Els contes de Sant Cugat: 'Les gitanes'

Des de ben petita els nois i noies de cinquè continuen veient diferent la Dika perquè té la pell fosca i tot sovint diu algunes paraules que no entenen. La mestra, quan passa això, s’afanya a explicar el seu significat com és el cas de pirar, birlar, halar, camelar o cangueli, que pertanyen, els diu, al llenguatge caló. Després, demana a la Dika que expliqui alguna cosa dels seus orígens gitanos.

Ella, es posa la mà davant la boca perquè se sent incòmoda però ho acaba contant.

—Bé, els avis van marxar d’Hongria per culpa d’una terrible pesta i van fer cap a Sant Cugat del Vallès amb una tartana i un cavall. Primer van viure i dormir sota el Pont de can Vernet. Al cap d’un temps, l’avi va treballar de pagès a les vinyes que hi havia a Coll Favà i, l’àvia, cuidava els dos fills i tenia una parada de roba al mercat del dijous. La mestra aprofita per preguntar a la classe si coneixen una dansa anomenada Ball de Gitanes.
L’Enric aixeca el braç i respon que sí.
—Aquest any per Carnaval l’he ballat amb la Jana i d’altres parelles i m’ho he passat molt bé.
I dirigint-se cap a la Dika la mestra li demana si coneix aquesta dansa.
—I tant que la conec! El meu besavi explicava que van començar a ballar-la només les dones, però que, al cap d’uns anys, s’hi van afegir els homes del poble i els músics que tocaven la música amb un sac de gemecs, un flabiol i el tamborino.
—I què més ens pots explicar? —insisteix la mestra.
—Doncs... ah, sí!, que ara s’inicia amb el galop i que les dones van vestides amb espardenyes de veta, faldilles de colors i el mantó. Ells, els homes, duen pantalons foscos, fulard, gorra i armilla. I totes les parelles fan voleiar els mocadors blancs mentre dansen.

L’Antoni que també va anar a veure com ballaven, afegeix:
—Hi ha un moment que toquen tots plegats les castanyoles al ritme d’una jota. Molt bonic, molt! Ah! Al final de tot es convida a ballar al públic assistent.

Després d’aquests comentaris la mestra pregunta a tota la classe si volen escoltar la música del Ball de Gitanes i tothom respon que sí.

D’aquesta manera finalitza la millor classe d’avui per la Dika i surt de l’escola ben contenta perquè se sent cofoia de com és i dels seus orígens.

 

El llibre de contes del TOT Sant Cugat

El TOT Sant Cugat editarà un llibre sobre la història de Sant Cugat amb 20 contes infantils en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat. El llibret de contes està adreçat a nens i nenes de 6 i 13 anys. Els contes estaran escrits per l'antropòleg santcugatenc autor de diversos llibres de Sant Cugat, Rogeli Pedró, mentre que les il·lustracions aniran a càrrec d'Eloi Alegre, il·lustrador santcugatenc i artífex de la vinyeta del Medir i el Cugat que cada setmana es publica al TOT Sant Cugat.

Els 20 contes es publicaran de dues maneres, en les edicions del TOT Sant Cugat, a doble pàgina i a conte per setmana a partir del 4 d'abril i fins al 12 de setembre. I, paral·lelament, tots els textos i il·lustracions veuran la llum en un llibret, durant el mes de setembre, i la presentació es farà a final d'any oberta a tothom. L'Hospital Universitari General de Catalunya i Garden Pizza donen suport al llibre de contes.

40 anys del TOT

El 1985 va néixer el primer mitjà de comunicació escrit a Sant Cugat, el TOT Sant Cugat. En aquell moment, la ciutat tenia vora els 35.000 habitants, i el TOT va esdevenir la guia comercial més completa de Sant Cugat. Després de quaranta anys, el TOT continua sent el mitjà local de referència dels santcugatencs amb la informació diària a través del seu web, i cada divendres, amb els 15.000 exemplars que es distribueixen als més de 1.500 punts.

Festa dels 40

Per celebrar l’efemèride, l’equip del TOT està preparant la festa més popular de l’any, el dissabte 24 de maig, a la plaça de Barcelona. Per anar coneixent les actuacions i les activitats d’aquell dia, es pot anar consultant la secció dels quaranta del web Totsantcugat.cat.

 

Sobre els autors

Rogeli Pedró i Fontanet va néixer a Ponts (La Noguera) l’any 1953 i viu a Sant Cugat del Vallès des de l’any 1973. Durant molts anys s’ha dedicat a l’estudi i recerca del patrimoni etnològic santcugatenc. Ha escrit vuit llibres: Tradicions Santcugatenques (2004). Llegendes de Sant Cugat del Vallès (2005). Els petits balladors (2009). Conte contat a Sant Cugat (2012). Camí de llot (2018). La primera novel·la de l’autor. Antics oficis i feines a Sant Cugat del Vallès (2020), Antics oficis, feines i eines dels pontsicants (2022), La Cara de la Creu Roja (2023). És mestre, màster en Gestió Cultural i antropòleg. Ha escrit nombrosos articles sobre la vida, història i cultura santcugatenca i se’l considera un dels cronistes locals. Col·laborador del Totsantcugat.

Ha estat “Caparrot de l’any” el 2005 per votació popular, pregoner de la Festa de Tardor 2004 i Premi Santcugatenc de l’any 2012. I un llarg etcètera.

Eloi Alegre Aubets és un apassionat del dibuix des que era ben petit. Va estudiar a l’escola de còmic (Joso) i ara es dedica al disseny, la serigrafia, la il·lustració, etc.  Cada setmana, i des del 2013, fa la il·lustració setmanal del Medir i Cugat, vinyeta còmica dels personatges del TOT.