A la recerca de bolets a Collserola

La gran varietat d’ambients a Collserola fa possible que s’hi puguin trobar una gran varietat d’espècies

La tardor destaca per moltes coses, però n’hi ha una que sobresurt per sobre de la resta. I és que és l’època de sortir a caçar bolets. Cada any, milers de persones aprofiten les estones lliures per sortir a la muntanya a buscar rovellons, camagrocs i totes aquelles varietats comestibles d’aquest fong tan preuat. A Sant Cugat del Vallès, aquesta tradició també està ben arrelada. I a més, disposa del Parc Natural de Collserola a tocar.

De fet, arreu de Catalunya hi ha unes 5.000 espècies de bolets i bona part d’elles es troben a Collserola (si l’alta afluència de boletaires ho permet, i els senglars no els troben abans). Allí es poden buscar ceps, rovellons, camagrocs o trompetes de la mort, entre moltes altres varietats. Això sí, es recomana no agafar-ne cap que no s’estigui segur de quin és, ja que, a Collserola, també hi ha bolets tòxics com la farinera borda, el reig bord, lepiotes, o el xampinyó pudent.

A Collserola, la temporada de bolets comença més tard que a altres indrets de Catalunya. Normalment, cap al mes de novembre. Amb tot, algun bolet es va poder veure a finals de setembre per les pluges de les setmanes prèvies. Les altes temperatures i la falta de pluges de les últimes setmanes han fet que encara no se’n puguin trobar. Com explica la vicepresidenta de la Societat Catalana de Micologia, la santcugatenca Laia Ribas, “si comença a ploure, baixen les temperatures i no fa massa vent, és a dir, si les condicions climatològiques són les òptimes, possiblement en començarem a veure cap al novembre”.

“Si una cosa caracteritza Collserola és que té una gran varietat d’ambients, amb molts arbres i alzines amb pins que es barregen”, explica Ribas. Un fet que fa que “a Collserola hi trobem una gran varietat d’espècies, tot i que no totes són comestibles”, subratlla. Amb tot, destaca que “hi ha més de tot, però és més difícil de trobar”, ja que “les condicions climàtiques, la pressió humana, i la presència de senglars” limiten aquesta cerca boletaire. I més enllà de Collserola, altres espais on els santcugatencs es poden adreçar per buscar bolets són Sant Llorenç, on “les condicions són similars, però més propícies climatològicament”, o ja a les zones del Berguedà, Solsonès o Prades. Fins ara, la temporada ha anat força bé a la zona dels Pirineus, “amb força diversitat, però l’aturada de les pluges ho ha aturat, i les altes temperatures han fet que molts estiguin corcats”.

Collserola no és “dels millors llocs per buscar bolets”, assenyala Ribas, “per aquesta diversitat d’ambients que ho fa complicat, a més de la pressió humana, que fa que sovint hi hagi moltes deixalles que no ajuden a gaudir d’aquest espai que tots hauríem de preservar”. Amb tot, apunta, que, a l’hora d’anar a buscar bolets, “és important que només collim els que estem molt segurs que són comestibles”, remarca, així com la importància de “no malmetre la resta, ja que encara que no siguin comestibles, tenen la seva funció dins del bosc”. Igualment, recorda que la Societat Catalana de Micologia ofereix la possibilitat de fer-los arribar fotografies, en cas de dubtes, mitjançant la pàgina web de l’associació, per assegurar-se de no tenir un ensurt.

 

Els bolets comestibles més freqüents a Collserola

 

ceps

Ceps

Cep (Boletus eludis)

Un dels més bons i saborosos dels bolets que hi ha a Collserola. Es pot cuinar de moltes maneres i guardar-lo tallat a làmines i assecat. A banda, se’n pot fer pols per aromatitzar diferents plats.

 

 

ou de reig

Ou de Reig

Ou de Reig (Amanita caesarea)

No es troba fàcilment a Collserola. En gastronomia és molt versàtil, ja que es pot menjar tant cru macerat amb oli d’oliva com cuinat de les diferents maneres. La seva olor és suau i el gust dolç.

 

pinatell

Pinatell

Pinatell (Lactarius deliciosus)

És una varietat molt apreciat a la cuina catalana tradicional . Es distingeix del rovelló perquè desprèn un làtex de color taronja i gust dolç. Igual que el rovelló, es cuina a la brasa o guisat.

 

llanega blanca

Llanega blanca

Llanega blanca (Hygrophorus gliocyclus)

És un bolet sense cap gust ni olor especial, però s’acostuma a fer servir per acompanyar els plats guisats. La seva característica principal es la seva mucositat, i la seva carn és compacte i forta.

 

rovelló

Rovelló

Rovelló (Lactarius sanguifluus)

És l’espècie més apreciada, però no per això el més bo. Probablement, el més estès al territori i el més buscat. A l’hora de portar-lo a taula, es menja normalment a la brasa o guisat amb all i julivert.

 

puagra groga

Puagra groga

Puagra groga (Rússula aurea)

Els entesos consideren que està a l’altura dels millors bolets que pogueu arribar a imaginar. És difícil de trobar-ne de sans perquè quasi sempre es troben envaïts per larves, sobretot si fa molta calor.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem