com i on trobar menjar en el bosc. Si a la cria se li lleva la seva mare, aquesta es cria sola i la concentració més gran de menjar disponible es troba en el nucli urbà. Per aquesta raó, i pel perill que suposa per a la ciutadania, estem a favor de paralitzar les llicències de caça a Collserola.

Entrevista a Dimitri Defranc (PACMA). Foto: Bernat Millet

Entrevista a Dimitri Defranc (PACMA). Foto: Bernat Millet

En el seu cas, es una persona amb coneixements sobre la fauna i la flora, però no tothom té aquesta consciència ecològica…

La naturalesa és tan interessant que com més la coneixes més t'adones que ets un ignorant sobre ella. Hauríem de començar a tenir com a ciutat aquest coneixement sobre què hi ha en ella, potser no li pots ensenyar a un nen quanta aigua beu un camell, però sí que seria interessant ensenyar-los quines espècies conviuen amb ells a Sant Cugat, per exemple, què fer si em trobo un armadillo al parc. La nostra intenció és començar a inferir en l'educació perquè hi hagi més informació, però per a ensenyar-los als nens primer hem de saber-ho nosaltres. Cal fer una despesa en educació per a això, encara que ja hi ha un canvi de mentalitat molt forta per a les noves generacions. El meu fill em va demanar una dieta vegetariana perquè li feien pena els animals, abans si el teu fill t'ho demanava la resposta comuna era llevar-li aquesta idea del cap. Matem tot el diferent, és una manera de fer molt dels vuitanta. Hauríem de començar per treure'ns del cap que l'humà és un ésser totpoderós per sobre de l'animal, i potser per aquí començarem a canviar la mentalitat.

Bé, per anar acabant, quina seria la seva valoració de la gestió del govern per part del tripartit aquest mandat?

Junts va fer un pacte amb el PSC, i algú de la CUP el va descriure com un pacte antinatural. Sant Cugat tenia una necessitat de fer una revolució, però no els donaven els números, ni la solvència política, i així van fer un pacte forçat. Va ser una enorme traïció als valors de l'u d'octubre, pactant amb un partit del 155. Així va començar un govern deslegitimat políticament. Si creus que algun dia pactaràs amb algú, estalvia't les crítiques, perquè ara existeix una hemeroteca i es poden revisar les teves contradiccions. Havien promès fer una cosa diferent i el primer que van fer va ser començar la legislatura sent el govern més car de la història. Sant Cugat està deixant de comportar-se com un poble i existeix el risc que els resultats electorals comencin a repetir-se, el qual és una mala notícia per a la democràcia.

"Si creus que algun dia pactaràs amb algú, estalvia't les crítiques, perquè ara existeix una hemeroteca"

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem