Riba: "La sentència deixa clar que a l'Estat manifestar-se massivament és sedició"

La parella del santcugatenc Raül Romeva i eurodiputada per ERC, Diana Riba, parla de com ha entomat la sentència del TS, de les reaccions a la mateixa i de la situació política

Després de conèixer la sentència del judici del procés, que condemna al pres polític santcugatenc Raül Romeva a 12 anys de presó, el TOT Sant Cugat entrevista la seva parella, l'eurodiputada Diana Riba, que explica les primeres sensacions a saber la sentència, parla de les reaccions de la societat a aquesta, i valora la situació política que s'obre després del punt d'inflexió de la condemna.

Com estan, tant Raül Romeva com la família?

En l'àmbit personal estem molt tristos i molt indignats, perquè si hi havia una opció més amb la sentència de resoldre aquest problema polític, s'ha perdut i penso que es va ser molt clar en el judici. És difícil respondre la pregunta només des de la perspectiva personal, perquè es barreja tot, però el primer impacte va ser de molta indignació i de molta tristesa. Però també és veritat que a nosaltres el dilluns no ens va canviar la vida, fa un any i mig que ja vivim amb el Raül a la presó, fa un any i mig que ell és dins del sistema penitenciari i nosaltres a fora, per tant, el que ens ha visualitzat, i això és el que volíem de la sentència, és on és el nostre horitzó. Volem veure on és per arribar-hi. Veiem que és molt lluny, però ja el veiem, i un altre dels aspectes que reconforta és que la presó preventiva només suma, i ara ja comencem a restar.

Veient com s'havia desenvolupat la qüestió judicial i el dia a dia en la política, s'esperaven aquesta sentència?

Ho esperem tot, però sempre tens l'esperança que algun dia això tornarà a la política, per tant ens haguéssim alegrat molt que aquest hagués estat el moment. No ho ha estat, per tant, seguirem treballant per trobar-lo. Esperàvem duresa, sí, però també esperàvem que hi hagués una voluntat de resoldre-ho, encara que fos amb penes més baixes, segons el seu criteri. Però la sentència ha demostrat que això no és digerible en una societat del Segle XXI, en plena Europa, que hi hagi una vulneració de drets d'aquestes magnituds. És una sentència que deixa clar que a l'Estat espanyol, manifestar-se massivament, encara que sigui pacíficament, és sedició; que permetre un debat al Parlament és sedició; i que defensar un referèndum és sedició. I ho diu escrit, no és una interpretació.

Durant els dies previs a fer-se pública la sentència ja van començar a sortir filtracions sobre les penes. Com la va conèixer oficialment Raül Romeva?

El Raül la rep a les 9 h del matí, a dins de la presó, una persona va anar a dona'ls-hi. Nosaltres la vam rebre pels mitjans de comunicació, quan suposo que el mateix Tribunal Suprem s'adona que comencen a haver-hi filtracions i decideix comunicar-ho obertament, encara que les famílies encara no ho sabéssim. Indignant com tot el procés que hem viscut, sempre a través dels mitjans, sempre amb filtracions... Però no sé si m'atreviria a dir que és més indignant escoltar aquest cap de setmana que en un sopar amb premsa, membres del TS estaven indignats per la filtració. És indignant, ells són els responsables d'aquestes filtracions. Això d'expulsar-se les responsabilitats quan és únicament teva... Ens ha semblat vergonyós.

"El missatge (de Raül Romeva) va ser sobretot d'ànims, de dir: ja ho tenim, ja sabem què és això"

En fer-se pública la sentència va fer una piulada on deia que sentia dolor. Quin va ser el primer missatge de Raül Romeva?

Només rebre la sentència, el Raül ens va trucar. El missatge, en aquell moment, quan tens una trucada limitada en el temps del sistema penitenciari, va ser sobretot d'ànims, de dir: ja ho tenim, ja sabem què és això. Però també vam fer la reflexió que independentment dels 12 anys que hem rebut nosaltres, que no haguéssim imaginat mai tenint en compte els valors del Raül, el que és greu d'aquesta sentència és que tots els que van seguir en política tenen unes penes molt altes, a diferència dels que no -que no volem que ningú entri a la presó-, però si algú tenia algun dubte que això era una sentència política, la prova és aquí. No es valoren els fets que van existir (que evidentment no són ni de rebel·lió, ni de sedició ni de malversació) durant el procés quan ells eren al Govern, sinó que s'han tingut en compte accions posteriors, que no estaven dins del judici.

"El que és greu d'aquesta sentència és que tots els que van seguir en política tenen unes penes molt altes, a diferència dels que no -que no volem que ningú entri a la presó-, però si algú tenia algun dubte que això era una sentència política, la prova és aquí"

La reacció de part de la societat catalana ha estat contundent. Això els reconforta?

Les reaccions massives, pacífiques i contundents ens ajuden molt a superar la por a quedar-nos sols, a què aquesta pena no serveixi per a res i que aquesta lluita, que ells van escollir fer dins de la presó, serveixi de molt. Veure que serveix, i que serveix de molt, i que el suport social està dins d'aquest procés, serveix de molt.

"Hem d'aïllar aquests manifestants violents"

El dimarts 15 d'octubre va haver-hi una escalada de tensió en la manifestació de Barcelona, que va acabar amb diferents persones cremant contenidors i fent diferents actes vandàlics i la policia carregant. Què creu que diria Raül Romeva en veure aquestes imatges?

Jo no he pogut parlar aquest matí amb ell encara (matí de dimecres 16 d'octubre) però sí que tots els presos han fet una piulada defensant el moviment pacífic als carrers i en desacord amb els petits grups aïllats de violents. Penso que aquí hi ha una reflexió, que la ciutadania de Catalunya hem hagut d'aprendre amb la repressió, i és aïllar als grups violents i al fet que siguin ells qui liderin els moviments socials massius i pacífics al carrer. La d'ahir (dimarts 15) ha de ser quelcom aïllat i ho sabem fer, perquè ho hem fet en altres ocasions. Hem d'aïllar aquests manifestants violents, aquestes accions policials violentes, i posar-nos a treballar un altre cop per aquest gran moviment social i pacífic que sempre hem sigut i volem seguir sent, perquè si no, deixem de ser un moviment transversal, massiu i social, per acabar sent un moviment petit i individual.

 

Molta gent comença a preguntar-se si n'hi ha prou en sortir al carrer.

Jo penso que les mobilitzacions al carrer també han canviat, i poden seguir sent pacífiques, per tant, l'acció al carrer té moltes formes i per tant ha de ser sempre de manera no violenta. L'acció no violenta té moltes formes d'actuar, amb molta gent i en molts punts, de diferent manera, però sempre de forma no violenta. Jo el que diria a aquesta gent és que vagin a totes les manifestacions que es convoquin de manera pacífica, i que quan es desconvoquin tothom a casa perquè ha de durar en el temps, hem de descansar quan pertoqui i tornar a sortir al carrer quan torni a haver-hi una convocatòria. Avui (dimecres 16) surten 5 marxes d'arreu del país que acaben divendres, unim-nos a aquestes marxes, que són molt potents.

"Hem de fer servir la nostra intel·ligència col·lectiva per dominar aquestes situacions"

Per què creu que s'ha arribat al punt de viure escenes com les del dimarts a Barcelona?

El 'Pepe' Beunza, que el Raül sempre en parla i és un gran activista de l'acció no violenta, sempre diu que l'instint més primari surt, i és aquest el que s'ha de treballar. L'instint primari de l'ésser humà, d'acabar ràpid amb una situació... De vegades és per aquests canals, i això és el que s'ha de treballar. Podríem dir que la tensió és molt alta, som davant d'un no Govern de l'Estat espanyol, amb 4 eleccions amb 4 anys, sense solucions a aquest problema territorial, sense deixar avançar a aquesta necessitat social que té Catalunya, i no només no l'ha deixa avançar, sinó que la nega. Després de la sentència, les primeres declaracions de Pedro Sánchez, en les que deia: 'Això s'ha acabat'... Això genera molta frustració, veure que a l'altra part no hi ha resposta, no hi ha solució. És normal que pugem el grau d'indignació, i ho dic més que ningú, però hem de fer servir la nostra intel·ligència col·lectiva per dominar aquestes situacions.

"Nosaltres demanem i exigim una solució política, que hauria de ser l'amnistia"

Fa uns mesos es va parlar de la possibilitat de l'indult. En la seva compareixença, Pedro Sánchez, pràcticament la va descartar. Com la van rebre?

En el moment en què ens trobàvem, després de saber que el Raül havia estat condemnat a 12 anys de presó i d'inhabilitació... Aquella compareixença amb tan poca empatia cap al poble de Catalunya ens va fer molt de mal, jo la vaig rebre amb més indignació de la que ja portava. Veure com tot un president del Govern espanyol està dient el que està dient a tota una gent que fa molts anys que porta tot un procés de ganes de resoldre un problema territorial... Els diu que s'ha acabat, que poden anar a casa, que ja ho ha resolt... El tema dels indults o no indults, se'n parla massa quan no toca. Aquest Govern ha començat a fer moltes declaracions, fins i tot sentim molt als seus ministres en ràdios i mitjans catalans... Però són incapaços de seure amb el Govern de Catalunya, que és el Govern que ha escollit el poble de Catalunya. Seguin, parlin, aquí necessitem solucions al conflicte, una d'elles és que no hi hagi presos polítics, i el Govern espanyol té solucions a donar. Nosaltres demanem i exigim una solució política, que hauria de ser l'amnistia, però seiem i parlem-ho. És evident que no s'acabarà el conflicte català mentre hi hagi presos i exiliats. La sentència diu per escrit que no ens podem manifestar massivament, que no podem fer debats en un Parlament i que no podem defensar el nostre dret a l'autodeterminació, que és un dret de tots els pobles de la Unió Europea.

Moment de l'entrevista amb Diana Riba, al TOT Sant Cugat. FOTO: Bernat Millet

Moment de l'entrevista amb Diana Riba, al TOT Sant Cugat. FOTO: Bernat Millet

A banda de l'indult, ara es comença a parlar del fet que es podria aplicar en relativament poc temps el 3r Grau Penitenciari. Això representa un alleugeriment?

Quan fa un any i mig que ets a presó, en presó preventiva, i et cauen 12 anys, saps que te'n queden molts per demanar qualsevol petició penitenciaria, a no ser que hi hagi una voluntat de solucionar-ho per alguna via. Si nosaltres ens cenyim estrictament, com sempre hem dit, al sistema penitenciari en igualtat amb la resta de presos, perquè sempre ho hem volgut així, haurem de mirar en quin any es podrà començar a demanar. Un cop el procés està engegat hi ha diferents passos: poder anar-hi el cap de setmana, poder anar a treballar, poder fer diferents coses. Evidentment exigim que se'ls tracti igual que als altres, i que també puguin entrar en aquest procés, però sóc incapaç de dir-te quan ens tocarà. El que treballem amb els nostres fills és que, fins d'aquí a un any, ens hem de preparar per passar una altra època igual.

"Això ja és delicte a Espanya, crea jurisprudència"

Més enllà de les conseqüències personals i el cop que suposa per a l'independentisme, què representa aquesta sentència pel conjunt de la ciutadania espanyola?

Això suposa vulnerar tots els drets de tots els ciutadans de l'Estat espanyol, i a aquesta sentència, si li canvies el titular que hi havia un referèndum i que lluitem pel dret a l'autodeterminació i li poses manifestacions d'emergència climàtica o de feminisme... Podrien haver escrit el mateix, perquè ells parlen de moviments massius que, tot i que les piulades que feien eren de convocar manifestacions pacífiques, el que volien dir era que manipulaven al poble per sortir... Pots fer el mateix text per qualsevol altra manifestació, per tant es vulneren llibertats de reunió, d'expressió, de manifestació, de tot un Parlament a crear debats. En el cas del Raül, a la sentència el posen com a gran fet delictiu el fet d'explicar arreu del món la nostra voluntat de fer un referèndum... Això ja és delicte a Espanya, crea jurisprudència. A no ser que amb el recurs que fem, ho aclareixin i ho tombin.

Què sent la família de Raül Romeva, o de qualsevol pres polític quan escolta declaracions a favor de les penes o, inclús, dient que les penes queden curtes?

No hem escoltat molt, ni la televiso, ni els diaris, ni el Twitter... Han estat 48 hores d'estar molt entre nosaltres i molt poc connectats a les televisions i menys a les tertúlies, perquè ara no ens toca, ens toca cuidar els nostres. Abans hem de pair les nostres emocions i posar-les a lloc. Segurament ens indigna, però ara no ens pertoca indignar-nos amb un tertulià, ens pertoca cuidar-nos i cuidar al Raül.

"Hi ha un moviment de molts eurodiputats que volem empènyer aquesta Europa cap a allò pel qual va ser creada: per crear tot un espai de drets civils i fonamentals que no es puguin vulnerar"

I políticament i judicialment què toca?

Judicialment ara tenim una opció que és recórrer a la mateixa sala, que això ho hem de fer abans de 20 dies, i aquí el Tribunal Suprem haurà de dir si canvia quelcom de la sentència, després al Tribunal Constitucional, i a partir d'aquí tribunals europeus, que esperem que puguin arribar al fons de la situació i puguin ser realment imparcials. I en l'àmbit polític, el que a mi em pertoca al Parlament Europeu és seguir explicant, i explicant molt la feina que hem fet fins ara i la situació que vivim. Molta gent està realment molt preocupada, j hi ha hagut reaccions a l'Eurocambra, hem engegat la plataforma de diàleg de la Unió Europea... El que veiem en l'àmbit Europeu és que ells volen convèncer amb la força de l'Estat, no amb els seus arguments, ells convencen a base de tot un poder judicial en el nostre cas, i a l'exterior amb tot el poder de la diplomàcia, però amb la força de l'Estat, no amb la força del convenciment. En aquest cas, hi ha gent que se t'apropa molt, però no ens hem d'enganyar, com sempre ha dit el Terricabras, Europa és un club d'estats i gats amb gats no es barallen. Aquesta força dels estats és molt important, però també és veritat que també hi ha un moviment de molts eurodiputats que volem empènyer aquesta Europa cap a allò pel qual va ser creada: per crear tot un espai de drets civils i fonamentals que no es puguin vulnerar.

I per què la versió oficial és que és una qüestió interna d'Espanya?

Hi ha molts estats que estan preocupats amb la vulneració dels drets fonamentals, perquè això crea jurisprudència a Europa, i n'hi ha altres que estan mirant de reüll fins on poden arribar en aquesta Unió Europea vulnerant els drets dels mateixos estats. Per tant no és un conflicte espanyol.

Però molta gent pot tenir la sensació que Europa està abandonant el problema.

Perquè els ens que fan de portaveus de la Unió Europea, és el club d'estats. Aquí de moment es protegeixen.

"No es pot dir que no hi ha interès a Europa, hi ha molt interès, molt"

Això canviarà?

Si no hi som segur que no. Ahir al Parlament britànic es va fer tot un debat sobre la situació de Catalunya, vam estar molt en contacte amb el grup que ho va proposar, per tant no es pot dir que no hi ha interès a Europa, hi ha molt interès, molt.

En l'àmbit local, i després de la sentència i les declaracions de Pedro Sánchez, què n'opina del pacte amb el PSC?

Això s'haurà de tornar a valorar. Jo he estat dos dies desconnectada i no he pogut parlar encara amb ningú de l'Ajuntament. Haurem de veure com han anat aquests dies i les reaccions de tots els grups que són al Govern, que espero que hagin estat tots, i si no que arribin aviat, i s'haurà de veure què volen fer ells, la CUP i ERC-MES amb aquest pacte. També és veritat que està parlant molt Pedro Sánchez i està parlant molt poc el PSC, per tant, estaria bé que no triguessin massa a parlar, perquè la vulneració de drets també és per a ells. Hem de veure quin PSC tenim al davant i quin PSOE tenim al davant, i un cop més tenen una porta per canviar-ho i per demostrar-ho, però és una cosa que han de decidir a l'Ajuntament de Sant Cugat, no em pertoca fer-ho a mi.

"El que ERC sempre ha dit és que no deixarà, si està en les seves mans, és que hi hagi un govern de dretes, d'extrema dreta"

El 10 de novembre hi ha unes noves eleccions generals. En les passades ERC estava disposada a facilitar la investidura de Sánchez, després de la sentència hi haurà la mateixa predisposició?

Haurem de veure com arribem a aquestes eleccions, perquè és veritat que dues eleccions tant immediates normalment no canvien molt l'aspecte electoral, però el que està passant amb aquest poc temps està sent molt gros, per tant pot ser que canviï aquesta configuració, pot ser que PSOE i PODEMOS no tinguin la mateixa configuració junts. El que ERC sempre ha dit és que no deixarà, si està en les seves mans, és que hi hagi un govern de dretes, d'extrema dreta. Aquesta és la voluntat sempre d'ERC.

 

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?