En Pere era un pagès santcugatenc que solia contar moltes històries sobre el món de la pagesia. Els seus avantpassats i, ell mateix, eren els pagesos de can Perol, un gran casalot on, encara avui, s’hi conserven les botes de vi al celler i la premsa del raïm al rebedor de la planta baixa.
El dissabte, de bon matí, anava al mercat de la Llibertat de la vila de Gràcia amb el cavall i el carro carregat de fruita, verdura de l’hort i un barril de vi. Abans de sortir de casa, la seva dona Enriqueta sempre li recordava que anés amb compte amb el personatge estrany que solia aparèixer de camí cap a Barcelona.
En arribar al capdamunt de la Rabassada l’aturaven els Burots, uns funcionaris municipals de Barcelona, que li cobraven els drets d’entrada d’alguns productes. Per cada litre de vi havia de pagar quaranta cèntims, cosa que no li agradava gens.
Un dissabte del mes de febrer que feia un fred que pelava, en Pere pujava Rabassada amunt i enmig del camí, va veure un personatge estrany, tapat de cap a peus que li feia senyals per aturar-lo.
—Bon dia —li va dir en Pere—. Què voleu?
—Què em podríeu portar fins a Barcelona? Si ho feu, us ensenyaré una drecera per arribar-hi més prompte sense haver de pagar els Burots.
En Pere se’l va mirar de cap a peus i li va dir:
—Va, puja que tinc tard!
Durant el recorregut, el personatge no parlava gaire. La seva veu, enrogallada, no era ben bé d’home ni de dona. La vestimenta que duia era llarga fins als peus, duia la cara tapada i una gorra de color negra.
A mig camí, el personatge va començar a parlar.
—Veus allà? —assenyalà amb el dit— hi ha el cim de Sant Pere Màrtir, un refugi i un punt de defensa aèria. I des d’aquí, mirant cap a mar, també es veu el monestir de Pedralbes i l’església del Pi. Ho veus? Ah! I També la catedral de Barcelona.
En Pere patia perquè ja s’havien fet les onze del matí i encara no havia arribat al mercat on havia de muntar la parada de fruita i verdura que duia al carro.
Un cop al mercat en Pere va adonar-se que l’acompanyant havia desaparegut misteriosament.
En Joan mai va saber que la persona desconeguda durant tot aquell matí d’hivern no fou altra que la seva dona Enriqueta.
El llibre de contes del TOT Sant Cugat
El TOT Sant Cugat editarà un llibre sobre la història de Sant Cugat amb 20 contes infantils en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat. El llibret de contes està adreçat a nens i nenes de 6 i 13 anys. Els contes estaran escrits per l'antropòleg santcugatenc autor de diversos llibres de Sant Cugat, Rogeli Pedró, mentre que les il·lustracions aniran a càrrec d'Eloi Alegre, il·lustrador santcugatenc i artífex de la vinyeta del Medir i el Cugat que cada setmana es publica al TOT Sant Cugat.
Els 20 contes es publicaran de dues maneres, en les edicions del TOT Sant Cugat, a doble pàgina i a conte per setmana a partir del 4 d'abril i fins al 12 de setembre. I, paral·lelament, tots els textos i il·lustracions veuran la llum en un llibret, durant el mes de setembre, i la presentació es farà a final d'any oberta a tothom. L'Hospital Universitari General de Catalunya i Garden Pizza donen suport al llibre de contes.
40 anys del TOT
El 1985 va néixer el primer mitjà de comunicació escrit a Sant Cugat, el TOT Sant Cugat. En aquell moment, la ciutat tenia vora els 35.000 habitants, i el TOT va esdevenir la guia comercial més completa de Sant Cugat. Després de quaranta anys, el TOT continua sent el mitjà local de referència dels santcugatencs amb la informació diària a través del seu web, i cada divendres, amb els 15.000 exemplars que es distribueixen als més de 1.500 punts.
Festa dels 40
Per celebrar l’efemèride, l’equip del TOT està preparant la festa més popular de l’any, el dissabte 24 de maig, a la plaça de Barcelona. Per anar coneixent les actuacions i les activitats d’aquell dia, es pot anar consultant la secció dels quaranta del web Totsantcugat.cat.
Eloi i Rogeli, artífexs del llibre de contes
Sobre els autors
Rogeli Pedró i Fontanet va néixer a Ponts (La Noguera) l’any 1953 i viu a Sant Cugat del Vallès des de l’any 1973. Durant molts anys s’ha dedicat a l’estudi i recerca del patrimoni etnològic santcugatenc. Ha escrit vuit llibres: Tradicions Santcugatenques (2004). Llegendes de Sant Cugat del Vallès (2005). Els petits balladors (2009). Conte contat a Sant Cugat (2012). Camí de llot (2018). La primera novel·la de l’autor. Antics oficis i feines a Sant Cugat del Vallès (2020), Antics oficis, feines i eines dels pontsicants (2022), La Cara de la Creu Roja (2023). És mestre, màster en Gestió Cultural i antropòleg. Ha escrit nombrosos articles sobre la vida, història i cultura santcugatenca i se’l considera un dels cronistes locals. Col·laborador del Totsantcugat.
Ha estat “Caparrot de l’any” el 2005 per votació popular, pregoner de la Festa de Tardor 2004 i Premi Santcugatenc de l’any 2012. I un llarg etcètera.
Eloi Alegre Aubets és un apassionat del dibuix des que era ben petit. Va estudiar a l’escola de còmic (Joso) i ara es dedica al disseny, la serigrafia, la il·lustració, etc. Cada setmana, i des del 2013, fa la il·lustració setmanal del Medir i Cugat, vinyeta còmica dels personatges del TOT.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
