L’aigua regenerada, clau per afrontar un futur amb menys recursos hídrics a Sant Cugat

El 2050, el Vallès podria patir dèficit hídric. Això vol dir que ciutats com Sant Cugat necessitarien més aigua potable de la que podrien trobar al territori. Per evitar-ho, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) compta amb el Pla Estratègic del Cicle Integral de l’Aigua, un document amb mesures que aposta per depurar les aigües residuals i reutilitzar-les per a usos industrials, agrícoles o municipals, com el reg. Ja s’està redactant un projecte per subministrar-ne a Sant Cugat.

D’aquí a 25 anys, les sequeres provocades pel canvi climàtic hauran fet desaparèixer el 12% dels recursos hídrics superficials i el 9% dels subterranis de la metròpolis de Barcelona. Per contra, el territori necessitarà més aigua que mai: els conreus s’hauran de regar més sovint i l’increment de població de les ciutats metropolitanes farà augmentar el consum de l’aigua de boca. “Si no hi posem remei, el 2050 el territori metropolità tindrà un dèficit hídric que, en episodis de sequera, podria arribar als 130 hm³ anuals”, alerta Maria Induráin, enginyera del Cicle Integral de l’Aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Per anticipar-se a aquest escenari i mirar de revertir-lo, l’ens metropolità està desplegant el Pla Estratègic del Cicle Integral de l’Aigua, un full de ruta amb mesures encaminades a frenar el futur dèficit hídric.

“Cal preparar la metròpolis per fer front a l’emergència climàtica, i un dels reptes més importants és garantir-hi l’aigua”, adverteix Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB. Conscients que cada cop hi haurà menys recursos hídrics disponibles, el pla de l’ens metropolità aposta per reutilitzar l’aigua. “Volem potenciar l’ús d’aigua regenerada”, avança Induráin. Les aigües residuals del territori metropolità es poden depurar i tractar perquè tornin a ser aptes per a usos industrials, agrícoles o municipals, com el reg de zones enjardinades o la neteja de carrers. “L’aigua regenerada no pot utilitzar-se per al consum domèstic, però permetrà alliberar aigua potable que actualment estem destinant als altres usos”, detalla l’enginyera. Aquest mètode fa temps que s’aplica al territori metropolità. De fet, durant els darrers quatre anys, el volum d’aigua regenerada s’ha multiplicat per 15: ha passat dels 3,8 hm³ el 2018 als 56 hm³  el 2022. “Actualment, el volum d’aigua que estem reutilitzant equival al 25% del consum d’aigua potable de tota la metròpolis o al 50% de les necessitats anuals d’aigua potable de la ciutat de Barcelona”, quantifica Fernando Cabello, director de serveis del Cicle Integral de l’Aigua de l’AMB. La majoria es destina a usos ambientals. “L’aboquem al riu Llobregat per garantir-ne el cabal ecològic, però també la injectem a l’aqüífer profund del delta per evitar que l’aigua salada del mar guanyi terreny a la dolça”, exemplifica.

L’AMB està redactant un projecte per subministrar aigua regenerada a Sant Cugat, Cerdanyola i la UAB

Més enllà d’això, l’aigua regenerada també ha arribat al món agrícola: en temps de sequera, la Comunitat de Regants del marge dret del riu ja pot regar part dels conreus amb aigua reutilitzada, en comptes d’extreure-la del Llobregat. Alhora, també està servint per a usos recreatius —com regar parcs i jardins— i per a usos industrials. De mica en mica, l’aigua regenerada anirà guanyant més terreny. En aquest sentit, l’AMB preveu que el 2025 ja s’estaran utilitzant prop de 78 hm³/any, que s’enfilaran fins als 88 hm³/any el 2030. “El 2050, l’Àrea Metropolitana de Barcelona passarà a reutilitzar més de 130 hm³/any i es convertirà en un referent en la regeneració i reutilització de l’aigua”, anuncia Badia. Aquesta xifra suposaria una reutilització del 98% de les aigües residuals. “És un objectiu molt engrescador”, conclou Induráin.

L'aigua regenerada, aviat a Sant Cugat

En el marc dels esforços per estendre l’ús de l’aigua regenerada a la metròpolis, l’AMB ja està treballant per subministrar-ne a Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Concretament, destinarà prop de 262.000 euros a redactar un projecte constructiu que permeti utilitzar-la en aquests indrets. “L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) i l’Estació de Regeneració d’Aigua Riu Sec de Sabadell, que es troba fora de l’àrea metropolitana, està tenint un excedent d’aigua regenerada que ara acaba abocant al riu”, relata Fernando Cabello. “L’objectiu del projecte és poder captar aquesta aigua i donar-li un nou ús en aquesta zona del Vallès”, continua.

Per això, la redacció del document —que es preveu que estigui enllestit d’aquí a quinze mesos— estudiarà els consums potencials d’aigua regenerada dels diferents municipis i organismes; per a quins usos la faran servir; com fluctuarà la demanda segons l’època de l’any; contrastarà les xifres amb els recursos disponibles que surten de Sabadell, i definirà les infraestructures que caldrà bastir per fer realitat el subministrament. Un cop posat en marxa, el projecte obrirà la porta a donar una segona vida a les aigües residuals del Vallès. Concretament, l’aigua regenerada es podrà fer servir per a usos municipals, com regar parcs i zones enjardinades o netejar la via pública; usos industrials, per a sectors com el tèxtil que n’utilitza molta, i usos agrícoles.

El volum d’aigua que s’està reutilitzant ja equival al 50% de les necessitats anuals d’aigua potable de la ciutat de Barcelona

Més enllà d’aquest projecte, l’AMB està treballant per desenvolupar el servei de subministrament d’aigua regenerada a tot el territori metropolità. Precisament, per tal de planificar i optimitzar-ne la distribució, l’ens metropolità destinarà 61.000 euros a redactar un Pla Director Sectorial d’Aigües Regenerades. El document definirà amb detall i dimensionarà totes les necessitats d’infraestructures factibles, siguin de producció, transport o distribució, per desplegar el servei de subministrament. “Identificarà els pols de producció del territori que podrien fer ús d’aigua regenerada i ens marcarà les línies estratègiques per fer-la-hi arri-bar”, assenyala Maria Induráin.

Com es produeix l'aigua regenerada i quins usos pot tenir?

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballa des de fa anys per desplegar una xarxa de subministrament que pugui distribuir aigua regenerada arreu de la metròpolis. L’aigua regenerada sorgeix de depurar i tractar les aigües residuals amb l’objectiu de tornar-les a fer servir per a usos molt concrets. Es produeix a les estacions regeneradores d’aigua (ERA). “La majoria d’aigua que consumim a casa acaba a la xarxa de clavegueram, que la condueix cap als col·lectors i les depuradores”, explica Induráin. “Aquestes aigües residuals reben tres tractaments que fan que es converteixin en aigua prepotable, òptima de nou per a determinats usos”, continua.

Si bé els tractaments addicionals que s’apliquen aconsegueixen que l’aigua regenerada sigui d’alta qualitat, la normativa especifica que no pot arribar directament a les aixetes de les cases. Tan sols es pot destinar a usos industrials, com refrigerar la maquinària; municipals, com la neteja de carrers; agrícoles; ambientals, com el manteniment del cabal ecològic dels rius o la recàrrega d’aqüífers, i recreatius, com regar la gespa d’un camp de golf. El seu paper pot ser clau per evitar la manca de recursos hídrics potables al territori metropolità. L’estratègia de l’AMB passa per aconseguir que, per a tots aquests usos, es prioritzi l’ús de l’aigua regenerada i es reservi la majoria d’aigua potabilitzada per a usos domèstics.