Fernàndez: “Si volem que les persones s’integrin, hem de continuar parlant en català”

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

Sant Cugat és un dels pocs municipis de Catalunya que té una regidoria de Política Lingüística (n'hi ha una desena), en mans de Núria Fernàndez (Junts). Entre les principals iniciatives d'aquesta nova regidoria, hi ha la Bústia del Català, la Taula del Català o la Setmana del Català. És per això que la juntaire parla sobre l'estat de salut del català, les barreres que es troba i els reptes que té l'Ajuntament.

Com descriuria l'estat de salut del català a Sant Cugat avui?

Sant Cugat és un petit paradís dins de Catalunya pel que fa a la llengua. Les dades són bones: un 98,3% de la població entén el català i un 91% el parla. Ara bé, una cosa és conèixer-lo i una altra és usar-lo en la vida quotidiana. El repte és garantir-ne l'ús social: parlar-lo al bar, al comerç, a les activitats d'oci. Si ens comparem amb altres municipis, Sant Cugat està en una posició força positiva, però no ens podem relaxar i hem de seguir treballant perquè el català sigui llengua d'ús habitual a tot arreu.

Quins àmbits (administració, escola, comerç, jovent, cultura...) veu més forts i quins més febles pel que fa a l'ús de la llengua?

El punt feble és el comerç i la restauració. Massa sovint els drets lingüístics dels catalanoparlants no es respecten: canvies al castellà perquè no t'entenen, o et trobes cartes només en castellà, quan la normativa diu que també han d'estar en català. En canvi, en l'àmbit cultural la situació és molt positiva: entitats, associacions i activitats socials tenen el català com a llengua vehicular, i això és un punt fort a la ciutat.

Quines polítiques lingüístiques s'estan duent a terme actualment?

Hem creat la Taula pel Català, que aplega entitats i agents locals perquè la llengua no sigui només cosa de l'Ajuntament, sinó de tothom. També hem impulsat la Setmana del Català i hem incorporat missatges interns a l'Ajuntament, com el "Parlem-nos en català", per reforçar-ne l'ús dins la institució. A més, estem introduint clàusules lingüístiques a totes les licitacions i contractes: des de retolació a les fires i festes majors, fins a l'ús del català en la música o en actes organitzats per entitats.

Hi ha algun pla específic aprovat o en preparació per fomentar l'ús del català?

Pel que fa al personal de l'Ajuntament, tots els treballadors han de saber català i es fan cursos de manteniment per garantir-ne l'ús. A més, treballem conjuntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, que és qui ofereix els cursos per a la ciutadania. Ens reunim sovint amb ells per coordinar-nos i evitar duplicitats.

Com es coordina Sant Cugat amb la Generalitat o amb altres municipis en aquest àmbit?

La relació amb la Generalitat és sobretot a través del Consorci. Jo en formo part del comitè executiu i m'hi reuneixo regularment. A més, des de Sant Cugat som un municipi de referència: altres ajuntaments, de diversos colors polítics, ens pregunten què fem i com. També treballem amb la Plataforma per la Llengua i vam impulsar les Jornades Municipalistes de Política Lingüística, celebrades aquí a proposta meva.

“És clau que els joves vegin que poden viure, jugar i consumir cultura en català”

Com valora el paper de les escoles i instituts de Sant Cugat en la promoció del català?

En l'àmbit acadèmic, el català funciona molt bé: tots els infants saben parlar, llegir i escriure la llengua. El problema està al pati o a les extraescolars, on els monitors joves sovint parlen castellà. Per això treballem amb empreses com Paidos, que gestionen patis escolars, perquè fomentin el català també en aquests espais. Estem detectant un canvi lingüístic en les noves generacions i això ens preocupa.

Què es pot fer per reforçar l'ús del català entre els joves, especialment en l'oci i les xarxes socials?

És clau que els joves vegin que poden viure, jugar i consumir cultura en català. Ara hi ha un boom de creadors de contingut en català a les xarxes, i això ajuda. A la Setmana del Català hem programat tallers de rap, música urbana, videojocs... perquè els joves vegin que el català també hi té cabuda.

“Estem detectant un canvi lingüístic en les noves generacions i això ens preocupa”

Deia que una de les febleses de la salut del català a Sant Cugat és en els comerços i en els locals de restauració...

En els darrers deu anys hi ha hagut un retrocés en la retolació i en la primera atenció als clients. Estem preparant una campanya per recordar les obligacions legals: els rètols, els tiquets i les cartes han d'estar com a mínim en català. Volem recuperar el nivell d'ús social que hi havia fa uns anys.

Quin paper juga la cultura (festes, música, teatre, clubs de lectura...) en la normalització del català?

A Sant Cugat la cultura és, en un 99%, en català, i això ens dona un estat de salut molt positiu. Les entitats culturals —com els Castellers i moltes altres— fan servir la llengua de manera natural, i per a les persones nouvingudes és una porta d'entrada a la vida social i una eina clau d'integració. Quan algú entra a formar part d'aquestes entitats, descobreix el català com a llengua de relació normalitzada i n'entén la importància. Pel que fa als equipaments, l'Auditori té una programació amb un percentatge molt alt en català. En el cas dels cinemes, encara arrosseguem una licitació antiga que no incloïa quotes mínimes de pel·lícules en català. Estem treballant perquè, d'acord amb el que estableix la llei, hi hagi una presència mínima garantida de cinema en català a la ciutat.

Com es treballa perquè el català sigui una eina d'integració per a les persones nouvingudes?

Fem jornades d'acollida i activitats perquè coneguin la cultura i la vida associativa en català: castellers, sardanes, Festa de Tardor... És la millor manera de mostrar-los que el català és la llengua de la vida social i que els ajudarà a integrar-se.

Una de les seves iniciatives va ser la creació de la Bústia del Català. Com està actualment?

Sí, està en funcionament i n'estem satisfets. Els primers dies vam rebre més de 100 correus, dient de tot menys bonic, però actualment les aportacions són útils i concretes: per exemple, persones que expliquen que en un establiment no els han atès en català o que no han pogut disposar de la carta en català malgrat reclamar-la. Aquests casos ens permeten actuar: sovint ho resolem directament des de l'Ajuntament i, quan no és de competència municipal, els traslladem a organismes com l'Agència Catalana del Consum. També hem intervingut en àmbits com la sanitat, amb centres de salut o amb Mútua de Terrassa, i la resposta ha estat ràpida i positiva.

Una altra de les iniciatives ha estat la Setmana del Català. Quins objectius concrets s'han marcat per aquesta primera edició?

La Setmana del Català va sorgir arran d'una proposta de la Taula pel Català. Inicialment, volíem fer un sol acte coincidint amb el Dia Europeu de les Llengües, el 26 de setembre, però les entitats s'hi van engrescar tant que, d'un dia, en vam acabar fent tota una setmana. L'objectiu principal és mostrar que parlar i viure en català és fàcil i enriquidor, i que no s'ha de limitar només a les aules o a l'aprenentatge acadèmic, sinó que ha de formar part de tots els àmbits de la vida quotidiana. Ens preocupa especialment el jovent, i per això molts actes han anat encaminats a ells.

"Massa sovint els drets lingüístics dels catalanoparlants no es respecten"

I quina resposta esperen tenir de la ciutadania?

És la primera vegada que fem la Setmana del Català i l'hem tirat endavant amb un pressupost molt reduït, gairebé "amb una sabata i una espardenya". Tot i això, la implicació de les entitats ha estat clau i això ens fa pensar que anirà molt bé. La meva esperança és que la gent surti de casa, participi i vegi el català a tot arreu, no només a les aules.

Algunes persones poden pensar que una setmana no és prou, o que cal anar més enllà. Com respon a això?

Tenen tota la raó. Per això la regidoria de Política Lingüística no es limita a una setmana o a un dia concret: treballem cada dia. La normalització del català és una tasca constant que implica l'Ajuntament, però també totes les entitats i les persones. Hem de fer esforços quotidians per mantenir la llengua, exercir els nostres drets lingüístics i usar el català en tots els àmbits.

Creu que hi ha prou valentia política per defensar el català, o sovint es cau en la "comoditat" de la bilingüització?

Sovint, quan algú parla en castellà al govern, em miren a mi perquè sigui la "dolenta" que insisteix en el català, i no em sap greu. Cada vegada som més conscients que no hem de canviar de llengua automàticament, com ens van ensenyar durant anys, fent-nos creure que ser educats volia dir respondre en castellà. Ara veiem que no és així. Si realment volem que les persones s'integrin, hem de continuar parlant en català: això és la bona educació, no fer-los sentir diferents. El nostre grup polític ho té molt clar. No es tracta de sancionar ningú perquè parli castellà, però sí de defensar que els catalanoparlants tenim drets lingüístics i que cal exercir-los.

Quins són els principals reptes del català a Sant Cugat en els pròxims anys?

Gairebé tota la població entén el català i la gran majoria el sap parlar, però voldria que tots els rètols dels comerços i de la restauració fossin en català, que qualsevol ciutadà pogués entrar en un establiment o a la consulta d'un metge i ser atès amb normalitat en la nostra llengua. Ells poden mantenir el castellà, però el ciutadà no ha de canviar de llengua.

“Voldria que qualsevol ciutadà pogués entrar en un establiment o a la consulta d’un metge i ser atès amb normalitat en la nostra llengua”

Quina és la seva fita personal com a regidora de Política Lingüística?

Estic especialment orgullosa de la Taula pel Català, que ha estat clau per preparar la Setmana del Català i que ha esdevingut un espai compartit i compromès. A la darrera reunió hi havia més de trenta persones, i veure que les entitats s'ho creuen i ho fan seu és una satisfacció enorme. Quan vaig a altres municipis, sovint parlen només de les accions del Consorci. En canvi, a Sant Cugat tenim una regidoria pròpia i projectes com la Taula, la Bústia del Català, la Setmana del Català, i iniciatives en l'àmbit de l'esport i del comerç.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.