Santcugatencs que treballen de nit

En una ciutat on viuen gairebé 90.000 persones, és normal que hi hagi feines d’allò més diverses i curioses. Sant Cugat ha estat l’única ciutat catalana de més de 50.000 habitants que ha creat ocupació durant els últims anys de crisi econòmica. Segons mostren les darreres dades en aquest sentit recollides per la Seguretat Social, s’han creat més de 4.300 llocs de treball des del gener del 2008.

En aquell moment hi havia 46.500 persones treballant a la ciutat mentre que en acabar el 2013 aquesta xifra va créixer un 10%. En total, doncs, va situar-se per sobre dels 50.000 llocs de treball.

Aquestes feines, les noves i les velles, són en gran majoria en el sector de serveis, ja que tant la indústria com el sector primari són més aviat petits a Sant Cugat.

Per això és normal que d’aquestes més de 50.000 persones que treballen a Sant Cugat algunes ho facin de nit. O sigui, no tothom té un horari de vuit a tres com, per exemple, molts funcionaris de l’Ajuntament, o de deu a dues i de cinc a vuit com gran part dels comerciants. 

Feines diferents

Urgències mèdiques, emergències de seguretat, transport, processos químics que no es poden aturar, farmàcies, vigilància... Aquest són només alguns dels sectors que requereixen que hi hagi persones treballant mentre dormim.

Segurament tots hem hagut d’anar al metge de nit alguna vegada o hem necessitat un medicament fora de l’horari habitual de les farmàcies. També ens agrada sentir-nos segurs quan anem al llit i perquè això sigui possible en tot moment cal que hi hagi policies (locals i mossos) treballant de nit i bombers “de guàrdia”.

Un altre sector on és necessari que hi hagi persones treballant fora de l’horari habitual és el de l’oci nocturn. Tant discoteques com bars musicals són les encarregades de proporcionar lleure justament quan  la majoria de persones tenen temps lliure.

Això vol dir fora de la jornada laboral. Molts cops, després de sopar. Per tant, els cambrers, els porters, els discjòqueis o els responsables d’aquests locals han de canviar l’horari per oferir-nos la possibilitat d’exercir l’oci durant aquestes hores.

Ho fan a la vegada que els cossos de seguretat vigilen la ciutat. Ho fan paral·lelament al servei que els taxistes i conductors de tren o autobusos ofereixen per poder-nos portar a prop de casa sense agafar el cotxe o ser sotmesos a control d’alcoholèmia si ens hem begut alguna copa de més.

Segurament aquest taxi o autobús de línia nocturna es creuarà en algun moment amb un dels vehicles de recollida d’escombraries o de neteja urbana.

Ens agrada trobar-nos els carrers nets quan ens llevem i ens queixem si al matí aquests vehicles provoquen embussos de trànsit, així que és necessari que aquestes tasques de manteniment es duguin a terme en horari nocturn. 

Servei de 24 hores

Altres empreses com els hotels o les aerolínies han d’oferir un servei ininterromput als seus clients. Tant algunes feines com l’oci o el turisme requereixen que estiguem actius a primera hora del dia en llocs llunyans. Per fer-ho possible calen avions, trens, autobusos i hotels que no aturin el seu servei.

Ah, i una cosa més. La informació és també un servei que no s’atura, per això tenim ràdios i televisions emetent 24 hores o periodistes i fotògrafs que han d’anar a dormir més tard per fer possible reportatges com aquest.

En els dies vinents publicarem l'experiència de vuit santcugatencs que treballen de nit, com és el cas del Sergi Vulart, que és pilot d'avió, el Javier Quinatana, forner i la Mariló Bosque, metgessa de la UCI.