Els contes de Sant Cugat: 'El Joan boter'

A la rambla del Celler hi havia un boter anomenat Joan Joaquín que no parava mai de treballar. De bon matí, obria les portes del taller i començava a picar i a donar forma a les fustes de roure, de castanyer o de cirerer per a construir botes, bocois i portadores per als pagesos de la vila.  

Aleshores, a Sant Cugat hi havia vinyes a Coll Favà, a la Torre Negra i també a les masies com la de can Bell.

La seva, era una feina d’artesà. Aplanava les fustes, les ajuntava amb uns cercles de ferro resistent. Després, les estovava, primer amb aigua i més tard amb un recipient de llenya encesa al bell mig. Tot seguit, amb un torn també de fusta anava estrenyent la bota fins a donar-li la forma arrodonida. Era tot un espectacle per a grans i petits que passaven per davant del taller. Ell, sempre explicava que amb l’ajut dels cèrcols les fustes quedaven comprimides i s’ajudaven les unes a les altres i es conservaven millor. Aquest era un bon exemple, deia, que les persones haurien de practicar i tenir en compte.

Ah! La feina no s’acabava aquí, eh? Tot seguit agafava l’aixa i, vinga a raspar la fusta per a deixar-la ben allisada.

En un moment de descans comentava als seus admiradors que, de boters n’hi hauria tota la vida perquè sense una bona bota, no hi ha un bon vi.

Avui dia, tot s’ha mecanitzat, però els millors vins s’aconsegueixen amb botes fetes amb les fustes de qualitat. I també se sap que el grau de torrat de la fusta ajuda a millorar l’olor i el gust del vi.

Carai, carai! Això que semblava tan senzill, al començament d’aquest conte, ara resulta que no ho és tant!

Fins ara hem parlat de les botes de vi, però en Joan Joaquín també en feia per la mistela, el vi ranci i el moscatell. Eren més petitones.

Quan venia el pagès per a encomanar una bota sempre repetia el mateix: que els hi fes bon vi.

És veritat, el vi, la mistela, abans i ara, prenen el gust d’una bota ben feta. Un cop al celler, les botes, una al costat de l’altra, es transmeten la humitat necessària per a no obrir-se, sempre deia en Joan Joaquín.

Però, quan es fan velles, quan es fan velles... cal deixar-les descansar al costat de les més joves perquè n’aprenguin les unes de les altres.

Quin bon exemple de companyonia i d’amistat, eh?

Jo, vull ser botera iaia!

Doncs, mira! Et recordo els consells que solia donar en Joan Joaquín per a ser un bon boter: “... que t’agradi l’ofici, molta dedicació, tenir uns bons mestres i estima a les persones”.

Apa, siau!

 

El llibre de contes del TOT Sant Cugat

El TOT Sant Cugat editarà un llibre sobre la història de Sant Cugat amb 20 contes infantils en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat. El llibret de contes està adreçat a nens i nenes de 6 i 13 anys. Els contes estaran escrits per l'antropòleg santcugatenc autor de diversos llibres de Sant Cugat, Rogeli Pedró, mentre que les il·lustracions aniran a càrrec d'Eloi Alegre, il·lustrador santcugatenc i artífex de la vinyeta del Medir i el Cugat que cada setmana es publica al TOT Sant Cugat.

Els 20 contes es publicaran de dues maneres, en les edicions del TOT Sant Cugat, a doble pàgina i a conte per setmana a partir del 4 d'abril i fins al 12 de setembre. I, paral·lelament, tots els textos i il·lustracions veuran la llum en un llibret, durant el mes de setembre, i la presentació es farà a final d'any oberta a tothom. L'Hospital Universitari General de Catalunya i Garden Pizza donen suport al llibre de contes.

40 anys del TOT

El 1985 va néixer el primer mitjà de comunicació escrit a Sant Cugat, el TOT Sant Cugat. En aquell moment, la ciutat tenia vora els 35.000 habitants, i el TOT va esdevenir la guia comercial més completa de Sant Cugat. Després de quaranta anys, el TOT continua sent el mitjà local de referència dels santcugatencs amb la informació diària a través del seu web, i cada divendres, amb els 15.000 exemplars que es distribueixen als més de 1.500 punts.

Festa dels 40

Per celebrar l’efemèride, l’equip del TOT està preparant la festa més popular de l’any, el dissabte 24 de maig, a la plaça de Barcelona. Per anar coneixent les actuacions i les activitats d’aquell dia, es pot anar consultant la secció dels quaranta del web Totsantcugat.cat.

 

Sobre els autors

Rogeli Pedró i Fontanet va néixer a Ponts (La Noguera) l’any 1953 i viu a Sant Cugat del Vallès des de l’any 1973. Durant molts anys s’ha dedicat a l’estudi i recerca del patrimoni etnològic santcugatenc. Ha escrit vuit llibres: Tradicions Santcugatenques (2004). Llegendes de Sant Cugat del Vallès (2005). Els petits balladors (2009). Conte contat a Sant Cugat (2012). Camí de llot (2018). La primera novel·la de l’autor. Antics oficis i feines a Sant Cugat del Vallès (2020), Antics oficis, feines i eines dels pontsicants (2022), La Cara de la Creu Roja (2023). És mestre, màster en Gestió Cultural i antropòleg. Ha escrit nombrosos articles sobre la vida, història i cultura santcugatenca i se’l considera un dels cronistes locals. Col·laborador del Totsantcugat.

Ha estat “Caparrot de l’any” el 2005 per votació popular, pregoner de la Festa de Tardor 2004 i Premi Santcugatenc de l’any 2012. I un llarg etcètera.

Eloi Alegre Aubets és un apassionat del dibuix des que era ben petit. Va estudiar a l’escola de còmic (Joso) i ara es dedica al disseny, la serigrafia, la il·lustració, etc.  Cada setmana, i des del 2013, fa la il·lustració setmanal del Medir i Cugat, vinyeta còmica dels personatges del TOT.