Ramon Andreu: “M’agradaria que Bellaterra fos un poble normal”

Com s’explica que hi hagi un 60% de bellaterrencs que s’identifiquin amb Sant Cugat?
Té relació amb el fet de com està dissenyat el territori i com es mou la gent. Nosaltres, evidentment, utilitzem molt el ferrocarril. I el ferrocarril ens porta directament a les estacions de Sant Cugat. La vinculació amb el Ferrocarril és claríssima. Pel que fa a l’accés per carretera, passa el mateix. És més còmode l’accés per carretera a Sant Cugat que a Cerdanyola. També influeix molt que escoles com el Thau, l’Àgora i el Pureza de María estiguin a tocar de Bellaterra. Hi ha més factors, molta gent que ve a viure a Bellaterra és de Sant Cugat.

Aquesta dada és interessant. Els santcugatencs vénen a Bellaterra?
Sí. A veure, el degoteig de persones que vénen a viure és petit perquè Bellaterra és petit. Però sí, hi ha força gent que ve o és de Sant Cugat.

I què troba un santcugatenc a Bellaterra que no troba a Sant Cugat?
Res. Precisament per això ve, perquè no hi ha pràcticament diferències.

Vostè considera que Bellaterra és una anomalia territorial.
Jo no conec cap altre poble que tingui la nostra situació. No és normal que a la ciutat on has d’anar obligatòriament per molts motius, com la sanitat, l’escola pública o l’administració pública, no s’hi vagi. Fixa’t amb una dada. El 50% de les persones que són ateses per la Sanitat Pública ho fan a altres poblacions que no són Cerdanyola. A un municipi normal això no passa, perquè la gent va al CAP que li toca. A més, quan no vas al CAP que et toca perds alguns serveis.

Quina conclusió treu l’EMD arran d’aquest estudi?
Hem de partir de la base que l’EMD s’ha creat fa quatre anys. Quan una administració comença a caminar, primer s’ha de posar en marxa i després ha saber com està el que gestiona, com estan els fonaments. I aquests són els fonaments. Quan veus que els fonaments estan malament, evidentment has d’intentar reparar-los.

Tenen previst actuar d’alguna manera partint d’aquestes dades?
Moltes de les dades d’aquest estudi eren conegudes. Però com a administració, l’estudi ens indica que, per exemple, si pensem promoure alguna activitat de manera conjunta, ja sigui cultural o esportiva, amb un altre municipi, potser serà més eficient fer-ho a Sant Cugat.

Quin seria el millor escenari per Bellaterra?
Bellaterra és el que és. Aquí tenim una societat que està molt identificada amb Bellaterra, que està molt consolidada, però que té més vinculació amb el poble veí que amb el seu municipi. Això s’ha de fer de la millor manera possible. El que hem d’intentar fer és treballar el vincle que tenim amb Cerdanyola i no perdre, evidentment, el vincle que tenim amb Sant Cugat.

L’estudi també aporta dades sobre quins serveis s’utilitzen més i quins menys. Us en falta algun de bàsic?
Serveis en tenim pocs, però això ja depèn de si el privat té quota de mercat o no establint-se a Bellaterra. El que sí trobem a faltar és un centre mèdic. No n’hi ha cap, ni públic, ni privat.

L’EMD de Bellaterra és una entitat municipal jove. S’emmiralla amb Valldoreix?
Amb l’EMD de Valldoreix tenim molta afinitat. D’una banda, quan es va crear aquesta EMD, Valldoreix ens va acompanyar en la seva creació. D’altra banda, el conveni que té Valldoreix ha trobat una fórmula bastant equilibrada, pel que fa a la gestió d’impostos. El conveni que té Valldoreix és bo per a totes les EMD i creiem que també seria molt bo per Bellaterra.

Què li agradaria que fos Bellaterra?
Un poble normal, amb uns fonaments ben posats. Actualment tenim una societat amb un predomini alt de gent de Sant Cugat gestionada des de Cerdanyola. Això ens provoca dificultats.

Llegeix el reportatge sobre Bellaterra aquí.