FOTOS: 25 anys de reivindicacions per preservar el Pi d'en Xandri i el seu entorn

El 16 de març de 1997 més de 4.000 persones omplien els carrers de Sant Cugat en direcció al Parc Natural de Collserola amb l'objectiu de mostrar la seva indignació a l'atac que havia sofert el Pi d'en Xandri, unes setmanes abans, en una manifestació unitària convocada per la Plataforma Cívica en Defensa de Torre Negra. 25 anys més tard d'aquesta manifestació, el sentiment d’impotència i indignació perviu en els santcugatencs.

Avui en dia, encara es desconeix qui va ser el responsable de l’atac i la hipòtesi que va ser un encàrrec de Núñez i Navarro es va descartar i va guanyar pes la possibilitat d’una bretolada. Una curiositat és que fins dos anys després de l'atac, un santcugatenc va publicar cada setmana un anunci al TOT on oferia 2 milions de pessetes per qualsevol informació sobre els autors. D'altra banda, des del TOT vam crear un vídeo pel seu 20è aniversari explicant l'atac que va sofrir el pi.

 

Amb això, les reivindicacions locals segueixen en peu de canó, i durant aquest cap de setmana, es viuran diferents activitats en commemoració del 25è aniversari de l'agressió al Pi d'en Xandri. Així doncs, el tret de sortida d'aquests actes commemoratius serà el divendres 18 de març amb el Lliurament Premi Torre Negra, a partir de les 18:30 hores a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat, per posteriorment emetre un vídeo dels actes organitzats el 2017, en el 20è aniversari de l'atac. A més, hi haurà una taula rodona sobre La situació actual de l'espai natural de Torre Negra i rodalies amb l'arquitecte municipal Josep Tarragó i el membre de la plataforma en defensa de la Torre Negra Kristian Herbolzheimer.

D'altra banda, de cara el dissabte 19 de març a partir de les 10 hores, se celebrarà una Caminada popular fins al Pi d'en Xandri i la Torre Negra, en la qual es farà la lectura del manifest. Finalment, la inauguració de l'exposició fotogràfica Pi d'en Xandri 25 anys a la plaça de Barcelona tancarà els actes de commemoració d'aquest quart de segle.

Un atac gairebé mortal

Diumenge, 2 de febrer de 1997, entre les 4.30 i les 5.30 hores de la matinada. Uns desconeguts intenten talar el Pi d’en Xandri i, en no poder, calen foc al tronc. Un santcugatenc que corria per la zona va veure fum i va trucar a la Policia Local. Els agents van trucar al tècnic municipal, Jordi Torrijos, el qual va acabar sent posteriorment el cap del servei de Paisatge i Verd Urbà de l’Ajuntament, i li van comentar de tallar l’arbre per evitar possibles danys. 

Per sort, Torrijos els va demanar que s’esperessin i va proposar a l’alcalde, Joan Aymerich, d’intentar salvar l’arbre o, com a mínim, mantenir-lo dempeus encara que fos mort. Va començar llavors una tasca per salvar l’arbre únic al món. És el resum de l’atac que fa vint-i-cinc anys gairebé posa fi a la vida de l’arbre més emblemàtic i simbòlic de Sant Cugat.

En total van ser tres talls al tronc, un d’ells de 160 centímetres de longitud i 45 de profunditat, que poc els va faltar de ser letals. Les primeres anàlisis donaven una possibilitat de supervivència del 15%. Els tècnics municipals van iniciar llavors les tasques de salvament, entre les quals va destacar la instal·lació dels 16 pals que encara avui aguanten el pi.

Actualment, el seu estat és positiu, tot i que amb prou feines ha cicatritzat un 10% de la ferida. Tècnics de l’Ajuntament pugen cada any a l’arbre per tal de fer un control de plagues, una de les principals amenaces. Tot i el seu bon estat, el Pi d'en Xandri continuarà necessitant 'crosses' fins d'aquí 50 anys, com a mínim.

El símbol de Sant Cugat

Plantat cap a l’any 1774, el Pi d’en Xandri es va convertir en un dels símbols identitaris de Sant Cugat i la seva silueta és coneguda per tots els santcugatencs. El 1995, va ser declarat arbre d’interès comarcal i local.

Els terrenys vinícoles eren majoritaris a Sant Cugat al segle XVIII i, per fer descansar la terra de les vinyes, sovint es plantaven pins durant uns anys. Un d’aquests va ser el Pi d’en Xandri, que va plantar Pau Serraboguñà cap al 1774. Quan tocava talar-lo per tornar a plantar vinya, Serraboguñà va decidir mantenir l’arbre, que va agafar el nom de Xandri perquè era el sobrenom del seu pare. Inicialment era conegut com a Pi Gros o Pi Gros d’En Xandri i generació rere generació es va anar mantenint.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.