Alejandro Häsler, l’artista que ha fet del món la seva escola

Nascut a Cuba, de nacionalitat suïssa i resident a Sant Cugat. És fill del pintor Rudolf Häsler, persona que naturalment l’ha influït molt en la seva sensibilitat com a artista. D’ell en va rebre una formació “molt renaixentista”: “Jo, quan era jove ja dibuixava molt. Vaig aprendre lliçons d’anatomia a partir de cadàvers a la Facultat de Medicina de la UAB, com feien Miquel Àngel i Leonardo. Dibuixava arquitectura, figura, nus”.

 

Va començar a estudiar Belles Arts, però al segon curs, amb 19 anys, ho va deixar desencantat i va fer la tria potser més determinant de la seva vida: trencar amb tot. Marxar i viatjar, sortir al món. “Aquesta va ser la pauta de la meva formació: agafar el món com una escola. Anar a les fonts, a les arrels”. Així, quan va voler esculpir pedra va anar a Florència i Carrara. Després es va deixar seduir pel món oriental i va marxar a la Xina, on va aprendre la cal·ligrafia i la pintura tradicional xinesa, i al Japó. També ha viscut a Nova York. I a Àfrica.

 

“Ara estic més interessat per la pintura realista, la que feia quan era jove”. Practica el que en diu documentalisme poètic: “Em nodreixo de la realitat com a punt de partida, no com a punt d’arribada. La realitat és l’estímul”. Per tot aquest bagatge, Alejandro Häsler es considera abans que artista, investigador artístic. Ha treballat per etapes, esgotant les fonts. “Quan considero que el meu interès ha cessat, ho he deixat i no he fet cap més obra. M’he interessat per una altra cosa”.

 

Häsler també diu que ha estat molt important per a ell la construcció d’una mirada pròpia: “El que trobo a faltar en el món de l’art són mirades pròpies i personals. Quan existeix una mirada personal, és quan hi ha un gran artista”.

En clau personal

Anys de residència a Sant Cugat.

Hi visc des de l’any 1971. Sóc santcugatenc d’adopció.

 

Professió.

Artista.

 

Un defecte. 

A vegades sóc una mica impacient.

 

Una virtut.

Al final acabo tenint molta paciència.

 

Una pel·lícula. 

El hombre tranquilo (The quiet man), de John Ford.

 

Un llibre. 

Ara estic llegint un que està molt bé, Capturar la luz.

 

Un país. 

N’he estat a molts, però diria on visc actualment.