Puigneró: "No hi ha cap govern de coalició que no tingui discrepàncies"

Jordi Puigneró (Junts) ha tornat a l'Ajuntament de Sant Cugat després de deu anys de carrera en la política nacional, on va arribar a ostentar la vicepresidència de la Generalitat abans de ser destituït pel president Pere Aragonès (ERC). Ara ocupa la tinència d'alcaldia de Relacions Institucionals, Bon Govern i Ciutat Digital en un govern de coalició entre Junts i Esquerra. En aquesta conversa amb el TOT aborda qüestions com la digitalització (va ser l'impulsor del concepte d'smart city a Sant Cugat en la seva primera etapa a l'Ajuntament, on va ser regidor de 2005 a 2015), les relacions entre Junts i Esquerra o la situació de La Mirada. 

Com ha estat la seva tornada a l’Ajuntament de Sant Cugat?

És una etapa diferent de la meva vida, ara tinc molta més experiència. Quan un conseller de la Generalitat deixa el càrrec, no pot exercir la seva professió en el mateix sector durant més de dos anys. Tinc una excedència en una empresa informàtica i no puc retornar-hi fins que passi aquest temps, el 2025. Per tant, estava disponible i em vaig oferir a ajudar al Josep Maria [Vallès, actual alcalde] en la tasca de governar la ciutat.  

Quan acabi la incompatibilitat l’any vinent, es planteja tornar a l’empresa privada a mig mandat?

M’he compromès per quatre anys, però mai se sap com van les coses. Tindria la possibilitat de tornar a l’empresa i almenys tindré la possibilitat legal i la llibertat per poder decidir.

Com és el canvi d’una vicepresidència de la Generalitat a una tinència d’alcaldia de l’Ajuntament de Sant Cugat?

És una altra magnitud. La meva escala abans era Catalunya i ara és Sant Cugat. Puc anar caminant a tot arreu. Però la responsabilitat per mi continua sent màxima i intento ser útil.

S’ha trobat un Ajuntament molt diferent?

Ens hem trobat la situació econòmica d’un forat de 25 milions d’euros, que dificulta l’acció de com a mínim aquest primer any de mandat, i veurem dels propers.

En la seva primera etapa va ser l’impulsor del concepte de ciutat intel·ligent, que en aquell moment va generar molts comentaris, però que avui dia són idees molt esteses. Sant Cugat és avui dia una ciutat intel·ligent?

En l’etapa de l’últim govern, aquesta no va ser una prioritat. I s’ha notat. El meu desig és, un cop ens recuperem econòmicament, tornar a posar Sant Cugat en el mapa de les ciutats digitals. Ens enfrontem a tres grans reptes com a ciutats i societat: canvi climàtic, digitalització i migracions. Han d’estar a l’agenda de qualsevol govern, també el de Sant Cugat. I és evident que l’anterior govern no tenia el repte digital com una prioritat. Avui molts dels debats que tenim, des de la intel·ligència artificial fins al mòbil a les aules, tenen aquest component digital.

Què és una ciutat intel·ligent?

Per començar, una ciutat que no està ben connectada digitalment i no té bones connexions com fibra òptica o bona cobertura, tindrà més mancances. Ara, aprofitant el projecte de càmeres de la Zona de Baixes Emissions, es desplegarà fibra òptica. L’altre gran tema és com internament l’Ajuntament es digitalitza. Un ajuntament on no creix el pressupost digital, prestarà pitjors serveis, perquè darrere de cada nou servei hi ha tecnologia. Hem de fer servir la tecnologia per ser més eficients, donar un millor servei, estalviar, lluitar contra el canvi climàtic...

En algunes zones de Sant Cugat no hi ha cobertura mòbil.

No és veritat. Hi ha zones on algun operador té molt mala cobertura. Si ens comparem amb la resta de municipis del país, Sant Cugat estaria a dalt de tot de les ciutats amb millors connexions. Amb alguns operadors, hi ha zones on hi ha mala cobertura, és veritat. Però nosaltres garantim que a Sant Cugat sempre hi ha almenys un operador amb bona cobertura. Hem de parlar amb els operadors per millorar les infraestructures, però l’Ajuntament l’únic que pot fer és facilitar més llocs perquè col·loquin antenes. I a vegades hi ha veïns que no en volen.

90 càmeres per la Zona de Baixes Emissions. Per què serviran? És un control de la ciutadania?

Són per mirar el trànsit i per controlar que els vehicles que entren a la Zona de Baixes Emissions tenen permís per accedir-hi. També ens permeten, a posteriori i si s’ha produït un delicte, veure la matrícula d’un cotxe i poder identificar-lo. És un instrument per poder esclarir possibles actes de delinqüència, però sempre sota la petició judicial per poder utilitzar les imatges. No és un control en directe. A més, ens serveix per tenir dades de mobilitat, saber quants vehicles circulen, en quines hores...

Jordi Puigneró: "S’havia dit que no hi havia altres ubicacions i nosaltres, quan vam arribar, li vam encarregar al regidor d’Urbanisme que mirés si n’hi havia. I en va treure dues"

Sobre La Mirada, quan hi haurà les conclusions dels estudis encarregats sobre les dues ubicacions alternatives?

Serà aviat. Aquest tema, des de la passada legislatura i no per culpa de l’anterior govern, està fora del control de l’Ajuntament perquè està judicialitzat. Ningú pot afirmar quin és el calendari ni quan es podrà fer l’escola. Nosaltres volem tenir el control i treure la incertesa del projecte. Per aconseguir-ho, hem decidit contemplar altres ubicacions. No són perfectes, com tampoc ho és la del Bosc. Però ens permeten agafar el control i donar certeses. Poder dir a l’escola, a les famílies i al barri quin és el calendari i quin és el projecte.

Hi ha alguna ubicació que parteixi amb avantatge?

Cada opció té els seus avantatges i desavantatges i també ens hem de donar un marge per la negociació. Estem intentant ser sincers: nosaltres volem que hi hagi una escola i, a poder ser, en aquest mandat. En l’opció del Bosc de Volpelleres, cap de les dues opcions es pot garantir: no sabem si hi hauria escola i si seria en aquest mandat. Per això hem obert noves vies, que també entenem que porten altres beneficis: un benefici ambiental i econòmic. El projecte tenia uns costos que gairebé s’havien multiplicat per dos i amb la situació econòmica de l’Ajuntament hem de posar sobre la taula si ens ho podem gastar per no fer-ho en un altre lloc. Hi ha qui diu que el projecte educatiu no serà el mateix, i també s’ha de parlar d’això. Però sempre havia pensat que els projectes educatius els fan les persones. No es pot guanyar per 10 a 0, hem de mirar el millor per la ciutat i hi ha opcions que veiem que tenen moltes més avantatges per la ciutat i pels infants, que volem que deixin d’estar en mòduls com més aviat millor.

L’Associació de Famílies d’Alumnes ha criticat les dues noves ubicacions plantejades.

És evident que no són ubicacions perfectes. Però volem que hi hagi una escola quan abans millor i amb garanties? L’opció al Bosc no està a les mans de l’Ajuntament. Hi ha dos contenciosos més sobre el projecte i pinten malament, amb informes de la Generalitat i l’Ajuntament desaconsellant la ubicació per qüestions ambientals. Volem assumir aquest risc? En l’anterior mandat es va dir que no hi hauria cap problema amb el projecte, i ara tenim tres contenciosos. L’únic que sabem segur sobre la ubicació al Bosc és que és una incògnita. No és preferible anar a una opció de certesa?

L’anterior govern, liderat per ERC, defensava que el Bosc de Volpelleres era l’única ubicació possible per La Mirada. Aquest canvi de posicionament ha generat discrepàncies al nou govern de Junts i Esquerra?

S’havia dit que no hi havia altres ubicacions i nosaltres, quan vam arribar, li vam encarregar al regidor d’Urbanisme que mirés si n’hi havia. I en va treure dues. No ha generat cap polèmica en el govern. Ara fins i tot l’oposició accepta que hi ha altres ubicacions. D’ubicacions n’hi ha, i després cadascú té la seva opinió sobre si són millors o pitjors. 

En el ple municipal de desembre, Junts i ERC van votar diferent en la moció que emplaçava al govern a buscar alternatives.

Aquesta moció va ser conseqüència que el PSC, de forma irresponsable, va decidir saltar-se el consens que hi havia amb La Mirada. Van presentar una moció de forma unilateral i va obligar a cadascú a prendre una decisió. Hi ha alguna portaveu [Elena Vila, del PSC] que està actuant de forma unilateral i ens ha portat a la situació actual. 

Entrant en l’àmbit de Relacions Institucionals, va explicar fa uns mesos que es treballava en un agermanament lingüístic amb alguna població on es parlés català. S’ha avançat?

Sí, hem tingut un primer contacte amb la ciutat d’Elna i tenim pendent una reunió de treball. No descartem altres municipis. El que tenim clar és que serà un agermanament lingüístic per promoure la nostra llengua, que entenem que està en fase d’emergència i l’hem de promoure des de tots els àmbits possibles. Els agermanaments són intercanvi cultural.

Puigneró: "Coneixem poca gent que sàpiga tant de Valldoreix com Susana Herrada"

Una de les tasques pendents és el nou conveni econòmic i competencial amb l’EMD de Valldoreix. Com estan les relacions amb l’EMD, després de la polèmica a inici de mandat per la designació de Susana Herrada com a comissionada per Valldoreix?

Hem començat a fer la feina interna. Un conveni competencial i econòmic no és una qüestió senzilla, és una negociació molt complexe. I comptem amb el suport de la comissionada de Valldoreix, que ens assessora. Només per fer aquesta tasca, té tot el sentit que tinguem a Susana Herrada. Coneixem poca gent que sàpiga tant de Valldoreix com ella.

El fitxatge va generar moltes crítiques per haver estat la rival de l’actual president a les eleccions. I es van recollir més de 500 signatures en contra, també d’exvocals i expresidents.

Tenim tot el dret de decidir quina persona fitxem. I és una persona competent en matèria de Valldoreix, no hem agafat a algú que no en tingui ni idea. Quina persona podríem haver agafat que ens pogués ajudar millor a negociar aquest conveni? Potser el problema és que en sap tant, que aquestes persones consideren que a la negociació els hi jugarà en contra. No entenc quin és el motiu pel qual no pot ser la comissionada, a no ser que sigui per fòbia política o personal.

Les relacions amb l’EMD són bones?

Estem fent les reunions periòdiques que pertoquen i l’alcalde té un tarannà molt bonista amb tothom. I, governi qui governi, sempre passarà que Valldoreix estarà descontent amb Sant Cugat perquè no fem prou, i des de Sant Cugat a vegades podem pensar que Valldoreix s’excedeix. Forma part del joc polític.

Enguany tornaran els Premis Ciutat Sant Cugat.

Sí, i canviarà el format. Seran més semblants a les Creus de Sant Jordi, que és reconèixer cada any els mèrits i la seva contribució a la ciutat. Intentaran ser més un reconeixement que uns premis.

A nivell polític, va ser destituït del Govern de la Generalitat per Esquerra i ara forma part d’un govern amb ERC. Com ho ha viscut?

Soc un dels principals avaladors del pacte de Junts i ERC i un dels negociadors. L’única majoria amb pactes possibles que existeix al ple és de Junts amb Esquerra. Nosaltres sempre hem dit que el nostre soci prioritari és Esquerra Republicana, tot i que a vegades no és possible. No hem descartat altres pactes, però no han sigut la nostra prioritat. Estem molt satifets de com va el pacte. Podem tenir algunes diferències concretes, però el pacte de govern va bé i crec que durarà tot el mandat.

Puigneró: "No hi ha cap govern de coalició que no tingui discrepàncies"

Esquerra va fer un comunicat criticant unes declaracions seves a Cugat Mèdia, on criticava el tripartit per la gestió econòmica.

Estic curat d’espant. No hi ha cap govern de coalició que no tingui discrepàncies. És una fal·làcia pensar que hi haurà governs que no discutiran de res. Llavors, en què es distingeix un govern que no funciona del que sí que ho fa? Que és capaç de pactar i trobar solucions a les discrepàncies i que el número de discrepàncies no siguin moltes i no siguin insalvables. I és el que fem.

Des de fora hi ha la sensació que Junts és qui pren les grans decisions i que sovint van en contra del que defensava el tripartit. Per exemple amb Ragull Centre i La Mirada. Esquerra està renunciant a més que Junts?

No tinc aquesta sensació, tots els temes els discutim en el marc del govern i els passos són compartits. Això és un govern de coalició on s’arriben a acords que mai són els que un vol. Segurament només hi ha un tema, La Mirada, on no hem estat al 100% d’acord. Però també hi ha una realitat: Junts té nou regidors i l’alcalde i Esquerra té quatre regidors. I això també és significatiu i els pactes es fan d’acord amb la força que té cadascú.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.