Ortín: "El control de les poblacions, passa pel control de l'ordre mental"

Cal Temerari acull, el divendres a les 20 h, una conferència del Dr. en Filosofia i Ciències de l'Educació Bernardo Ortín, que entre altres mèrits, va participar en la creació de la Generalitat Valenciana després del franquisme. Ortín parlarà sobre la relació entre l'acció política i les emocions i els fils que uneixen l'ordre mental individual i l'ordre públic. El TOT Sant Cugat l'entrevista perquè desgrani algunes píndoles del que es podrà escoltar en la conferència.

De què tractarà la conferència acció política i emocions?

Estem fent un curs, a Cal Temerari, a Sant Cugat. Ja vam fer una primera part, al gener, i farem una segona part aquest cap de setmana. El curs té a veure amb educació emocional, amb l'impacte emocional de la realitat, amb estratègies d'ordre curatiu o psicopedagògiques, etc. Barregem tant el camp de la programació neurolingüística, educació emocional i psicopedagogia breu i estratègica, més basada en l'acció. Per l'entorn, perquè l'entorn Cal Temerari té una gran cultura política, una gran activitat política, tractem quina relació té l'actuació política amb el camp emocional. Parlarem d'això.

Parlarà de l'ordre mental i de l'ordre públic.

Jo també pensava exposar la meva època més activista, a finals dels 70 i principis dels 80, en un entorn polític molt determinat, com la mort de Franco i l'inici de la democràcia, i quin impacte va tenir tot això. El poder del canvi, el poder de les accions conjuntes de moltes persones podien determinar un canvi de rumb en la història. I tot això relacionat amb quines repressions emocionals té l'acció política, sobre com jo de vegades m'he de negar a mi mateix en benefici del col·lectiu. De vegades el col·lectiu, en moments d'inflamació política, ha d'estar per damunt de l'individual.

"Hi ha una relació entre aquesta manera de veure l'ordre mental i de mantenir l'ordre públic"

Quina relació té l'ordre mental amb l'ordre públic?

Parla de com el control d'allò públic, el control de les poblacions, passa pel control de l'ordre mental. De vegades a les persones incòmodes se les tracta de desordre mental, no d'opositors. Com si jo aconsegueixo diagnosticar psiquiàtricament o sociològicament a l'adversari. Parla de com de vegades els poders apliquen etiquetes de desordre psicològic a allò que simplement és una versió alternativa de la cultura social. Hi ha una relació entre aquesta manera de veure l'ordre mental i de mantenir l'ordre públic. Una qüestió molt antiga és el pas del panteisme al monoteisme. Quan les cultures antigues eren panteistes, tothom era Déu, tots els objectes eren Déu, i deurien pensar que aquella població era molt difícil de governar i necessitaven externalitzar a Déu i construir un bon manual d'instruccions sobre com adorar-lo. Això va costar molts anys de fer, però ho van aconseguir. Tot aquell que se surt d'aquesta adoració monoteista és titllat de desordre mental, no de simplement versió alternativa.

Creu que les revolucions polítiques al llarg de la història comencen quan hi ha una divergència entre l'ordre mental i l'ordre públic?

Jo crec que seria un bon relat, sí. Seria una bona hipòtesi la que fas. Quan és insostenible es produeix la revolució o el canvi, més o menys dràstic, perquè el patiment és excessiu.

Es pot fer política guiant-se per les emocions?

Jo crec que ho fan. La capacitat que tenen actualment els discursos polítics per a no nomenar els objectes i els processos que volen transformar i, simplement, dirigir-se a tothom amb les emocions... És notable l'esforç que fan. Les persones simpatitzen amb tal grup polític o tal altre perquè té a veure amb el quadre emocional que representen. Realment, la falta de text polític actualment és molt gran. No hi ha manera de saber quina és la proposta política que fa tal líder o tal altre. És simplement un enganxament al teu quadre emocional. Per exemple, quan es diu: 'no vull que vostè parli amb els qui volen trencar Espanya'... No parlem de cap contingut més que d'una segmentació emocional. Qui vol parlar amb gent que trenca coses? Potser és un exemple banal, però penso que desgraciadament tot està vinculat a missatges emocionals.

"Si aconsegueixo captar l'emoció del grup al qual va destinat el meu missatge, aconseguiré conformar un cos ideològic determinat"

En l'època que vivim, es pot considerar l'emoció com a sinònim d'ideologia?

Sí. Seria molt interessant aquest tema. De fet, emoció ve de 'emovere', d'allò que ho mou tot. Si aconsegueixo captar l'emoció del grup al qual va destinat el meu missatge, aconseguiré conformar un cos ideològic determinat.

Quin paper creu que juguen els mitjans de comunicació i les xarxes socials en la creació de l'ordre mental i de l'ordre públic?

Penso que hi ha molt poques versions, sobretot en els mitjans més massius. Hi ha molt poques versions alternatives interessants de la realitat. Tot és força homogeni. De fet, jo he començat a recomanar a la gent que no miri les notícies, cosa que fa 20 anys m'hagués fet vergonya dir. Però ara crec que hi ha un impacte molt uniformitzador del que ha de ser un corrent d'opinió. Sovint, els mitjans de comunicació estan com encadenats dient el mateix. Sembla una manera força estranya d'uniformitzar les opinions. Hi ha molt pocs exercicis com el que, per exemple, estem fent ara mateix. Després, a les xarxes socials de vegades hi trobes alternatives, però prima el que s'entén com a 'normal'. Crec que hi ha un risc important en el discurs polític que és que les paraules no nomenin els processos, sinó l'adscripció ideològica de l'adversari. Així no hi ha manera de seguir converses.

"Potser la cultura valenciana va tenir menys burgesia que la protegís"

Vostè ha participat, per exemple, en la construcció de la Generalitat Valenciana. Coneix de primera mà la realitat del País Valencià. Hi ha certes similituds amb Catalunya en el sentit que València també té llengua cooficial i també compta amb una cultura pròpia. Per què creu que la construcció de l'ordre mental i, inclús de l'ordre públic, ha estat diferent en els dos territoris?

Doncs no ho sé. No sóc un especialista en això. Potser la cultura valenciana va tenir menys burgesia que la protegís. Ha estat menys protegida per l'escriptura, per exemple. Pot ser un factor. Insisteixo que no sóc especialista, no només per la llengua, sinó perquè per moltes qüestions personalment em sento molt còmode a Catalunya, treballant i vivint en alguns moments. Sí que és veritat que la construcció identitària ha estat diferent, però la veritat és que més enllà d'això no et sabria dir. També hi ha hagut un sentiment nacionalista important, però crec que ha tingut altres recorreguts. L'extrem d'això és la fragmentació i aquest em sembla el risc.

A quin perfil de persona va adreçada la conferència?

N'hi ha de diferents. Persones que treballen en processos de comunicació amb altres persones, tipus psicoterapeutes, educadors, educadors socials, interventors socials de tota mena, facilitadors de processos de comunicació no violenta... Professionals que necessiten la comunicació i la gestió emocional. Després persones interessades en la reflexió de l'acció política, que vulguin una anàlisi d'una certa honestedat. O persones que per un interès estrictament personal vulguin conèixer el tema.