Els contes de Sant Cugat: 'L'amagatall de la Torre Negra'

Es diu i s’explica que la Torre Negra, ben a prop del Pi d’en Xandri, era propietat dels monjos del Monestir de Sant Cugat i que els servia de refugi en temps de guerra. Però el que ningú sabia és per on hi accedien els monjos. Era un secret que només coneixien ells i el seu pare abat.

En una ocasió, havent passat molt temps després de la darrera guerra, algunes persones del poble s’adonaren de la llarga absència dels monjos i del tancament de les portes del Monestir. Sense ells, deien, se sentien orfes perquè els aconsellaven i els guiaven pel bon camí de la pau, l’amor i la veritat. En Tomàs, un pagès de tota la vida, començà a preguntar a la gent del poble si eren a l’interior de la Torre Negra o havien fugit cap a un altre indret, però no va obtenir cap mena de resposta.

Aquell mes d’abril va ploure a bots i barrals i hi va haver un esfondrament enmig del carrer de la Torre. L’endemà al matí, en Tomàs, que passava per l’indret va treure el nas per aquell forat i va veure un túnel fosc que anava més enllà. Aquella mateixa nit amb un casc de ferro i un llum de carbur, s’hi endinsà sense saber on aniria a parar. Després d’una hora de trepitjar fang i l’ensurt d’algun ratpenat que volava per l’interior, va arribar al final d’aquell trajecte i, al sostre, va veure que hi havia una porteta de fusta. Va obrir-la molt lentament i s’adonà que havia anat a parar sota l’escala d’una gran entrada. Tenia el cor encongit. Podria ser la Torre Negra?

Mai ningú del poble havia entrat en aquell recinte tan gran i misteriós, excepte, és clar, els mateixos monjos. Calla, calla! Va sentir unes veus i va pensar que podien ser ells. Tot seguit, silenciosament, va sortir del forat i s’apropà a la sala d’on sortia el cant i, des de la porta mig oberta, els va veure agenollats i cantant.

Un cop acabada la pregària, en Tomàs va irrompre al mig del grup i, tots, van quedar astorats. Tot seguit, els digué que era l’enviat del poble de Sant Cugat per a comunicar-los
que hi havia pau i que tornessin al Monestir. I així, va ser. L’endemà els monjos retornaren pel camí de Sant Medir amb en Tomàs al capdavant. Aquell dia de Corpus, foren rebuts amb catifes de flors i aplaudiments de tot el poble.

 

El llibre de contes del TOT Sant Cugat

El TOT Sant Cugat editarà un llibre sobre la història de Sant Cugat amb 20 contes infantils en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat. El llibret de contes està adreçat a nens i nenes de 6 i 13 anys. Els contes estaran escrits per l'antropòleg santcugatenc autor de diversos llibres de Sant Cugat, Rogeli Pedró, mentre que les il·lustracions aniran a càrrec d'Eloi Alegre, il·lustrador santcugatenc i artífex de la vinyeta del Medir i el Cugat que cada setmana es publica al TOT Sant Cugat.

Els 20 contes es publicaran de dues maneres, en les edicions del TOT Sant Cugat, a doble pàgina i a conte per setmana a partir del 4 d'abril i fins al 12 de setembre. I, paral·lelament, tots els textos i il·lustracions veuran la llum en un llibret, durant el mes de setembre, i la presentació es farà a final d'any oberta a tothom. L'Hospital Universitari General de Catalunya i Garden Pizza donen suport al llibre de contes.

40 anys del TOT

El 1985 va néixer el primer mitjà de comunicació escrit a Sant Cugat, el TOT Sant Cugat. En aquell moment, la ciutat tenia vora els 35.000 habitants, i el TOT va esdevenir la guia comercial més completa de Sant Cugat. Després de quaranta anys, el TOT continua sent el mitjà local de referència dels santcugatencs amb la informació diària a través del seu web, i cada divendres, amb els 15.000 exemplars que es distribueixen als més de 1.500 punts.

Festa dels 40

Per celebrar l’efemèride, l’equip del TOT està preparant la festa més popular de l’any, el dissabte 24 de maig, a la plaça de Barcelona. Per anar coneixent les actuacions i les activitats d’aquell dia, es pot anar consultant la secció dels quaranta del web Totsantcugat.cat.

 

Sobre els autors

Rogeli Pedró i Fontanet va néixer a Ponts (La Noguera) l’any 1953 i viu a Sant Cugat del Vallès des de l’any 1973. Durant molts anys s’ha dedicat a l’estudi i recerca del patrimoni etnològic santcugatenc. Ha escrit vuit llibres: Tradicions Santcugatenques (2004). Llegendes de Sant Cugat del Vallès (2005). Els petits balladors (2009). Conte contat a Sant Cugat (2012). Camí de llot (2018). La primera novel·la de l’autor. Antics oficis i feines a Sant Cugat del Vallès (2020), Antics oficis, feines i eines dels pontsicants (2022), La Cara de la Creu Roja (2023). És mestre, màster en Gestió Cultural i antropòleg. Ha escrit nombrosos articles sobre la vida, història i cultura santcugatenca i se’l considera un dels cronistes locals. Col·laborador del Totsantcugat.

Ha estat “Caparrot de l’any” el 2005 per votació popular, pregoner de la Festa de Tardor 2004 i Premi Santcugatenc de l’any 2012. I un llarg etcètera.

Eloi Alegre Aubets és un apassionat del dibuix des que era ben petit. Va estudiar a l’escola de còmic (Joso) i ara es dedica al disseny, la serigrafia, la il·lustració, etc.  Cada setmana, i des del 2013, fa la il·lustració setmanal del Medir i Cugat, vinyeta còmica dels personatges del TOT.