Serra: "La societat, ja que ha agafat els carrers, no els ha de deixar"

La repressió no és un fenomen nou. Quina és la situació actual al respecte?

El panorama actual que tenim, com ho podem constatar cada dia, és d'un nivell repressiu molt alt. No només perquè tenim uns presos i unes preses polítiques molt reconegudes pel paper que han jugat institucionalment, sinó perquè la repressió ja s'està allargant en el teixit social, amb les organitzacions. Amb persones concretes que no tenen cap rellevància institucional, pel simple fet de ser persones que han sigut conseqüents amb la seva lluita pel dret a l'autodeterminació, per la seva lluita en contra de la repressió als càrrecs institucionals que han jugat un paper a favor del procés, etc.

Quina és l'evolució que està tenint?

Penso que haurem de veure com evoluciona el nou Govern. Sincerament, he de dir que no tinc gaires esperances, sobretot perquè en aquests moments tenim tres lleis que estan elaborades, com és la reforma del Codi Penal, la Llei de Seguretat Ciutadana, la Llei de Taxes, i el pacte antiterrorista que van firmar el PP i el PSOE, que no està derogat. Veurem si ara tiren endavant. Val a dir que la Llei de Seguretat Ciutadana que va ser absolutament recriminada i denunciada per entitats de juristes i per institucions europees, teòricament les forces polítiques que en aquell moment no la van votar, que només va ser votada pel PP, van dir que a la pròxima legislatura la derogarien, per tant, ara seria el moment de derogar-la.

Un moment complicat...

Estem en un moment, penso, molt delicat, perquè hem d'entomar tota la política que ens ve a sobre. I diuen que no parlem de judicialització, però sí que vull parlar de judicialització de la política, o politització de la justícia. Hem vist i estem veient contínuament casos fortíssim al respecte. Veurem. De moment, s'ha aixecat el 155 a la conformació del Govern de la Generalitat, i s'ha aixecat la intervenció a economia i hisenda. Veurem si això són símptomes de què això vol dir que entrem a un altre període, si són elements que poden fer-nos pensar que s'entra en un nivell menys agressiu. Tant de bo.

Diu que un dels trets característics d'aquesta repressió és l'arbitrarietat. Per què aquest tipus de repressió?

Hi ha una cosa que és claríssima. Aquesta arbitrarietat empara impunitat per part dels cossos policials i de la justícia. Ho estem veient en el cas del senyor Llarena, que està aplicant i està fent coses que hi ha veus que diuen que són inconstitucionals, i en canvi el Constitucional no piula... Crec que és obvi, i s'hi han reafirmat, en què Espanya és "una, grande i unitaria" i, per tant, tot el que tingui a veure amb la capacitat d'autodeterminació són temes que estan molt sagrats per la majoria parlamentària que hi ha al Congrés dels Diputats i també al Govern.

Què fa veure aquesta posició?

Durant tot aquest període previ a l'1 d'Octubre, i no posteriorment, que ja era d'esperar que no, però durant aquest període previ no hem vist cap gest del PSOE, ni Podemos per proposar i promoure per parlar d'aquesta famosa reforma de la Constitució, ni per impugnar la decisió del Tribunal Constitucional quan va impugnar la reforma de l'Estatut, ni per tirar endavant cap mesura que tingués a veure en donar un gest a què seria el desig català d'autodeterminació. Si això no va ser abans, després de l'1 d'octubre que es va aplaudir la il·legalitat de l'1 d'octubre i que es va aplaudir, tot i que "desmesuradament", la intervenció policial, no sembla que tinguem molt bones perspectives respecte d'aquest tema.

Quin ha estat l'objectiu d'aquesta repressió?

El de sempre. Que la gent es quedi a casa; que no hi hagi dissidència; que la gent s'empari en la por per no fer res; que la gent es trobi cada cop més aïllada per demanar, per exercir i per exigir la dissidència perquè l'entorn té por... Aïllar. I en última instància, l'objectiu de la repressió sempre ha estat controlar i dominar a la societat, i sobretot a la ciutadania dissident. Per tant, això és el que ara s'està vivint de manera molt brutal i vinculat al dret a l'autodeterminació i al dret a la independència. Però ara és això, i en altres moments ha estat un altre element. Tot allò que sigui posar en qüestió l'estructura de l'estat, el poder de l'estat i les polítiques d'estat, això és un esquer per la repressió.

Però la societat ha reaccionat. Quina és la via que ha de seguir la societat per fer-hi front?

Penso que la societat, ja que ha agafat els carrers, no els ha de deixar. El poble ara s'ha empoderat. Aquest ha sigut el gran fracàs de la repressió. El gran fracàs de la repressió de l'1 d'Octubre va ser que es volia evitar l'1 d'octubre, i l'1 d'Octubre no es va evitar; que es volia evitar la votació, i la votació no es va evitar. Que es volia evitar que guanyés la independència, i la independència va guanyar. Aquest va ser el gran fracàs de la repressió de l'1 d'octubre. En canvi tenen altres coses que no han fracassat, i és en haver aturat de manera brutal i dura el camí cap a la construcció de la república, a escala institucional. Però el poble empoderat, el poble organitzat, podem construir republicà des de fora de les institucions.

Com?

Podem construir repúbliques i podem construir petites sobiranies que siguin un exemple de les sobiranies grans que volem. Podem construir exemples de sobirania energètica, podem construir exemples de sobirania alimentaria, d'escola catalana, d'inversions adequades als sectors més vulnerats... Podem construir moltes petites sobiranies que siguin un exemple de les sobiranies grans que voldríem com a país republicà i com a país amb un estat republicà propi.