Així viu la comunitat russa i ucraïnesa de Sant Cugat el conflicte: "És un malviure"

L'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna ha impactat en tota la societat i l'inici de la guerra a Europa ha provocat multitud de sentiments entre habitants d'arreu. I és especialment dur per ciutadans ucraïnesos, i també russos, que ho viuen a milers de quilòmetres. En municipis com Sant Cugat hi ha una comunitat russa important i també hi ha ciutadans ucraïnesos a ciutats com Rubí. L'inici del conflicte ha mobilitzat aquells ciutadans que defensen la via de la pau i la negociació. Un grup d'ucraïnesos i russos ha convocat una concentració aquest dilluns, 28 de febrer, a les 19 hores a la plaça de la Vila de Sant Cugat per llançar un crit per la pau. 

El TOT conversa amb Igor Stupkin, un ucraïnes que viu a Rubí amb la seva dona i que té els seus pares a la ciutat de Sumi, a pocs quilòmetres de la frontera amb Rússia. També amb Anastasia Konovalova, que és originària de Sant Petersburg i viu a Sant Cugat des de fa 16 anys. Són dues de les persones que estan organitzant al concentració de Sant Cugat. En aquesta entrevista, expliquen els sentiments que viuen en veure els seus països immersos en un conflicte bèl·lic i el fet de tenir éssers estimats a Ucraïna i Rússia.

Igor Stukpin: "Els meus pares m’han dit que no aniran enlloc"

Igor Stupkin és un ucraïnès de 40 anys que viu a Rubí amb la seva dona. És originari de la ciutat de Sumi, al nord-est d’Ucraïna, a menys de 40 quilòmetres de la frontera amb Rússia. És un dels municipis que més està patint l’atac rus. Els seus pares són allà i l’Igor relata l’angoixa i el patiment que està generant tota aquesta situació.

On està la seva família?

Els meus pares estan a Sumi. Els meus sogres i la meva cunyada, amb el seu marit i les dues filles, a Kiev. Els meus sogres tenien bitllets per venir cap aquí el dia 24, però les tropes russes van atacar els aeroports i va ser impossible.

Com es van viure els dies previs a l’atac?

Fins a l’últim moment, la gent no s’esperava que Putin prengués la decisió d’envair un país veí. Sabíem que era una persona irracional, però ningú esperava que arribés fins a aquest punt. La gent feia vida normal. Per la meva feina, tinc contacte també amb moltes empreses russes i ho veien impossible.

L’atac va començar de matinada. Com se’n van assabentar?

Normalment apaguem els telèfons, però aquella nit els vam deixar oberts per si passava alguna cosa. Em vaig posar el despertador a les cinc de la matinada i em vaig despertar amb les notícies de la invasió, els bombardejos i atacs per tot el país. Va ser un xoc molt gran. I vaig sentir molta impotència, per tenir els meus éssers estimats allà i no poder ajudar-los. Va ser un atac de matinada, sense avisar. Una bogeria.

Com va ser el primer contacte amb els teus pares?

Els vaig trucar per saber com els podia ajudar. El meu pare és d’origen rus, com molta gent en aquella zona. Els meus pares també estaven en xoc, ningú s’ho podia esperar. Saben que em preocupo molt per ells i intenten fer broma. Em diuen que han viscut una vida excel·lent i que si arriba al final, estaran tots dos junts. Quan parlo amb els meus pares, escolto tirotejos. Amb la meva dona, pensem que és tot un malson i que ens hem de despertar.  

Es plantegen marxar del país?

Els meus pares m’han dit que no aniran enlloc. Diuen que han viscut una vida magnífica i es queden a casa seva. Però, a més, és impossible perquè la ciutat està rodejada per l’exèrcit rus. Els meus sogres i la meva cunyada sí que estan analitzant la possibilitat d’anar fins a la frontera amb Polònia i jo anar-los a recollir per venir cap aquí.

Com ho està vivint des de tants quilòmetres de distància?

És un malviure. No sabem què pot passar demà. El dia 24 no vaig menjar res, vaig dormir tres hores. Estic constantment pendent del telèfon, les notícies i parlant amb els pares, els amics i els sogres. Sentim una gran impotència. Ucraïna s’està enfrontant al major exèrcit d’Europa, molta gent està sacrificant la seva vida per defensar cada metre de territori. Els nostres soldats tenen una gran valentia. Les meves forces ara estan enfocades en com puc ajudar als meus éssers estimats i tinc una preocupació constant pels meus pares. En qualsevol moment els hi pot caure una bomba per equivocació.

Molta gent està marxant d’Ucraïna.

Vindran molts ucraïnesos i els haurem d’ajudar. He anat al consultat per veure com puc ajudar, donant sang, diners o de qualsevol forma. Ens hem d’ajudar entre nosaltres com sigui. També oferiré la meva ajuda a la Creu Roja.

Quin missatge li agradaria donar a la gent de Catalunya?

Lamentablement, la vida pot canviar bruscament d’un dia a un altre. Moltes vegades no valorem el que tenim, fins que ho perdem o arriba una guerra, com passa a Ucraïna. Sempre penso que qualsevol conflicte s’ha de resoldre de manera diplomàtica, parlant. És impensable que al segle XXI es mati per qualsevol cosa. Hem de valorar el temps que passem amb els nostres éssers estimats, abraçar-los. El desastre pot venir de forma inesperada.

Anastasia Konovalova: "Putin no és Rússia, el que fa ell no representa a tota la població"

Anastasia Konovalova, de Sant Petersburg, va arribar fa 18 anys a Catalunya i, des de’n fa 16, viu a Sant Cugat, on té dos fills. L’inici de la invasió russa a Ucraïna l’ha afectat especialment, a ella i al seu entorn. Vol mostrar el seu rebuig a la decisió de Vladimir Putin i llança un missatge a favor de la pau i el diàleg.

Com heu viscut les últimes setmanes de tensió abans de l’inici de l’atac?

La gent més propera del meu entorn i els meus pares, que encara viuen a Rússia, sabem que el nostre president és una persona incontrolable i no ens representa. Tot i això, no pensàvem que arribaria tan lluny. Ningú pensava que acabaria així, perquè la sensació és que tothom perd. Estàvem en una situació perillosa, però pensàvem que finalment hi hauria un acord.

Com vau rebre les notícies de l’inici de la invasió?

Ho vam viure molt malament. Feia temps que no estava tan nerviosa. No puc concentrar-me en altres coses. És una guerra i em sembla increïble que a l’any 2022, a Europa, es visqui una situació així. La meva família i el meu entorn ho viu molt malament, amb moments de plorar. Algunes amistats també s’han trencat una mica per les diferències d’opinions. Malauradament passa.

Com ho viuen els seus pares des de Sant Petersburg?

Els meus pares no poden creure’s el que està passant. Estan molt nerviosos i també estan enganxats als canals d’informació per seguir el que està passant en directe. La gent també està preocupada per les sancions que arribaran, que seran molt dures per la població. La gent és cada vegada més pobre i en tres dies s’han empobrit encara més. Les sancions poden ser severes. Entre la gent que comparteix la meva opinió per la pau i el diàleg, hi ha el sentiment d’horror del que està passant. I d’impotència, perquè no poden fer res. Els canals oficials són de propaganda. I no ens entenem amb l’altra part. El dia 24 van sortir persones molt valentes al carrer, però ja sabien que acabarien detinguts o a la presó. Van detenir gairebé 2.000 persones en diferents ciutats. Si estigués a Rússia, tindria por i no sortiria.

Hi ha molta preocupació per les conseqüències econòmiques?

A Rússia hi ha moments on s’han confiscat estalvis, durant l’URSS, i ara pot tornar a passar. Els meus pares ho han viscut. Hi ha molta por per aquesta qüestió. I hi ha una part de la població molt pobre.

Pensa en si els ciutadans russos que viuen aquí poden ser senyalats per aquesta qüestió?

En algun moment arribes a pensar si ens pot repercutir, també som moltes mares russes amb fills. Amb els pares de l’escola del meu fill ens coneixem molt i ahir havia de compartir el meu sentiment, que també és de culpa i impotència. Ho vaig transmetre al xat de les famílies i vaig rebre molt suport. I les altres famílies dels meus amics també van rebre molt suport, tothom ho entén. Són actes d’una persona que està vivint en una altra galàxia. No es poden relacionar els actes de Putin amb tots els russos.

Comenta la sensació d’impotència.

Sí. Parlo de les persones que compartim la idea que els conflictes no s’han de resoldre d’aquesta manera. Des d’aquesta perspectiva pacífica, tenim molta impotència i hem de tenir una sortida a aquests sentiments. Per això va sortir la idea de fer una concentració a Sant Cugat, que no serveix de res, però és simbòlic. La concentració la volem fer amb el missatge de pau, no volem distorsionar-lo. És una concentració per la pau, per donar una sortida als sentiments. I, a més, a Rússia no ho podríem fer.

Anastasia Konovalova: "La gent vol pau, seguir amb les seves vides, fer créixer els seus nens"

També hi participen ciutadans ucraïnesos que viuen aquí. Com és la relació i què els hi dieu en aquests moments?

No es pot trencar la relació o l’amistat. Els diem que no ho entenem ni ho volem, ells ho saben. Hi ha molta relació entre Rússia i Ucraïna, el meu avi era d’Ucraïna. Hi ha moltes famílies que hi tenen algun familiar o amics, és el país amb més relació. I aquí també ens hem trobat. Pels russos que estem en contra del que està passant, l’amistat segueix.

Quin missatge li agradaria enviar a la gent de Sant Cugat?

Putin no és Rússia, el que fa ell no representa a tota la població. Espero que la majoria hi estigui en contra. La gent vol pau, seguir amb les seves vides, fer créixer els seus nens, no vol conflictes i, si n’hi ha, vol que es resolguin negociant. Però malauradament els que no estan a favor, no poden fer res des de dins, hi ha molta por, no es poden manifestar tranquil·lament. I estem en situació de pànic perquè no sabem què podem fer, només esperar. És pànic i impotència

Ha parlat del trencament d’algunes relacions.

En alguns casos sí que s’han trencat. Això sempre queda, tot i que després es pot resoldre. Si són amics és dolorós, però si són els pares que no t’entenen, és molt dur. Com podria ser en una Guerra Civil, que no ho vull comparar, però es divideixen familiars, amics, germans. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.