Els contes de Sant Cugat: 'Pins del Vallès'

Alguns de vosaltres potser no sabeu que al poble Sant Cugat del Vallès li van canviar el nom pel de Pins del Vallès.

—No m’ho puc creure!

—Doncs, sí. Se sap que —segons un escrit de l’època— va tenir lloc el mes d’octubre de l’any 1936, “tenint en compte el sentiment general de la població, els moments de transformació que s’estava vivint, les noves tendències del país i el sentiment popular allunyat de tot signe d’insinuació religiosa”.

El canvi es va fer aprofitant el buit provocat per la Guerra Civil i volia reflectir l’esperit revolucionari del moment.

Això que va passar aquí, també va succeir a Sant Quirze del Vallès que va passar a denominar-se Quirze de la Serra, Sant Feliu de Llobregat es canvià per Roses de Llobregat i, també va donar-se a cent vint-i-un pobles més de Catalunya que duien el nom d’algun sant.

—I per què el nom de Pins i no un altre?

—Perquè el nostre terme municipal, encara avui, està ple de boscos d’aquesta espècie. Un d’ells, el més antic i reconegut, és el Pi d’en Xandri, de 23 metres d’alçada, símbol de Sant Cugat que ha complert els dos-cents cinquanta anys i que ha estat declarat Arbre Monumental de Catalunya.

—Carai! Es pot canviar, d’un dia per l’altre, el nom d’un poble?

—Sembla que sí. En aquell temps la Generalitat Republicana i el jutge del poble van donar el seu vistiplau.

El topònim de Pins del Vallès va anar més enllà.

—Què dius?

—Sí, en aquell moment també es van emetre bitllets d’una pesseta i de cinquanta cèntims amb aquest mateix nom que duien la signatura de l’alcalde Magí Bartralot i la imatge d’uns pins.

Durant aquell temps, l’anomenat Pins del Vallès va arribar a ser una mena de petit estat amb moneda pròpia.

—Que xulo!

—Sí, però... després de la Guerra Civil la majoria dels pobles, viles i ciutats van tornar a recuperar el nom original. Sant Cugat del Vallès va ser un d’ells.

—Iiii... ves per on! Van passar els anys i l’escola pública de l’avinguda de Volpelleres va adoptar el nom de Pins del Vallès l’any 1979.

 

Roda Sant Cugat i torna al passat!

 

El llibre de contes del TOT Sant Cugat

El TOT Sant Cugat editarà un llibre sobre la història de Sant Cugat amb 20 contes infantils en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat. El llibret de contes està adreçat a nens i nenes de 6 i 13 anys. Els contes estaran escrits per l'antropòleg santcugatenc autor de diversos llibres de Sant Cugat, Rogeli Pedró, mentre que les il·lustracions aniran a càrrec d'Eloi Alegre, il·lustrador santcugatenc i artífex de la vinyeta del Medir i el Cugat que cada setmana es publica al TOT Sant Cugat.

Els 20 contes es publicaran de dues maneres, en les edicions del TOT Sant Cugat, a doble pàgina i a conte per setmana a partir del 4 d'abril i fins al 12 de setembre. I, paral·lelament, tots els textos i il·lustracions veuran la llum en un llibret, durant el mes de setembre, i la presentació es farà a final d'any oberta a tothom. L'Hospital Universitari General de Catalunya i Garden Pizza donen suport al llibre de contes.

40 anys del TOT

El 1985 va néixer el primer mitjà de comunicació escrit a Sant Cugat, el TOT Sant Cugat. En aquell moment, la ciutat tenia vora els 35.000 habitants, i el TOT va esdevenir la guia comercial més completa de Sant Cugat. Després de quaranta anys, el TOT continua sent el mitjà local de referència dels santcugatencs amb la informació diària a través del seu web, i cada divendres, amb els 15.000 exemplars que es distribueixen als més de 1.500 punts.

Festa dels 40

Per celebrar l’efemèride, l’equip del TOT està preparant la festa més popular de l’any, el dissabte 24 de maig, a la plaça de Barcelona. Per anar coneixent les actuacions i les activitats d’aquell dia, es pot anar consultant la secció dels quaranta del web Totsantcugat.cat.

 

Sobre els autors

Rogeli Pedró i Fontanet va néixer a Ponts (La Noguera) l’any 1953 i viu a Sant Cugat del Vallès des de l’any 1973. Durant molts anys s’ha dedicat a l’estudi i recerca del patrimoni etnològic santcugatenc. Ha escrit vuit llibres: Tradicions Santcugatenques (2004). Llegendes de Sant Cugat del Vallès (2005). Els petits balladors (2009). Conte contat a Sant Cugat (2012). Camí de llot (2018). La primera novel·la de l’autor. Antics oficis i feines a Sant Cugat del Vallès (2020), Antics oficis, feines i eines dels pontsicants (2022), La Cara de la Creu Roja (2023). És mestre, màster en Gestió Cultural i antropòleg. Ha escrit nombrosos articles sobre la vida, història i cultura santcugatenca i se’l considera un dels cronistes locals. Col·laborador del Totsantcugat.

Ha estat “Caparrot de l’any” el 2005 per votació popular, pregoner de la Festa de Tardor 2004 i Premi Santcugatenc de l’any 2012. I un llarg etcètera.

Eloi Alegre Aubets és un apassionat del dibuix des que era ben petit. Va estudiar a l’escola de còmic (Joso) i ara es dedica al disseny, la serigrafia, la il·lustració, etc.  Cada setmana, i des del 2013, fa la il·lustració setmanal del Medir i Cugat, vinyeta còmica dels personatges del TOT.