25 anys donant serveis de telecomunicacions

Cap a finals dels anys 70, principis dels 80, el panorama televisiu i radiofònic a l’Estat espanyol va començar a canviar. Va ser la dècada on van començar a aparèixer les televisions autonòmiques i les privades.

Davant d’aquest canvi, va començar a sorgir la necessitat de muntar una única xarxa per tal que totes les emissores de ràdio FM i les televisions arribessin a tothom. D’aquesta manera, a part de crear una gran infraestructura de telecomunicacions, l’aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va evitar que tothom comencés a muntar la seva pròpia estructura a Collserola. En aquell moment, a l’Estat, les dues grans empreses de telecomunicacions eren RTVE i la Companyia de Telefònica.

Per això mateix, van demanar a aquestes dues entitats la possibilitat de fer un projecte en comú. I és aleshores quan, l’any 1987, es crea la societat Torre de Collserola SA, amb el principal objectiu de construir i gestionar la torre. De fet, l’Ajuntament de Barcelona va donar la concessió a Torre de Collserola SA per un període de 50 anys.

Paral·lelament, Barcelona estava vivint un gran canvi, amb la designació de la seu per als Jocs Olímpics del 1992. Això va possibilitar que la ciutat comptés amb una partida pressupostària extraordinària que li va permetre dur a terme diversos grans projectes, com les rondes, el barri del Poble Nou i la mateixa Torre de Collserola.

Un cop constituïda la societat, es va posar en marxa un concurs públic per al disseny de la torre. En aquest, una de les premisses que es demanaven era que es respectés el màxim possible l’entorn, ja que la Torre de Collserola, s’ubicaria al turó de la Vilana, un turó situat al bell mig del Parc Natural de Collserola, a tocar del Tibidabo. El motiu principal d’aquesta ubicació no és un altre que la cobertura que ofereix l’enclavament.

I és que des de la torre s’ofereix senyal tant a Barcelona com a totes les poblacions de l’àrea metropolitana. És a dir, la Torre de Collserola, permet que més de 4 milions de persones vegin la televisió i escoltin la ràdio FM, entre d’altres.

En aquest concurs es van presentar 4 grans projectes: el de Ricardo Bofill, el de Joan Margarit i Carlos Buxadé, el de Santiago Calatrava i el de Norman Foster, el guanyador. El projecte de Foster, no només s’adaptava al paisatge i tenia un menor impacte a l’entorn sinó que es tractava d’una idea innovadora i esvelta.

La torre tenia una altura total de 288 metres, 266 més 20 d’excavats. A més, hi ha l’edifici auxiliar, que és on hi ha les oficines que queda completament integrat en l’entorn. L’any 1991, va finalitzar l’hissat de l’estructura, i és que la torre la van muntar a terra i, mitjançant un sistema hidràulic la van anar aixecant. Aquell mateix any, van il·luminar la torre com un arbre de Nadal i això li va donar un Rècord Guiness. Finalment, el juny del 92, es va inaugurar el Complex.

Objectiu: Que el senyal arribi a totes les cases

Des de la seva inauguració fins ara, ha canviat molt el panorama radiotelevisiu del país. Actualment, el Complex de Telecomunicacions de la Torre de Collserola, té una estructura societària integrada per  Retevisión I, SA (Cellnex Telecom), Telefònica d’Espanya SA, centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Des del Complex de Telecomunicacions, els principals serveis que es desenvolupen són la difusió del senyal per a ràdio i televisió: 51 programes de TDT, 24 emissions de ràdio, i es gestiona la cobertura audiovisual de Catalunya i la meitat d’Espanya.

A més, també es realitza el control i supervisió dels serveis públics, entre els quals destaquen la xarxa de comunicacions d’emergència i seguretat de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona així com serveis de control de conques, missatgeria i geolocalització entre altres.

En el complex, a més, també hi ha altres centrals com la de Telefònica. Amb tot, des de la Torre de Collserola el que es fa és rebre el senyal dels mitjans, codificar-lo, enviar-lo a les llars o als repetidors situats pel territori per garantir un bon senyal a totes les llars.

La planta 10 de la Torre de Collserola i les seves vistes

No tot el que es fa des de la Torre de Collserola són telecomunicacions i l’enviament de senyal audiovisual. La planta 10 de la torre està oberta al públic i a empreses.

Es tracta d’un mirador a 115 metres d’altura, 560 metres per sobre del nivell del mar, amb unes vistes panoràmiques sobre la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, que el fan únic. De fet, en dies de bona visibilitat es pot arribar a veure el Pirineu o l’illa de Mallorca.

El Mirador està protegit per uns grans finestrals, que permeten gaudir de les vistes. L’accés al mirador es fa per una entrada que pertany al Parc Natural de Collserola i forma part de l’entorn de la font de la Budallera.

Un cop a dins del recinte, s’accedeix al mirador per un ascensor que puja fins a la desena planta en un temps de 2,5 minuts. A banda d’anar-hi com a particular, els dies i horaris assenyalats que hi ha a la pàgina web de la Torre de Collserola (www.torredecollserola.com), la planta 10 també està oberta a empreses, per tal que celebrin els seus esdeveniments privats en un espai privilegiat. La Torre de Collserola forma part de la World Federation of Great Towers. Una federació integrada per les gestores de les diverses torres més destacades del món, com la Torre Eiffel o l’Empire State de Nova York. Aquesta associació es reuneix un cop a l’any i parlen de diversos aspectes relacionats amb la tasca que desenvolupen i el turisme.