Josep M. Martí Rigau radiografia la història parlamentària de Catalunya

El periodista Josep Maria Martí Rigau ha assenyalat que "hi ha hagut tres etapes" en la història parlamentària de Catalunya durant la democràcia en una conferència de l'Aula d'Extensió Universitària

El periodista Josep Maria Martí Rigau, que viu a Sant Cugat des del 1990, ha realitzat una conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran en la qual ha analitzat, des de la seva experiència com a periodista al Parlament, la història parlamentària de Catalunya durant els darrers 40 anys de democràcia. En aquest sentit, Rigau ha assegurat que aquesta història es pot dividir en "tres etapes". Segons Rigau, la primera pot considerar-se l'època que compren els mandats de Jordi Pujol; la segona va ser la marcada pels tripartits; i la tercera va començar a partir del 2010, després de la sentència contra l'Estatut de Catalunya.

Primera etapa

Rigau ha destacat que la primera etapa compren els mandats de Jordi Pujol i l'ha definit com l'etapa de "l'audàcia i l'enginy", i ho ha exemplificat explicant una anècdota: "Per exemple el naixement de TV3 es va fer utilitzant un buit legal", ha explicat. D'altra banda, ha destacat que "és una etapa que va permetre començar a posar les estructures d'Estat, que avui dia donem per normals, com els Mossos, l'escola en català, la salut pública catalana, les carreteres, etc.". D'altra banda ha afirmat que "és una pena que encara hàgim de reivindicar la manera de fer dels anys 80, quan sortíem d'una dictadura de 40 anys".

Segona etapa

La segona etapa, Per Josep M. Martí Rigau, és la que compren l'època dels tripartits. "Aquí es comença a animar el Parlament perquè el debat torna a la seu parlamentària. El PSC tenia dues ànimes, la catalanista i l'espanyolista, ERC tenia dues ànimes, amb Puigcercós i Carod Rovira, i ICV tenia 3 o 4 ànimes més. Maragall ho va saber controlar molt bé i va fer l'Estatut, que després es va tombar a Madrid. Això és l'origen de tot el que ha passat ara", ha explicat.

D'altra banda, també ha destacat que en aquesta etapa van començar els "avenços socials al Parlament". "Comencen a haver-hi dones, comencen els canvis de vestimenta. El primer diputat que va començar anar en samarreta va ser un del PP", ha afirmat Rigau.

Tercera etapa

La tercera etapa, segons Rigau, comença l'any 2010, després de la sentència de l'Estatut, i està marcada per una fragmentació del parlament i un canvi en les formes: "El Parlament es fragmenta amb molts grups: Cs, CUP, etc. Aquí es va començar a activar una forma de fer política parlamentària més agressiva, poc correcte", ha dit Rigau.

D'altra banda ha dit que l'auge independentista comença en la manifestació del 10 de juliol del 2010: "Va ser la primera vegada que hi havia més estelades que senyeres. 5 minuts després es va començar a cridar independència". "El protagonista de la 3a etapa no és el Parlament, és el carrer", ha afirmat.

 
Comentaris

Destaquem