Vila (Associació Drets): "Sempre hi ha hagut molta catalanofòbia"

Felipe González, La Razón, el president de Societat Civil Catalana i centenars d'usuaris de les xarxes socials. Són algunes de les persones que l'associació Drets ha denunciat per atacs, injúries o amenaces cap a Catalunya en entendre que són catalanofòbics i constitutius de delicte.

Drets es va presentar en societat al novembre del 2014 i entre els impulors, professionals del món del dret, hi havia la santcugatenca Maria Vila.

Com neix Drets?
Som un grup de companys que vèiem que hi havia un atac sistemàtic a Catalunya en molts àmbits i que darrerament s'havia accentuat per causa del procés. Vam veure la necessitat de muntar el que seria una mena de Manos Limpias a la catalana, amb molt més rigor jurídic i amb les armes del dret poder posar fre a tots els atacs reprovables.

Hi ha algun fet que us fes decidir?
Neix d'una cosa que ja sabem: hi ha hagut catalanofòbia sempre, no és nou d'ara, però a causa del procés s'ha accentuat. No va ser un fet concret, sinó l'acumulació de moltes coses i un caldo de cultiu que es creava a través de les xarxes socials i la línia duríssima que havien pres alguns mitjans de comunicació.

Un dels vostres primers passos va ser denunciar usuaris a Twitter. Hi ha moltes amenaces i injúries?
Depèn. En un dia relativament tranquil potser no hi ha gran cosa. Però quan hi ha alguna notícia, com l'atemptat contra un institut d'un noi a Barcelona o l'accident de German Wings, la xarxa petava amb missatges catalanofòbics.

On s'han de posar els límits de la llibertat d'expressió? On quedaria l'humor?
La llibertat d'expressió ha de tenir un sentit molt ampli. Poder fer broma sobre determinats temes és una mostra de madures democràtica. Una cosa és fer broma i l'altre dir 'us posarem en càmeres de gas com els jueus'. Això no és una broma, és una amenaça clara contra un col·lectiu.

S'ha denunciat en moltes ocasions la comparació del procés amb el nazisme. És constitutiu de delicte?
Ara mateix no ho és. Però és una qüestió de dignitat. El dret és un instrument més d'intent de normalització democràtica.

No és normal l'estat espanyol en aquest sentit?
Volem posar en relleu que hi ha una mancança democràtica també en aquest sentit. Que tu puguis titllar de nazi amb comparacions molt explícites i desagradables és una anomalia democràtica. A l'estat espanyol negar l'existència de l'holocaust no és delicte i fer apologia de segons què, tampoc.

Com evolucionen les denúncies per comentaris a Twitter.
Els tuits és una cosa molt complicada de perseguir per la qüestió dels anònims. Costa molt d'identificar i, els que es poden identificar, si no resideixen a Catalunya, s'han d'enviar a les fiscalies exteriors. I, en molts casos, on la Fiscalia de Barcelona veia clarament un delicte, a fora han considerat que no.

Hem vist actuacions de policia espanyola detenint gent per comentaris a Twitter, comentaris que no eren contra catalans. És qüestió de voluntat política.
Totalment. El que volem denunciar és una doble vara de mesurar total. Assassinen, malauradament, la regidora de l'ajuntament de Lleó i aquell mateix dia ja s'està detenint gent que celebra la seva mort a Twitter. Aquí això passa constantment, cada dia, i no hi ha cap voluntat de perseguir-ho.

Com acaben les denúncies?
Algunes han acabat arxivades. L'última, que ha tingut més ressò perquè va ser una querella i no una denúncia, és la que vam posar contra Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana, i ja ens han notificat que s'obrien diligències d'investigació.

Les xarxes socials donen la sensació de més impunitat?
Si traiem els comentaris injuriosos i amenaces de Twitter i ho diu una persona al carrer ens semblaria aberrant. I per què a les xarxes no? Jo crec que hauria de ser encara més, perquè tens una voluntat de difusió i amenaces i injúries amb publicitat. S'ha d'acabar amb aquesta mena d'impunitat. És una qüestió de cultura democràtica i és el que falta a l'estat espanyol.