Pedret (PSC): "El procés ha provocat una profunda divisió entre els ciutadans"

Ferran Pedret és el número 5 de la candidatura del PSC per Barcelona a les eleccions del 14 de febrer. El TOT conversa amb ell sobre la pandèmia del coronavirus i el paper de Salvador Illa, el conflicte polític a Catalunya o els possibles pactes postelectorals. Pedret és diputat socialista des de 2012.

El missatge principal del PSC durant la campanya ha girat entorn del concepte de retrobament. En què es concreta?

El que hem viscut durant la darrera dècada, que alguns anomenen procés, ha polaritzat les posicions i ha provocat una profunda divisió entre els ciutadans de Catalunya. Especialment des del moment que es va pretendre portar fins a les últimes conseqüències la consecució d'uns determinats objectius polítics per part de l'independentisme, sense seguir cap dels procediments de reforma estatutària o constitucional previstos; sinó tirant pel dret. Durant aquesta dècada se'ns ha formulat la qüestió com si només hi hagués dues posicions possibles: el manteniment de l'statu quo o la secessió. Al mig hi ha un ampli ventall de possibilitats d'acords polítics que mereixem poder explorar. La nostra proposta és intentar dialogar amb els que pensen diferent i buscar punts d'encontre que ens permetin ser una societat cohesionada.

La societat catalana està dividida i enfrontada?

La divisió és innegable. Això fa que no sigui especialment fàcil desescalar el conflicte polític fins a trobar algun terreny comú. Això passa per no demonitzar ni deshumanitzar l'adversari. Tenim adversaris polítics, però ens neguem a demonitzar-los. El diàleg és imprescindible. Ni estem d'acord amb la visió d'aquells que pensen que seure a dialogar és una traïció ni amb aquells que diuen que per seure a dialogar un ha d'assumir els seus objectius màxims. Estem absolutament disposats a buscar una proposta que pugui satisfer una àmplia majoria de catalans.

Ferran Pedret: "El país està trinxat econòmica i socialment"

Un objectiu del PSC és convèncer gent independentista que ho deixi de ser?

Els que tenen una motivació etnonacionalista, no els convencerem mai. Però hi ha un volum important de persones que creien que era una bona eina per fer palanca per un millor acord, que es podria obtenir més benestar social, per un sentiment de greuge o per qüestions com dèficit d'infraestructures o finançament. Totes aquestes qüestions es podrien redreçar amb propostes polítiques, inversions concretes i treball. És moment d'obrir-nos a explorar altres possibilitats. A la gent que ha estat donant suport a la independència, no li diem que s'hagi de retractar. Els partits independentistes han estat una dècada al capdavant intentant o dient que intentàvem fer això que  prometien. Però no se n'han sortit i el país està trinxat econòmica i socialment. Les polítiques públiques i la gestió ordinària estan abandonades. Potser és hora de provar una altra cosa i és el que oferim amb aquest esperit de retrobada.

En qüestions com el finançament o infraestructures, hem vist com en els últims anys des de l'Estat no s'ha invertit el que es deia a Catalunya. També hi ha l'experiència de l'Estatut. Per què ara hauria de ser diferent?

Sens dubte hi ha hagut problemes. Són els problemes ordinaris que es donen en qualsevol estat plural com el nostre. Tot això es pot resoldre amb voluntat política i gent disposada a arribar a acords. La majoria d'aquests problemes no afecten específicament a Catalunya pel fet de ser Catalunya. Compartim problemes de finançament estructural amb el País Valencià, Balears o Múrcia... Nosaltres volem sumar-nos al front per buscar un finançament autonòmic que sigui solidari i just a la vegada. Després hi ha les qüestions que tenen a veure amb una crisi institucional. El que va passar amb l'Estatut va obrir una crisi de confiança i institucional, però la solució no és obrir una crisi més gran com la declaració unilateral d'independència i prescindir completament del marc de convivència. Això està condemnat al fracàs. Cridem a reconduir els conflictes cap a canals i vies que permetin la seva solució en lloc d'abocar-nos a la confrontació.

Ferran Pedret: "El més important és tornar a posar en marxa el motor econòmic"

Vivim una crisi econòmica sense precedents. Què faria el PSC per reactivar l'economia?

El PSC és una formació clàssicament socialdemòcrata i en un moment de crisi apostem per polítiques econòmiques contracícliques. Hi ha hagut un esforç importantíssim del govern d'Espanya i s'ha pressionat perquè a Europa s'hagi passat d'una política d'austeritat en l'anterior crisi a una d'estímul amb els fons europeus. Som partidaris de la mobilització de recursos públics, no només per posar pedaços. Però el més important és tornar a posar en marxa el motor econòmic. Tenim propostes com el reforç de l'Institut Català de Finances com una veritable eina d'inversió pública fins a articular els projectes dels fons europeus perquè serveixin per a una transformació digital i ecològica del model productiu. Volem crear ocupació de qualitat i formar els treballadors en les ocupacions que tenen més futur.

En moltes comparatives en ajudes directes a empreses o a sectors com la restauració, Espanya surt molt per sota de països com Alemanya, França, Regne Unit o del nord d'Europa...

S'han mobilitzat moltíssims recursos. La fórmula concreta en com s'han distribuït es pot discutir, però s'han mobilitzat milers de milions d'euros. Només en el cas de Catalunya, fins al desembre havien arribat 3.200 milions d'euros suplementaris. Ha estat un encert donar cobertura de rendes i centenars de milers de treballadors s'han beneficiat dels ERTO. Potser és una política només per parar el cop, però molts treballadors saben que si no hagués estat per això, la seva situació hauria estat crítica. A partir d'aquí, la qüestió és mobilitzar els diners donant estímuls i és la fase que s'obre ara.

Ferran Pedret: "Cal llegir les crítiques [a Salvador Illa] com la por que tenen a aquesta candidatura"

El PSC es presenta amb Salvador Illa. Alguns dirigents socialistes han argumentat aquesta aposta perquè les enquestes eren més favorables. Entén que una part de la ciutadania no li agradi que el ministre de Sanitat, en un moment de pandèmia, deixi el càrrec per interessos partidistes?

No conec cap partit que no situï al capdavant de les seves llistes a qui creu que té més opcions. Si la crítica és que hem posat algú que permetia al PSC tenir més opcions de victòria, em sembla hipòcrita. Si la crítica és de gent que fa dos dies deia que Salvador Illa era el pitjor ministre de Sanitat d'Europa... és curiós dir que és el pitjor i criticar-lo per marxar. Illa no marxa en un moment qualsevol de la pandèmia. Ho fa quan les autoritats que decideixen les mesures són les autonòmiques i amb un pla de vacunació que ja està fet i consensuat. A més, deixa tot l'equip que ha estat fent el seguiment de la pandèmia. No hi ha cap exemple en què s'hagi notat una pèrdua de capacitat del Ministeri de Sanitat. Cal llegir les crítiques com la por que tenen a aquesta candidatura.

Més enllà de les crítiques d'altres partits, entén que part de la ciutadania es pugui molestar perquè marxi el ministre de Sanitat en el moment actual?

Puc entendre el dubte sobre si és el millor. Però cal explicar el funcionament d'un ministeri: el ministre pren decisions polítiques assessorat per les persones que coneixen tècnicament el tema. Per això no és estrictament necessari que un ministre de justícia sigui advocat o jutge... En cap moment hi ha hagut un buit de poder en el Ministeri de Sanitat. El traspàs s'ha fet de manera suau i eficient. No vull frivolitzar, però el ministre no està vacunant ell personalment. Està tot en marxa i no hi ha cap buit de poder ni en cap moment s'ha trobat a faltar que Salvador Illa no hi hagi estat. Això no és en demèrit de la feina que hagi fet, sinó que passa en qualsevol ministeri.

Ferran Pedret: "Sobre el paper, segurament hi hauria moltes coses amb les quals ens podríem posar d'acord els comuns, el PSC i ERC"

El PSC ha explicat que la voluntat seria replicar el govern de Madrid a Catalunya, és a dir, amb els Comuns. Cap enquesta dona majoria a aquesta fórmula. Quines són les altres opcions?

Proposem un candidat que esperem que obtingui el major suport possible. Esperem tenir un molt bon resultat, que els amics dels comuns obtinguin un bon resultat i poder configurar una opció política al govern que creiem que és la millor, un govern d'esquerres. Si tenim la possibilitat de formar un govern d'aquestes característiques, ho intentarem. I farem una crida a la resta de forces democràtiques perquè permeti la investidura de qui ha guanyat les eleccions i té suports per formar un govern estable. No seria el primer cop que hi ha governs que no gaudeixen per si mateixos de majoria parlamentària.

En el cas espanyol, els partits que van permetre la investidura del govern de Pedro Sánchez van ser ERC, Bildu o PNB. A Catalunya, s'imaginen aquest possible escenari, per exemple amb el suport d'ERC? O s'imagina més un escenari on els partits que ho permetin siguin Ciutadans, PP o VOX?

Volem formar un govern d'esquerres i si quedem els primers, no dimitirem de la nostra responsabilitat de formar un govern que superi aquesta dècada perduda. Apel·larem al conjunt de forces democràtiques, subratllo democràtiques, perquè permetin el govern de qui ha guanyat les eleccions. Seran altres els que hauran d'explicar si s'aferren a la presència de l'extrema dreta en el Parlament per retenir el poder malgrat no haver guanyat les eleccions o tenir majoria. La política d'arraconar i no donar presència institucional a l'extrema dreta és per activa i per passiva. Si quedem primers, esperem el suport de la resta de forces.

Insisteix en el concepte d'un govern d'esquerres. A Catalunya va haver el tripartit. Per què ara heu descartat aquesta possibilitat amb ERC? Considereu que no és un partit d'esquerres?

Si ERC és un partit d'esquerres o no és una pregunta que hauran de respondre ells. Sobre el paper, en el programa social, econòmic i fiscal, segurament hi hauria moltes coses amb les quals ens podríem posar d'acord amb els comuns i ERC. Però si atenem a com han governat els darrers anys i com han donat continuïtat a les polítiques antisocials i de retallades d'Artur Mas, queda més en dubte. Ens trobem a la cua de les 17 comunitats autònomes en inversió social per habitant. Som els que menys hem revertit les retallades. Això és una línia política, perquè altres comunitats amb els mateixos problemes de finançament com el País Valencià, sí que ho han revertit. I Esquerra cada vegada que parla de nosaltres, sembla que ho faci d'un dimoni. A més, hi ha una qüestió que ens fa radicalment incompatibles: el seu projecte polític per damunt de tot és assolir la secessió de Catalunya, el nostre té com a prioritat l'agenda social i combatre les desigualtats.

Si aquests pactes són possibles puntualment en el govern espanyol o de forma estable a municipis com Sant Cugat; per què no es poden fer a Catalunya?

Nosaltres estem disposats a parlar amb tothom i arribar a acords, siguin per desescalar el conflicte o sobre polítiques concretes. L'altra cosa és formar govern. Quan tens objectius diametralment oposats, com amb ERC, es fa més difícil formar govern. No en l'àmbit local, perquè entenc que els pactes municipals posen l'accent en polítiques per la ciutat. Estem disposats a parlar i arribar acords, perquè de la política de blocs només en pot sortir el bloqueig, que ja hem vist on ens porta. Volem superar aquesta etapa.

Ferran Pedret: "Espanya és una de les escasses democràcies plenes"

Si es vol el retrobament que defensa el PSC, la millor manera de fomentar aquest retrobament no seria amb partits i un govern que integri independentistes i no independentistes seria la millor manera de simbolitzar aquest retrobament?

Tots tenim l'obligació de mantenir ponts i diàleg. Fins i tot en els pitjors moments, com en la tardor de 2017, el meu partit va mantenir el diàleg amb totes les formacions polítiques. Ara bé, formar un govern amb formacions que tenen projectes antagònics és bastant difícil. Nosaltres no contemplem formar part d'un govern que tingui com a objectiu la secessió de Catalunya.

El vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, deia que Espanya no hi ha una situació de plena normalitat democràtica i que el diàleg no arribarà a bon port si hi ha líders independentistes a la presó o a l'exili. Hi està d'acord?

El vicepresident del govern, em sap greu dir-ho perquè és soci, té una notable empanada mental sobre el que són les institucions democràtiques. Espanya és una de les escasses democràcies plenes, d'acord amb els índexs més reputats. La situació que viuen els líders independentistes que estan privats de llibertat no facilita la trobada de solucions polítiques a Catalunya, és així. Però no hauria d'impedir la cerca de solucions. Si el vicepresident creu que vicepresideix un govern que oprimeix antidemocràticament els seus ciutadans, potser hauria de fer alguna reflexió sobre la coherència de mantenir-se en aquesta posició.

Si la situació dels líders independentistes no facilita una solució, són partidaris que el govern espanyol els concedeixi l'indult?

El govern té l'obligació de tramitar-los i decidirà en el moment oportú. Sobre això no tinc res més a afegir, és competència del govern després d'haver vist tots els informes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.