Pachamé: "Jo vaig viure com donaven el cop d'Estat, com s'imposaven de manera violenta"

El 14 de febrer se celebren eleccions al Parlament de Catalunya. L’any 2017, Ciutadans va ser la força més votada, traient 36 diputats que no li van servir per Governar i ha actuat com a principal partit de l’oposició en aquesta legislatura. Ara, les enquestes marquen una forta davallada del partit taronja, que prioritza l’àmbit sanitari i econòmic de cara a la nova legislatura, sense oblidar l’oposició frontal a l’independentisme. De tot plegat en parla el diputat de Ciutadans i membre de la llista electoral per al 14-F, Martí Pachamé

Les del 14 de febrer són unes eleccions especials pel context de la pandèmia. Com les encaren a Ciutadans?

Amb preocupació per l'aspecte sanitari. Com bé sabeu, nosaltres estàvem força preocupats per saber com es desenvoluparien pel tema sanitari. Les xifres que tenim ara mateix de la Covid-19 fan que la gent tingui molta preocupació i que estigui molt amoïnada a l'hora d'anar a votar. Però tenim el que tenim. Nosaltres estem intentant incentivar el màxim possible el vot per correu. De fet, les xifres de votació per correu són ja xifres històriques. Això vol dir que hi ha interès per anar a votar i ens n'alegrem, perquè el pitjor que pot passar és que hi hagi una abstenció alta.

Hi havia consens polític per ajornar aquestes eleccions i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va decidir que se celebraven el 14 de febrer, tal com estava previst. Entenen la decisió?

Des del primer moment ja vam dir que el decret d'ajornament que s'havia fet des de la Generalitat tenia serioses mancances. És cert que hi havia un gran consens entre les forces polítiques, però estem sotmesos a un Estat de Dret i són els jutges qui decideix si es poden fer determinades coses o no. I evidentment hi ha una sèrie de drets fonamentals que s'han de tenir en compte i el decret estava fet realment molt malament. Hi ha hagut una sèrie de problemes que al final han estat producte de què arrosseguem des de fa un any, des que el president Torra va dir que calia convocar eleccions després d'aprovar els pressupostos. Va preferir el camí del victimisme i això és el que tenim.

"La situació econòmica és molt preocupant, i per això volem incidir en mesures sanitàries i econòmiques en curt, mitjà i llarg termini"

Quines són les prioritats de Ciutadans de cara al mandat que començarà després d'aquestes eleccions?

Com no pot ser d'una altra manera, les sanitàries i les econòmiques. En aquest moment no es pot fer moltes més coses i la gent ara mateix demana que la principal preocupació dels governs sigui reduir al màxim possible l'impacte sanitari que pot tenir la pandèmia. I això significa fer tots els esforços possibles perquè tothom estigui vacunat com més aviat millor, perquè el sistema sanitari funcioni el millor possible i perquè la pandèmia tingui els menors efectes en la salut possibles. I per altra banda tenim una situació econòmica com no s'havia vist mai. Hem de tornar a la Guerra Civil per veure una baixada del PIB com l'actual. La situació econòmica és molt preocupant, i per això volem incidir en mesures sanitàries i econòmiques en curt, mitjà i llarg termini.

Quines mesures?

Des del punt de vista sanitari els nostres primers esforços s'adreçaran a què les vacunes arribin a tothom el més aviat possible. No creiem que a la velocitat actual de vacunació s'assoleixi aquest 70% de vacunació que es diu des del Govern que s'assolirà abans de l'estiu. Això significa que tota l'activitat econòmica està pendent d'aquesta situació. El percentatge del PIB que depèn del turisme, per exemple, és un 12%. Que puguin venir turistes o no, significa que podem repetir un any com l'any passat. Aleshores cal que la vacunació sigui el més efectiva i ràpida possible.

Des del punt de vista econòmic ens centrem en mesures que, a curt termini, ens permetin sortir de la situació crítica que ara mateix tenen moltes empreses, tot i que hi ha sectors que se n'estan sortint. Concentraríem els esforços en els sectors més afectats, que a més coincideixen en els que més implicació tenen amb l'ocupació a Catalunya, com el sector turisme, el sector comerç, el sector autònoms, etc. A curt termini ens dedicaríem a dotar d'ajuts directes a aquests sectors. Els ajuts que ha donat fins ara la Generalitat no tenen cap mena d'afecte. Hi ha moltes d'aquestes empreses que han de rebre ajuts directes, que poden arribar fins a un 75% de les pèrdues que han tingut en el darrer any. També volem donar ajuts de fins a 4.000 euros per ajudar a pagar els lloguers dels petits i mitjans empresaris i autònoms. I si un autònom té 0 ingressos, que tingui 0 quotes.

"Aquí hi ha certa garreperia tant per part del Govern de l'Estat com per part del Govern de la Generalitat"

Hi ha prou diners per fer tot això?

Hem de pensar que des d'Europa ens estan ajudant molt, i aquí hi ha certa garreperia tant per part del Govern de l'Estat com per part del Govern de la Generalitat. Són dels governs que menys ajuts directes han donat en comparació amb la resta d'Europa. És veritat que hi ha una mala gestió que ja ve de fa molts anys i el deute a Espanya i a Catalunya és gran. Però també és cert que el que no fem ara, serà despesa d'aquí a 9 mesos o un any. Perquè tot el sector industrial, tot el sector comercial, tot el sector que es tanqui... Això significarà que l'Estat haurà de pagar les respectives remuneracions, subvencions... Tota una sèrie de despesa social que després arribarà. És preferible fer un tallafocs en aquest moment, encara que suposi molt esforç. Hem d'atacar directament la situació crítica, igual que han fet a la resta d'Europa, on els estats cobreixen part de les pèrdues de les empreses. Cal repartir el pes i que no recaigui només sobre una gent. Després quan la situació millori ja veurem què hem de fer. Europa ens entendrà si veu que destinem els diners on els hem de destinar. En el que no hi haurà comprensió serà en el fet que ens quedem de braços plegats.

"Sempre hem demanat que hi hagi una educació que equilibri aquest percentatge en les diferents llengües"

En matèria educativa demanen que el castellà guanyi pes a Catalunya i s'han mostrat oposats frontalment a l'anomenada llei Celaá.

Nosaltres no hem variat la posició. Demanem que hi hagi un pes equilibrat entre els que nosaltres creiem que són els tres idiomes que s'utilitzen en gran part del món: el català, el castellà i l'anglès. Sempre hem demanat que hi hagi una educació que equilibri aquest percentatge en les diferents llengües. Jo personalment no crec que els nostres fills siguin els receptacles de res. Els hem de donar oportunitats. Som en un món globalitzat i la digitalització portarà noves oportunitats i, segurament, els nostres fills hauran de teletreballar en empreses catalanes, espanyoles i en empreses que utilitzaran l'anglès. Com a pares hem de donar les màximes oportunitats possibles als fills. Simplement demanem que hi hagi la possibilitat d'un equilibri, que els nostres fills puguin créixer de la millor manera possible.

En aquest mandat, el Departament d'Educació volia retirar el concert econòmic a aquells centres que segreguen per sexes. Com ho valoren?

Les escoles concertades han estat una de les vàlvules d'escapament del sistema educatiu espanyol i català, han cobert unes mancances molt importants, i nosaltres defensem que hi hagi llibertat de poder escollir. No pot ser que la gent només pugui gaudir d'un model per portar els seus fills a l'escola, creiem en la coexistència dels diferents models i que els pares puguin lliurement escollir el que creuen millor pels fills. No creiem com la ministre que l'Estat ha d'educar als fills, sinó que són els pares qui ha de fer-ho.

Segregar per sexes no va en contra dels valors d'igualtat de gènere?

Probablement, però insisteixo en la llibertat personal de cadascú per portar els seus fills on decideixi portar-los. Si la gent no vol segregar per sexes, no aniran a aquests centres. Si els porten és perquè existeix aquesta demanda. Jo no portaria la meva filla en un col·legi d'aquests, però entenc que hi hagi gent que ho pugui fer i  o tinc perquè, com a administració, impedir-ho.

"Se'ls va avisar moltes vegades que el que estaven fent podia tenir aquestes conseqüències. No ho van fer de manera inconscient. Va ser quelcom premeditat i no se n'amaguen ni se'n penedeixen"

Recentment s'ha concedit el tercer grau als presos i han pogut fer algun acte de campanya. Què els sembla?

En aquest cas, considerem que és una discriminació respecte a altres persones que estan en la mateixa situació. Per què han de tenir aquests privilegis? Ens sap greu que hi hagi una població penitenciària que no pot assolir aquesta condició privilegiada pel fet de no ser polítics. Nosaltres no creiem que els polítics siguem una casta diferenciada que té privilegis respecte a altres persones. De fet, a ells se'ls va avisar moltes vegades que el que estaven fent podia tenir aquestes conseqüències. No ho van fer de manera inconscient. Va ser quelcom premeditat i no se n'amaguen ni se'n penedeixen. Que gaudeixin d'aquesta situació de semillibertat, en comparació amb altres persones, no és una situació d'igualtat.

"El que va passar a Catalunya és una situació similar a la de l'assalt al capitoli dels EUA"

Des d'una perspectiva política o ideològica poden entendre que part de la societat que se sent representada per aquestes persones se senti menystinguda o maltractada?

Nosaltres creiem que hi ha unes normes, una regulació i uns procediments que s'estableixen i s'han de complir. No es treu de la presó a la gent perquè se l'aplaudeixi més o menys. No es tracta del que la gent pensa, som en un Estat de Dret, i els estats de dret tenen aquest funcionament. Ara hem vist el que ha passat en el Congrés dels EUA. Doncs es perseguirà a la gent i es perseguirà els polítics que ho van incentivar. Estem en situacions molt similars. Pensaríem correcte que aquestes persones que van incentivar aquest moviment tinguessin un tracte diferent de d'altres? No es tracta que hi hagi més o menys persones que els pugui semblar bé o malament. Som en un Estat de Dret i no hi ha ningú que estigui per damunt de la llei.

La llei evoluciona al mateix ritme que la societat?

Clar que sí. La llei la fa el poder legislatiu, que surt de la gent que vota els partits que fan el poder legislatiu. La llei no surt per art de màgia. Els partits polítics creen les lleis que després els jutges apliquen. Ara mateix tenim un ordenament jurídic que no ha aparegut de l'aire, sinó de lleis votades pels partits polítics que han sortit votats per les persones que han anat a votar cada quatre anys. La constitució es pot modificar? Clar que sí, però has de tenir les majories suficients per poder-la modificar. Igual que per modificar l'estatut, que és necessari tenir 3/4 parts del parlament. No serveix tenir la meitat més una persona per canviar les coses.

Per què no van estar a favor de la investigació al Rei Emèrit, Joan Carles I, al Congrés dels Diputats?

Nosaltres en aquest cas creiem que cal diferenciar les actuacions de les persones a les actuacions de les institucions. Si la Fiscalia creu que s'ha d'investigar, no ens hi oposarem. En aquest cas creiem que si hi ha indicis per a una investigació judicial, doncs que hi sigui. Barrejar una investigació parlamentària quan hi ha una investigació judicial, en certa manera és enredar la troca. Si ha fet quelcom malament, que pagui, evidentment. Però entrar nosaltres a fer judicis polítics sobre indicis, no ho fem. Ni en aquest cas ni en altres.

"Jo vaig viure com donaven el cop d'Estat, el vam viure tots en directe, està gravat"

Però sí que els han fet en el cas del procés. 

En el cas del procés són fets provats, perquè els hem viscut. No podem col·locar al mateix nivell coses que sé perquè unes declaracions involucren a una certa persona. Les fonts de les quals jo obtinc les deduccions són molt diferents. Puc donar una credibilitat a aquella persona que ara viu a Anglaterra que ha tingut unes relacions sexuals amb qui sigui (parla de Corina)... Ja veurem si passa. No està demostrat. No parlem en el mateix pla de coses que vam viure. Jo vaig viure com donaven el cop d'Estat, el vam viure tots en directe, està gravat. No és quelcom que m'expliqui algú. Jo vaig veure les votacions del setembre al Parlament i l'1 d'octubre. El que va haver-hi va ser un cop d'Estat en el qual, en un moment determinat va haver-hi una DIU i es va suspendre l'Estatut d'Autonomia i la Constitució Espanyola, i això és innegable.

Jo estava al carrer Aragó quan van passar centenars de tractors com si fossin carros de combat celebrant no sé quina història, i allò no era un acte pacífic, sinó d'ocupació de la convivència pública. Això no m'ho vaig inventar, jo hi era. Vaig veure la cara dels pagesos en els seus tractors amb les seves estelades, com arrabassaven les llibertats de tots nosaltres i s'imposaven de manera violenta, encara que no fessin mal a ningú. Jo vaig veure aquelles coses i ens vam posar a plorar tots a casa perquè em van arrebossar les llibertats, i això no m'ho han explicat, això ho he viscut. I no és equiparable al cas del Rei Emèrit. I per tant, nosaltres som absolutament bel·ligerant contra aquell acte de violència democràtica que va haver-hi l'any 2017.

Què els sembla que el Rei Emèrit hagi marxat d'Espanya?

És una decisió personal. És una persona que no està imputada, pot fer-ho. Hi ha algú que li hagi impedit?

Hi ha una investigació oberta.

A mi estèticament no em sembla bé. Però parlem d'estètica? Ho pot fer? Sí. Jo ho hauria fet? No.

Les enquestes situen a Ciutadans entre els 11 o 12 diputats quan en les eleccions del 2017 en van aconseguir 36. A què creu que es pot deure aquesta possible baixada?

Nosaltres tradicionalment hem tingut una mala resposta a les enquestes, que històricament sempre ens han infravalorat respecte als resultats que després hem aconseguit. El cert és que els resultats del 2017 van ser extraordinàriament bons, fruit d'una situació conjuntural que hi ha gent que creu que no es pot repetir. El nivell d'excitació que hi ha en aquest moment sembla que sigui menys que el 2017. La pandèmia també té la seva implicació en aquest sentit. Però la veritable enquesta és la que es produirà el 14 de febrer. Les forquilles que surten en les mostres de les enquestes... Poden ser qualsevol cosa. És impossible saber.

"Arrimadas No ha abandonat els seus votants de Catalunya, al contrari, els defensa en un altre lloc i amb el mateix o més èmfasi"

El fet que Inés Arrimadas hagi marxat a Madrid pot haver afectat Ciutadans a Catalunya?

Nosaltres tenim uns líders que estan donant tot el que tenen per representar una part dels catalans, i crec que ho estan fent molt bé. En un moment determinat, el partit va creure que el millor era que Inés Arrimada anés a Madrid a defensar els interessos dels ciutadans a Madrid, de la mateixa manera que ho feia a Catalunya. Encara que visqui a Madrid, Inés Arrimadas continua sent catalana, vota a Catalunya i és diputada per Barcelona. Estem a 600 km, a tres hores d'AVE i tampoc és tanta la distància. Les coses que es poden defensar des d'aquí també es poden defensar des de Madrid. De fet, hi ha molta gent que marxa a Madrid, polítics d'ERC, de Junts per Catalunya... Hi ha gent de tota mena que marxa a Madrid, i només se li retreu a Inés Arrimadas. No ha abandonat els seus votants de Catalunya, al contrari, els defensa en un altre lloc i amb el mateix o més èmfasi.

A banda que Arrimadas hagi marxat a Madrid, des del 2017 a Ciutadans hi ha hagut canvis. Albert Ribera ha plegat, hi ha hagut dimissions i, per exemple, Lorena Roldán ha saltat al PP. Com han viscut tot aquest procés?

Som un partit lliberal, i això significa que creiem que la gent ha de ser lliure i pot i ha de fer allò que més li sembli en un moment determinat. En aquest sentit, si hi ha persones que estan millor en un altre partit, doncs cap problema. Nosaltres no hem variat el nostre discurs. No ens preocupa excessivament, és llei de vida. Hi ha gent que es mou per motius diferents. Som un partit viu, un partit molt jove. Les persones que estan en el nostre partit, o la gran majoria, ve del món professional que en un moment determinat va decidir associar-se i formar un partit polític, i això significa que hi hagi diferents sensibilitats i que la gent es pugui moure amb certa facilitat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.