L'habitatge, la salut mental i l'educació, els reptes del nou Pla d’Infància de Sant Cugat

​​Sant Cugat ja compta amb el nou Pla Local d’Infància i Adolescència (PLIA) 2025-2030, un full de ruta que vol situar els infants i adolescents al centre de les polítiques públiques. Elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia amb la coordinació de l’Ajuntament, el document recull una diagnosi detallada sobre l’estat actual d’aquest col·lectiu i proposa accions concretes per als pròxims anys. L’objectiu principal del PLIA és garantir que tots els infants i adolescents de Sant Cugat puguin créixer en un entorn segur, saludable i equitatiu.

Diagnosi

Segons dades de l'IDESCAT, un 36% de la població de Sant Cugat té menys de 30 anys, amb un pes especialment destacat dels infants entre 5 i 19 anys. El diagnòstic exposa que la ciutat mostra una elevada qualitat de vida i una rica oferta cultural i educativa, encara que també es posa en relleu desigualtats i mancances rellevants. El pla recull dades estadístiques, enquestes a més de 2.200 famílies i joves, i grups de discussió que han ajudat a identificar les principals problemàtiques que afecten el col·lectiu.

Segons l'estudi, el municipi compta amb una gran varietat de centres educatius, la ciutat presenta una dependència de l’escola privada i concertada, fet que "presenta limitacions d’accés per a diferents col·lectius". A més, es destaca que hi ha 5.468 alumnes no universitaris d’altres municipis matriculats a Sant Cugat, mentre que 2.997 alumnes santcugatencs estudien fora del municipi. Aquest flux educatiu mostra un desequilibri i una "mobilitat obligada" per la manca d’oferta formativa ajustada a les necessitats locals.

Pel que fa a les activitats extraescolars, un 11% dels infants i adolescents i un 16% dels joves no en fan cap, principalment per motius econòmics. Amb tot, l’estudi assegura que malgrat "projectes d’èxit" com Bitàcola o els Tallers de Suport i Acompanyament Educatiu (TSAE), els quals tenen "una valoració molt alta per la seva tasca en prevenció de l’abandonament escolar", encara hi ha infants, especialment nouvinguts, que no reben l’acompanyament necessari. 

Habitatge i salut

Un dels punts més crítics del pla és la situació de l’habitatge. El preu del lloguer, que supera els 1.400 € mensuals, situa Sant Cugat com un dels municipis més cars de Catalunya, fet que, segons l’estudi, provoca l’expulsió de joves residents. Així mateix, el jovent enquestat també denuncia una "manca de promocions públiques, d’ajudes efectives i una escassa presència de l’administració" per fer complir la regulació dels preus. A més, asseguren que hi ha discriminacions en l’accés a l’habitatge en funció de l’origen, l’edat o la composició familiar. 

Pel que fa a salut i benestar, el 59% dels joves manifesta haver patit ansietat o estrès l’últim any, però només un 27% ha buscat ajuda professional, assenyalant la falta d’accés i la manca de recursos en salut mental. Els grups de discussió alerten d’un aïllament social creixent i d’una pressió estètica i emocional molt marcada, especialment entre les noies. També s’exposa una "forta cultura esportiva" entre infants i joves de Sant Cugat, encara que es considera que hi ha una cultura esportiva massa centrada en l’alt rendiment, amb "pocs espais per a una pràctica inclusiva i no competitiva".

Participació

En matèria de participació, la ciutat compta amb grups com el Consell d’Infants i el Consell de Joves 12/17. Tot i això, els joves expressen que senten una desconnexió amb la política municipal i perceben que "les decisions preses en aquests espais i la seva implementació efectiva". Finalment, el pla també alerta sobre la presència de discriminacions per raons de gènere, orientació sexual i origen, especialment en l’àmbit educatiu i de l’oci, i reclama actuacions decidides per fer front al masclisme, la LGTB-fòbia i el racisme.

"El pla és una eina clau per garantir els drets dels infants i dels adolescents”, va explicar la regidora d’Infància i Joventut, Esther Madrona (ERC), durant el ple municipal del 16 de juny, en el qual es va aprovar aquest pla. A més Madrona va afegir que “la participació és clau perquè els infants i adolescents puguin fer el seu projecte de vida a la ciutat”.

Preocupacions

Amb tot, entre les principals preocupacions de les famílies hi ha la sobreexposició a les pantalles, la falta de places a les escoles bressol, l’accés limitat al suport educatiu i el deteriorament de l’espai públic infantil. 

Principals problemàtiques d'infants i adolescents segons les famílies	Percentatge de famílies que consideren la problemàtica
1. Sobreexposició a les pantalles	71%
2. Falta de places a les escoles bressol	54%
3. Accés insuficient a suport educatiu o acadèmic	37%
4. La manca de manteniment i condicions inadequades en els espais públics utilitzats per infants	33%

A partir d’aquesta diagnosi, el PLIA fixa cinc grans drets a garantir: ser escoltat, ser tractat amb justícia, accedir a serveis essencials, viure com a infant i créixer en entorns segurs. Per garantir-ne l’eficàcia, el PLIA inclou un sistema d’avaluació i seguiment que permetrà mesurar l’impacte real de les accions proposades. Es plantegen mecanismes de revisió periòdica, indicadors d’acompliment i espais de rendició de comptes participatius. A més, es preveu una avaluació final el 2030 per valorar el compliment dels objectius i redissenyar les estratègies futures.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.