45 anys del cop d'estat del 23F: Com es va viure a Sant Cugat?

Aquest 23 de febrer fa 45 anys del cop d'estat, un dels esdeveniments que més han impactat els santcugatencs en l'etapa democràtica. "Des de l'assoliment de la democràcia sens dubte va ser el moment més angoixós que es va viure no només a Sant Cugat, sinó a tota Espanya", ha recordat Jordi Casas, president del Grup d'Estudis Locals (GEL). Per a ell, "no era fàcil" que això es consolidés a llarg termini, però a curt termini es podrien haver produït "represàlies" i podria haver perjudicat molta gent. Motiu pel qual la gent estava espantada. Casas es va assabentar de l'entrada de la guàrdia civil al Congrés dels Diputats després d'uns 25 minuts de produir-se, a les 6 i escaig de la tarda. Baixava a Barcelona a fer uns cursets, però en arribar no va fer classe i va tornar immediatament.

L'angoixa que es va viure a Sant Cugat

"Es va viure amb angoixa perquè era un cop d'estat clarament feixista que si es consolidava podia tenir conseqüències molt greus i jo era una de les persones com tantes altres molt significats i algun risc podia córrer", segons ha expressat el mateix Casas, dirigent del PSUC aleshores. "El que en aquells moments ens feia més por no era el cop d'estat dels militars, sinó els incontrolats, els feixistes per dir-ho així, la gent que et coneixen, que són del poble i saben que tens un càrrec públic i, per tant, calia prendre mesures de prudència", ha explicat Jordi Bacaria, militant del PSUC i primer tinent d'alcaldia d'Hisenda durant el cop d'estat. Un Bacaria que aquell dia era el dia del seu aniversari i estava casa amb grip i no s'havia assabentat de res fins que va venir un company seu. Una de les mesures que va prendre el PSUC va ser reunir-se a casa d'un militant 10 o 12 persones i decidir amagar l'arxiu de les fitxes dels militants. "Una altra persona i jo vam anar al local i [l'arxiu] va estar durant setmanes, els meus pares, no van saber-ho mai, al galliner de casa seva", ha explicat Casas. "Estàvem tots bastant espantats.Els catalans que tenim una memòria del franquisme particular estàvem preparats per al pitjor", ha recordat Àlex Pla, llibreter santcugatenc.

Segons han explicat aquests tres testimonis, hi havia molta por a Sant Cugat i arreu, els carrers d'aquí i de Barcelona estaven buits. "Quan va haver-hi el cop estava a Barcelona, anava enguixat de la mà dreta perquè m'havien operat d'un accident que havia tingut el dia que va dimitir Adolfo Suárez (29 de gener del 1981) i recordo que vaig baixar fins les Rambles per agafar el tren i estaven buides. No hi havia ningú. Era una cosa sorprenent", ha recordat Pla. Havia baixat a Barcelona a estudiar anglès a l'Institut Britànic i es van anul·lar les classes, però ningú sabia ben bé què passava. "Com que no hi havia xarxes d'aquestes que hi ha ara, tothom estava asturat. Sabien que havia passat alguna cosa grossa, i d'esquitlló, que el Milans del Bosc havia entrat a València amb tancs, i hi havia força tensió", ha rememorat el llibreter. “Estava al tren i un senyor que hi havia allà deia que potser hauríem d’agafar un fusell i fer de maquis al Tibidabo”, ha explicat Pla. Quan va arribar a Sant Cugat, es va trobar també la plaça de l’estació buida i va anar cap a casa per encendre la televisió, a l’espera que algú expliqués què estava passant. Els carrers de Sant Cugat eren buits i l’edifici de l’Ajuntament, a la plaça de Barcelona, també estava desert. Només hi havia presència de la policia municipal i d'alguns manifestants del servei de neteja que acampaven des de feia setmanes, però cap representant polític.

La responsabilitat de l'equip de govern municipal amb el 23-F

Alguns representants polítics al consistori van recriminar, en alguns dels plens municipals posteriors al cop d’estat, que s’hagués abandonat l’Ajuntament de Sant Cugat durant aquells fets. Segons es pot llegir en una revista local de l’època, Vallépolis, el regidor d’UC per CiU, Miquel Badia, va defensar que el consistori hauria d’haver donat confiança als santcugatencs creant un servei permanent. En aquest sentit, la publicació recollia: “El Sr. Badia, manifestant parlar sense personalitzar i sense ànim d'atacar a ningú, expressa la seva opinió que el passat dia 23 i davant els greus fets de tots coneguts, l'Ajuntament hauria d'haver fet el possible per infondre confiança a la població, creant un Servei permanent a l'Ajuntament i reforçant el que exerceix la Policia Municipal”.

“Probablement, la crítica de Miquel Badia devia anar en el sentit que l'Ajuntament hauria d'estar al peu del canó davant d'aquests fets”, ha explicat Casas. “El que sí que recordo, pel que em van explicar els meus regidors que van anar a l'Ajuntament a veure què passava, és que allà no hi havia ningú”.

Un d’aquests regidors del PSUC va ser Jordi Bacaria, que, tot i que oficialment ocupava el càrrec de primer tinent d’alcalde, ja no tenia funcions executives ja que el PSUC havia trencat el pacte de govern amb el PSC liderat per l’alcalde Àngel Casas. “Vaig anar a l'Ajuntament i hi havia l'alcalde. Em vaig oferir a donar-li suport i a quedar-me amb ell, però va dir que marxava, juntament amb els seus regidors, i ens va demanar que ens n’anéssim a casa i que no féssim res”, recorda Bacaria.

Va obeir perquè, segons ha expressat, “no volia donar un cop d'estat dins un altre cop d'estat”. Com que no podien quedar-se a l’Ajuntament per muntar una “resistència”, van decidir que els que podien estar buscats marxessin i es van reunir a casa d’un militant sense càrrecs, on van passar tota la nit fins que el rei va comparèixer i va donar garanties que la situació estava controlada. Després, ja van tornar a casa.

“Vam decidir tots els que podíem estar buscats quedar-nos a Sant Cugat. No vam sortir de Sant Cugat. Sé que d’altres sí que van marxar”, ha recordat. En aquell moment, segons s’explicava, hi havia gent que tenia les maletes preparades per abandonar el país, “Vaig parlar amb els meus pares, perquè jo ja vivia fora, i em van dir que s’havien assabentat que en Pujol havia fotut el camp i se n’anava cap als Pirineus a creuar la frontera”, ha fet memòria Àlex Pla.

Jordi Casas, dirigent del PSUC a l’època, va passar la nit a casa d’una germana mirant la televisió fins a la compareixença del rei per no quedar-se a casa seva per por a repressàlies. “Aleshores no recordo si vaig anar a dormir a casa o em vaig quedar allà, però l’endemà al matí me’n vaig anar a la feina. A les vuit ja era allà per parlar amb els companys, amb el comitè d’empresa, i en cap moment em va passar pel cap ni anar a Perpinyà ni anar enlloc”, ha rememorat.

El debat polític i l'expectació ciutadana l'endemà del 23-F

L’endemà del cop d'estat es va celebrar a Sant Cugat un ple extraordinari amb un únic punt a l’ordre del dia referent a la “moció de l’Alcaldia relacionada amb l’atemptat contra les institucions democràtiques”. En aquesta moció s’hi recollia la posició de l’Ajuntament davant el cop d’estat, on s’exigia l’aplicació de la llei als responsables dels fets. La sessió va concloure amb la lectura d’un comunicat de l’Assemblea de Treballadors de l’Ajuntament que condemnava els fets ocorreguts, exigia el càstig als responsables i manifestava el seu suport a les institucions democràtiques i al consistori escollit pel poble.

Segons l’acta, també es va llegir un comunicat signat per tots els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya —CDC, UDC, PSC, PSUC, CC-UCD i ERC— en què s’exposava que es faria seguiment dels esdeveniments i que es prendrien les mesures oportunes per defensar la democràcia i l’autonomia. Així mateix, es deia que es promourien reunions al Parlament i als ajuntaments catalans i es demanava el suport de la ciutadania.

El regidor de CIU Antoni Casas va explicar que va entrar a les deu de la nit a l’Ajuntament i no hi va trobar cap representant del govern municipal que pogués fer-se’n càrrec. En la resposta de l’alcalde, Àngel Casas, es pot entendre per què es va decidir no romandre al consistori. Segons l’acta del ple, l’alcalde de Sant Cugat va explicar que es va posar en contacte amb el Govern Civil, que li va comunicar que no disposaven d’informació “suplementària” més enllà de la que arribava pels mitjans de comunicació i que, “havent rebut seguretats sobre la normalitat de la vida ciutadana”, es va decidir que “no era necessària la presència dels membres de la corporació a la Casa Consistorial,  perquè era suficient el reforç de la vigilància a càrrec de la policia municipal”.

Aleshores, l'encara primer tinent d’alcaldia (el mes d'abril d'aquell any seria relegat definitivament), Jordi Bacaria, va aprofitar per manifestar que hi havia hagut una “falta d’autoritat” per part de l’Ajuntament, de la qual assumia "part de la responsabilitat" com a membre del consistori, fent vots perquè el que havia succeït servís d’escarment i no es tornés a repetir en el futur.

D’aquella sessió també destaca la gran expectació ciutadana, fins al punt que moltes persones es van quedar fora de la Sala de Plens, i el seguien a la plaça de Barcelona . Per aquest motiu, el regidor de CIU Eduard Garriga va demanar que es traslladés la sessió a una altra ubicació perquè els ciutadans que eren a l’exterior poguessin seguir la sessió extraordinària. Atenent aquesta petició, el ple es va traslladar a la porta de la Casa Consistorial, on es va utilitzar la megafonia d’un dels cotxes patrulla de la policia municipal.

Aquells fets i les decisions preses en aquelles hores van marcar el clima polític immediat a Sant Cugat i arreu de l'estat, però també van obrir el debat sobre l’abast i les conseqüències del cop d’estat en els anys posteriors.

Els efectes del cop d'estat

El president de la GEL, Jordi Casas, considera que en la versió més “edulcorada” de la Transició el rei Joan Carles I hi juga un paper fonamental, però també hi ha veus que apunten que podria haver estat assabentat dels fets que es volien cometre al Congrés, posant en dubte el seu paper redemptor. Per a ell, “el paper exacte que va jugar no se sabrà mai”, però, en la mesura que es va projectar la idea que el rei havia salvat la democràcia en “aturar els peus” als colpistes, això va enfortir la seva figura davant de molta gent. Un enfortiment que després va “malbaratar”, segons ha comentat.

“Ens ha quedat el dubte de qui hi estava implicat i qui no. No sé quan ho sabrem tot. No ens hem assabentat encara de quina és la veritat sobre l’assassinat de Kennedy; sabrem algun dia què va passar aquí, amb el CNI i companyia? Hi ha gent que diu que el rei ho sabia…”, ha apuntat Àlex Pla.

Per a Jordi Bacaria, també catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB, el cop d’estat va tenir una reacció que va influir indirectament en l’economia espanyola. “Si no hi hagués hagut aquest intent de cop d’estat, s’hauria entrat tan ràpidament a la Comunitat Econòmica Europea o a l’OTAN?”, s’ha preguntat. Dos fets que, per a ell, sí que han tingut incidència en l’economia espanyola. “Potser algun dia tindrem la documentació necessària perquè els historiadors ho analitzin amb més profunditat, però penso que el fracàs del cop d’estat té una repercussió directa en l’economia espanyola pels dos esdeveniments que es van produir després”, ha sentenciat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.