Illa reconeix Convergència i Jordi Pujol a Sant Cugat: “Ha fet un servei al país”

"Convergència Democràtica de Catalunya ha sigut un partit molt important per a la història de Catalunya i ha fet un servei al país". Amb aquestes paraules, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reconegut el paper de l'antiga formació nacionalista durant l'acte d'ingrés del seu fons documental a l'Arxiu Nacional de Catalunya, celebrat aquest dilluns, 22 de juny. En un acte carregat de simbolisme, Illa també ha defensat que el balanç de les quatre dècades de trajectòria del partit és "positiu" i ha reconegut la figura de l'expresident Jordi Pujol per la seva "tasca de servei al país".

L'Arxiu Nacional de Catalunya ha incorporat oficialment el fons documental de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), fundada el 17 de novembre de 1974 a Montserrat. Així doncs, el llegat documental de la formació passarà a formar part del patrimoni històric del país i quedarà a disposició de la ciutadania i dels investigadors.

Salvador Illa: "El balanç és positiu"

El president de la Generalitat ha definit l'ingrés del fons com "el trasllat col·lectiu d'una part de la història d'un país" i ha agraït la decisió de dipositar-lo a l'Arxiu Nacional "en un exercici de transparència democràtica". 

Illa ha destacat quatre aspectes de la trajectòria de CDC. En primer lloc, ha afirmat que va ser un partit "molt important per a la història de Catalunya". En segon lloc, que "ha fet un servei a Catalunya". També ha defensat que la formació va treballar "per la convivència a Catalunya" i, finalment, ha conclòs que el seu balanç global és positiu: "Jo, que no he estat d'aquesta formació política ni ho soc, dic que el balanç és positiu. També és bo que ens sapiguem reconèixer les coses".

El president també ha volgut tenir paraules de reconeixement per a l'expresident de la Generalitat i fundador de CDC, Jordi Pujol, present a l'acte: "Crec que avui també és un moment per reconèixer la seva tasca de servei al país, la seva tasca política, la seva passió política al servei del país i la seva contribució al llarg de molts anys".

Segons Illa, "un país que no sàpiga reconèixer les aportacions que han fet formacions polítiques o dirigents que han governat durant molts anys és un país petit", mentre que "Catalunya és un país gran".

Pujol reivindica el compromís de "fer país"

Per la seva banda, Jordi Pujol, ha agraït l'acollida del fons per part de l'Arxiu Nacional i ha remarcat la importància de conservar la documentació històrica perquè les futures generacions puguin entendre l'evolució del país: "És bàsic per a un país anar recollint el màxim possible d'iniciatives que permetin donar informació del que ha estat la seva història".

Pujol ha defensat que en aquest fons documental s'hi trobarà "el compromís d'una gent, de molta gent, amb un projecte de fer país" i ha sostingut que aquest projecte continua vigent malgrat la desaparició de la formació. Durant el seu discurs també ha reivindicat la capacitat de Catalunya per mantenir la seva identitat nacional: "No hem de ser residuals i no ho serem", en referència als qui, segons ha dit, voldrien reduir el pes polític i cultural de Catalunya.

L'expresident ha conclòs que l'Arxiu Nacional és una eina fonamental per preservar aquesta memòria col·lectiva i ajudar el país a entendre els seus encerts, errors i reptes de futur.

Mas defensa el partit com una "història d'èxit"

L'expresident Artur Mas ha qualificat CDC de "gran història d'èxit". Per justificar-ho, ha recordat que la formació va guanyar les onze eleccions al Parlament de Catalunya celebrades entre el 1980 i el 2015 en què va participar, sempre integrada en diferents coalicions.

Mas ha assegurat que la formació va representar també "una gran història de servei a Catalunya" des de la defensa de la catalanitat i del catalanisme, entenent aquest últim com la voluntat de servir els interessos del país sense dependències externes.

L'expresident ha reivindicat igualment la manera de fer política de la formació. Segons ha dit, va ser un partit "allunyat del sectorisme, del populisme, de la demagògia i de la hipocresia política" i que "va posar la seva ideologia al servei de la realitat i del país, i no la realitat i el país al servei d'una ideologia".

En la part final de la seva intervenció, Mas ha afirmat que CDC va ser "objecte de desig" per la seva influència política, però també "objectiu de destrucció". En aquest sentit, ha advertit que quan "l'estat de dret es posa al servei de l'abús del poder" es corre el risc de tenir "estat de dret, però sense democràcia".

Josep Rull: "Convergència ja pertany al conjunt de la nació"

Per la seva banda, el president del Parlament, Josep Rull, ha emmarcat l'acte en la trajectòria històrica d'una formació que va néixer a Montserrat l'any 1974 amb la voluntat de convertir el catalanisme en una força central i majoritària.

Rull ha definit Convergència Democràtica de Catalunya com l'expressió d'un "catalanisme institucional, transversal, integrador, modernitzador i europeista" i ha destacat la seva contribució a la construcció de les institucions catalanes durant les darreres dècades. Per al president de la cambra catalana, la cessió del fons té un valor que va més enllà de la documentació: "Avui no només lliurem uns papers. Aquest arxiu és patrimoni col·lectiu i nacional de Catalunya".

Rull ha assegurat que, tot i que CDC ja no existeix, "els convergents sí que existeixen" i ha defensat que la seva manera d'entendre la política continua vigent. Segons ha resumit, aquesta manera de fer es basa en tres principis: "sumar és més important que restar, fer és més important que desfer i construir és més important que destruir".

Un fons de 150 metres lineals

La directora de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Pilar Cuerva, ha explicat que el fons ocupa un total de 150 metres lineals i està format per documentació textual, gràfica, sonora, audiovisual i bibliogràfica. Cuerva ha destacat el bon estat de conservació dels documents i ha agraït la tasca de les persones que n'han tingut cura durant tots aquests anys.

Entre els materials més destacats hi ha tota la documentació relacionada amb les campanyes electorals del partit, amb imatges que formen part de l'imaginari polític català de les darreres dècades. També sobresurt la documentació vinculada al registre de militants, que, segons la directora, permet constatar "el nivell de permeabilitat" que va aconseguir el partit dins la societat catalana.

L'acord que ha fet possible l'ingrés del fons es va formalitzar el febrer de 2026 i converteix aquesta documentació en part de la memòria històrica permanent de Catalunya.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.