Sant Cugat surt del forat i tanca el 2025 amb superàvit de 2,6 milions

L'Ajuntament de Sant Cugat ha tancat l'exercici del 2025 amb un superàvit de 2,6 milions d'euros, consolidant així el segon any consecutiu en positiu després dels dèficits registrats el 2022 i el 2023. El tinent d'alcaldia d'Economia, Carles Brugarolas (Junts), ha explicat durant el ple municipal de març que el consistori venia d'una situació "molt difícil, marcada pels números vermells, l'obligació d'un pla de sanejament i la tutela financera, que limitava tant l'endeutament com la capacitat d'inversió municipal", el divendres 27 de març.

Segons Brugarolas, l'objectiu era revertir aquesta dinàmica negativa el 2024 i començar a consolidar una tendència de millora a partir del 2025. En aquest sentit, ha assegurat que s'han fet "passes endavant cap a la normalització econòmica", tot i que ha advertit que l'Ajuntament de Sant Cugat encara es troba lluny de la "fortalesa financera d'anys anteriors". Un dels indicadors clau és l'estalvi net (la diferència entre l'estalvi brut i el cost del deute), que ha passat de 2,3 milions d'euros el 2024 a 6,5 milions el 2025, una evolució "positiva però encara insuficient" per assolir la capacitat de despesa desitjada.

El responsable econòmic també ha destacat que el deute municipal es manté a la baixa, amb una ràtio d'endeutament del 48,2%, i que el romanent se situa al voltant dels 5 milions d'euros. Tot plegat, ha dit, és fruit "d'una gestió basada en la contenció de la despesa ordinària i en criteris de prudència, amb la voluntat de no incrementar la pressió fiscal sobre la ciutadania". En aquest sentit, ha recordat que l'IBI es va actualitzar el 2025 després d'un període de congelació, mentre que la resta d'impostos i taxes s'han mantingut estables, contrarestant d'aquesta manera la introducció de la taxa de residus.

Pel que fa a les inversions, el 2025 s'han executat uns 10 milions d'euros, una xifra inferior a la prevista inicialment. Brugarolas ho atribueix al fet que fins al març del 2025 no es va confirmar la sortida de la tutela financera, fet que va condicionar "la capacitat d'actuació del consistori durant bona part de l'any". En aquest context, ha assenyalat que el 2026 hauria de ser el primer exercici amb plena normalitat pressupostària i amb una recuperació més clara de la inversió pública.

Falta d'inversió

Des de l'oposició, el portaveu de Vox, Marcos Rodríguez, ha valorat positivament el fet de tancar l'exercici amb superàvit i amb un deute en nivells sostenibles, però ha advertit que aquests resultats poden estar condicionats per una "baixa execució de les inversions": "No es pot presumir de superàvit si aquest és conseqüència de no haver dut a terme projectes previstos". El portaveu de Vox ha assenyalat també la necessitat de millorar els ingressos patrimonials i treure més rendiment dels actius municipals.

Per la seva banda, el portaveu de la CUP, Marco Simarro, ha expressat preocupació pel fet que s'hagin deixat d'executar més de 12 milions d'euros, especialment en àmbits com els serveis públics, l'atenció social o la cultura: "En un context de crisi social no és acceptable que aquests recursos no arribin a la ciutadania". El cupaire, a més, ha posat com a exemple diverses actuacions aprovades que no s'han materialitzat com l'ampliació d'obertura de les piscines municipals, l'assessoria a l'atenció a les sexualitats, els educadors de carrer o els casals per a la gent gran.

El govern municipal, però, ha defensat que la "baixa execució inversora no respon a una manca de voluntat, sinó a les limitacions derivades de la situació financera dels darrers anys". En aquest sentit, Brugarolas ha insistit que la prioritat és consolidar "la normalització econòmica" i que, si es mantenen les previsions, l'Ajuntament podria encadenar tres exercicis consecutius en positiu entre el 2024 i el 2026.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.