Sant Cugat incrementa l'impost de la plusvàlua per adaptar-se a la nova llei

L'impost de la plusvàlua, que ha de pagar un propietari quan ven un immoble, era històricament el tercer ingrés principal per l'Ajuntament de Sant Cugat. Cada any, el Consistori recaptava uns quinze milions d'euros per aquest concepte. Però tot va canviar el 2021, quan una sentència del Tribunal Constitucional va establir que aquest impost només s'havia de pagar si en l'operació hi havia hagut un benefici patrimonial. Fins llavors, la plusvàlua s'havia de pagar encara que l'habitatge hagués perdut valor.

Més info: L'impost de la plusvàlua no s'haurà de pagar si no hi ha benefici

Així, l'Ajuntament de Sant Cugat afrontava el 2022 amb el dubte sobre quin seria l'impacte en els comptes municipals. I, un cop presentada la liquidació, s'ha constatat que s'han recaptat només 5 milions d'euros dels 16 previstos inicialment. Davant d'aquest fet, el govern espanyol ha impulsat un nou marc normatiu per adaptar l'impost de la plusvàlua a la realitat jurídica expressada pel Constitucional i garantir, en certa manera, el finançament dels ajuntaments.

Més info: L'Ajuntament de Sant Cugat registra un "desfasament" de 16 milions d'euros

Un increment del 0,68%

En aquest context, l'Ajuntament de Sant Cugat ha introduït canvis a l'ordenança de la plusvàlua per adaptar-se a la nova legalitat. Unes modificacions que suposen un increment de la quota d'un 0,68%. "Hem de modificar l'ordenança, ens ve per llei, no és que tinguem voluntat d'incrementar l'impost. No pugem impostos, adaptem l'ordenança al que ens diu la llei. No ens podem quedar igual", va expressar el tinent d'alcaldia d'Hisenda, Pere Soler.

Dels 20 coeficients de l'impost (que representen els anys que han passat entre la compra i la venda), deu s'incrementen, vuit es queden igual i dos es redueixen. A més, també s'ha actualitzat tècnicament la redacció de l'ordenança. Tot plegat suposarà un increment de la quota tributària del 0.68% respecte el 2022.

Acusació a l'Estat

Junts per Sant Cugat va votar favorablement de la proposta, tot i tenir alguns dubtes: "No ens agrada. Però l'impacte tan sever en el finançament de l'Ajuntament tampoc". Per aquest motiu, Carles Brugarolas va reclamar a l'Estat espanyol que habiliti un fons de compensació per la caiguda de la plusvàlua durant el 2022. Segons el regidor de Juns, aquesta davallada és conseqüència de la falta de reacció del govern central. Una acusació que el socialista Pere Soler va replicar: "Ha reaccionat de forma ràpida":

Per Brugarolas, la plusvàlua és un impost que intenta combatre l'especulació. Tot i això, lamenta que no sigui flexible i, percentualment, gravi de la mateixa manera una senyora gran que es ven casa seva que a un fons d'inversió que ven un gran edifici. "Les plusvàlues són l'exemple de com de malament pot arribar a legislar el congrés espanyol", va afegir.

Crítiques de Ciutadans

En canvi, des de Ciutadans van responsabilitzar el govern municipal d'incrementar l'impost. "Tornen a tocar l'impost a l'alça perquè han deixat de recaptar el que es recaptava abans. Els diners han d'estar a la butxaca dels ciutadans", va reclamar Sergio Blázquez, que insistia: "Donada l'actual conjuntura econòmica d'increment de costos, el tripartit ha de recaptar més. Els veïns són els que ho passaran encara pitjor". A més, per Blázquez, la plusvàlua encareix encara més el preu de l'habitatge a Sant Cugat i el fa més "inaccessible".

El tinent d'alcaldia d'Hisenda, Pere Soler, va insistir que les modificacions venen marcades per la nova legislació sobre la plusvàlua.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.