Duch, tinent d'alcaldia: "Habitatge assequible no vol dir habitatge marginal"

Francesc Duch (ERC-MES) ocupa la tinència d’alcaldia de Desenvolupament Urbà, Habitatge, Sostenibilitat, Via Pública i Benestar Animal en el govern municipal dels republicans amb PSC i CUP. És veí de La Floresta i ha estat president del Club Muntanyenc de Sant Cugat. És arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, especialitzat en l’àmbit de l’Urbanisme i Projectes Urbans en l’administració local. Ha treballat als Ajuntaments de Barcelona, el Prat de Llobregat, Rubí i Sant Cugat.

Quin és l'objectiu per aquest mandat?

El repte principal és l'habitatge assequible. Sabem que és un tema molt ampli i no té una solució única, sinó que l'hem d'afrontar des de molts punts de vista. Estem pensant en moltes línies, tant de d'urbanisme com de Serveis Socials. Hem creat un comissionat amb la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Núria Gibert i el tinent d'alcaldia d'Hisenda, Pere Soler per coordinar-nos.

Es pot solucionar la problemàtica del preu de l'habitatge des de l'Ajuntament, tenint en compte que no és un problema exclusiu de Sant Cugat.

És molt difícil, no ho solucionarem. Però hem de fer tot el que puguem i el màxim d'intervencions possibles perquè el preu de l'habitatge no sigui un impediment perquè els fills de la ciutat puguin seguir vivint al municipi o que la gent que se separi no hagi de marxar a altres poblacions.

Invertireu setze milions d'euros en habitatge en aquest mandat. Quants habitatges protegits voleu construir?

El nostre punt de partida és el programa que va fer Promusa fins al 2030 [preveia la construcció de 1.000 pisos], però moltes qüestions eren incerteses o s'havien de treballar bastant. Farem una revisió i la idea és afegir tot el que puguem. Hi ha encara àmbits per desenvolupar i volem incidir perquè totes les intervencions d'una certa envergadura contemplin una part d'habitatge possible.

Quins són els principals àmbits per construir?

Les àrees grosses són Can Mates Oest, Can Fontanals, Can Cabassa... Però hi ha petits àmbits, per exemple a La Floresta, on hi ha propietats d'una certa envergadura que es volen desenvolupar i ara estem parlant amb els privats per aconseguir més habitatge assequible.

"A La Floresta no es pot construir com a arreu"

Hi haurà habitatge protegit a La Floresta?

És un dels objectius, però encara no ho podem confirmar. A La Floresta hi ha solars qualificats per habitatge protegit i hem d'acabar d'analitzar amb tota la gent que ha treballat des del barri. Que hi hagi una promoció d'habitatge assequible a La Floresta serà una de les nostres prioritats.

Seran blocs de pisos convencionals?

A La Floresta no es pot construir com a arreu. Estem dins de Collserola i els edificis s'hauran d'ajustar a l'entorn. No serà un projecte convencional, sinó ajustat a les necessitats, a les zones boscoses... Algunes zones per habitatge públic s'hauran de reubicar perquè tenim clar que no s'hi pot construir.

Algun àmbit més que es pugui ubicar habitatge protegit?

Un àmbit molt important és la zona del possible intercanviador de la Renfe de Rubí amb l'estació de FGC de l'Hospital General. És un entorn que es defineix com a centralitat metropolitana i que és una zona amb molt potencial perquè hi ha molt sòl lliure. Hem fet converses amb l'AMB perquè ens ajudin a analitzar tot aquest entorn i definir quin ha de ser el futur, que entenem que hi haurà d'haver de tot, però una part d'habitatge també.

"L'habitatge assequible té zero conflictes amb el veïnat"

És compatible el model de ciutat de Sant Cugat, amb edificis de poca altura, molt extens, cases unifamiliars... amb afrontar el problema de l'habitatge?

Hauríem de buscar la manera, sense construir més, d'aconseguir més habitatge assequible a Sant Cugat. Una de les oportunitats és permetre que en cases unifamiliars de 300 o 400 metres quadrats hi puguin viure dues famílies. I es poden definir determinades zones de barris com La Floresta com a petites centralitats i permetre aglutinar més sostre edificable, també per promoure el comerç de proximitat i habitatge.

Veïns de Can Cabassa s'oposen a la concentració de molt habitatge protegit al barri. És bona idea concentrar una gran quantitat d'habitatge públic en una mateixa zona?

Estic d'acord amb la teoria que diu que l'habitatge protegit no s'ha de centralitzar en un punt concret, perquè no es converteixi en un gueto... Però la realitat de Sant Cugat fa que l'habitatge assequible té zero conflictes amb el veïnat i és gent integrada a la societat. M'agradaria que els veïns entenguin que habitatge assequible no vol dir habitatge marginal. Mai ha portat problemes ni en portarà. Hem de transmetre tranquil·litat. Hi ha la necessitat de fer-ne, són promocions perquè els fills de la gent de Sant Cugat puguin seguir vivint al municipi.

"No puc garantir que no es construïrà a Torre Negra"

Com afronta el nou govern el conflicte de Torre Negra?

Entenem que la ciutat va dir que no es volia urbanitzar aquest àmbit de Collserola i aquest és el nostre objectiu, seguir amb la preservació. Ara estem amb el planejament aprovat i en un moment de certa tranquil·litat, però sabem que hi ha recursos i no està tancat, ni de bon tros. Això no treu que algun dia passi alguna cosa que no vulguem i n'haurem de fer front.

Els petits propietaris fa temps que reclamen una negociació per resoldre el problema. Heu parlat amb ells?

Amb el nou govern tenim l'oportunitat d'obrir de nou un diàleg amb els propietaris per saber les seves reivindicacions i posar al dia les postures i les demandes.

La seva proposta era urbanitzar i construir a la zona de la rambla de Can Bell, passeig de Calado... i deixar lliure l'entorn del Pi d'en Xandri. Us ho plantegeu?

De moment no. Però hem de parlar-ne amb ells i després tindrem un debat intern i si cal extern per decidir la qüestió. També és veritat el desgast municipal que genera tot aquest tema, perquè Núñez i Navarro presenta un contenciós contra tots els planejaments que fem a la ciutat. Això fa que el funcionament normal de l'Ajuntament es vegi afectat. Però no per una pressió d'aquest tipus canviarem el criteri.

Pot garantir que no es construirà a Torre Negra?

No ho puc garantir, no sé com pot acabar, és un tema que ve de molts anys. Estem fent tot el possible perquè així sigui. L'objectiu de la ciutat és la preservació de l'espai, que també volem potenciar com a zona natural.

"No seria coherent posar habitatge al golf de Sant Joan"

L'Institut Català del Sòl ha recuperat la gestió dels terrenys del Golf de Sant Joan, que ja no acollirà aquesta activitat. Quina és la vostra proposta?

La idea és fomentar un parc agrari, però encara n'estem parlant per trobar la millor opció.. El terreny té molta potencialitat i està entre la zona boscosa i la ciutat. Però el terreny no és nostre i Incasòl ens pot proposar coses.

Tenint en compte el problema d'habitatge, es podria plantejar fer pisos en una part dels terrenys?

D'entrada no ho estem plantejant. És un entorn molt més relacionat amb el verd i a més està molt allunyat de la zona urbana de Sant Cugat. No seria coherent ni lògic posar-hi habitatge.

"És una realitat que s'estan enderrocant cases antigues de Sant Cugat"

En els últims temps s'han enderrocat moltes cases antigues del centre de Sant Cugat. Es perd la identitat del poble o és inevitable?

És una realitat que s'estan enderrocant cases antigues de Sant Cugat, però s'ha de valorar la feina que s'està fent per salvar-ne moltes altres. N'estem salvant moltes. Això no es visualitza, però hi ha moltes obres en edificis antics que no s'enderroquen i es preserven.

Quan començaran les obres de l'avinguda del Baixador?

No ho sé. Quan vam entrar al govern vam aturar el projectes unes setmanes perquè no s'havia estudiat suficientment la mobilitat. S'han pogut detectar alguns aspectes que estaven mal enfocats en el projecte bàsic i ho hem resolt. Ara s'està fent el projecte executiu. Dependrà també de com es resolgui la qüestió de les contribucions especials.

Seguirà sent per això una via pacificada?

El criteri final de trànsit es manté. Serà un passeig molt verd amb continuïtat per vianants i carril bici. No cal que sigui una via principal pels vehicles.