Alguns secrets de les papallones

Aranyes, escarabats, grills, borinots... segurament els insectes són un dels grups animals que causen més fòbies, fàstics o rebuig. Entre ells però hi ha algunes excepcions, no conec ningú que corri quan veu una papallona. I és que les papallones són uns animals estimats per la majoria de la gent gràcies al seu aspecte agradable amb dibuixos i colors espectaculars a les ales. No oblidem però que en les primeres etapes de la seva vida les papallones són erugues que després d’un increïble procés de canvi que s’anomena metamorfosi passen a l’estat adult en forma de papallona.

La gent gran em comenta que té la sensació que cada vegada es veuen menys papallones, i no van gens desencaminats. Segons alguns estudis, el nombre de papallones s’ha reduït a la meitat en els últims 20 anys a Europa. A què és deguda aquesta dràstica davallada de les papallones a escala global? Els científics relacionen aquest fet a tres causes principals. Per una banda, a la pèrdua de l’hàbitat sobretot de camps i zones obertes que és precisament el tipus d’hàbitat que necessiten. En els últims anys hi ha hagut una clara tendència a afavorir els monocultius i l’agricultura intensiva deixant de banda l’agricultura tradicional. La segona causa és l’ús dels insecticides que poden provocar la seva mort o dificultar la reproducció. I finalment el canvi climàtic, ja que s’ha vist que les papallones són molt sensibles als canvis de temperatura, a les sequeres i a altres alteracions ambientals. La davallada de les poblacions de papallones és molt preocupant, ja se sap que totes i cadascuna de les espècies d’animals tenen la seva funció dins de l’ecosistema, que en garanteix el seu equilibri i el seu bon funcionament. Però les papallones tenen un paper fonamental i és que juntament amb les abelles són els grans pol·linitzadors, i sense el procés de pol·linització les plantes acabarien desapareixent!

A Catalunya s’han detectat unes 200 espècies de papallones diürnes, un nombre força elevat per les dimensions del territori, i és probable que encara n’hi hagi més. A les papallones, i també a altres grups d’animals, hi ha el que els científics han anomenat espècies críptiques. Són espècies tan semblants que els científics no les han diferenciat i s’han descrit com a una sola espècie. Aquestes espècies s’estan detectant en els últims anys gràcies a tècniques modernes com l’estudi de l’ADN. Imagineu la quantitat d’espècies amagades que pot haver-hi en tot el món! Segurament moltes espècies desconegudes s’extingiran abans de ser descobertes.

A Collserola podem arribar a veure fins a unes 60 espècies de papallones, tot i que algunes són difícils d’observar. Hi ha espècies que es poden veure quasi tot l’any, altres només durant uns mesos, i algunes són migradores. Potser heu sentit a parlar de la papallona monarca (Danaus plexippus), una papallona molt famosa per les espectaculars migracions que fa a Amèrica del Nord. Doncs aquí també tenim la nostra papallona migradora, s’anomena la papallona dels cards (Vanessa cardui) i presenta les ales amb un mosaic de colors negre, blanc, bru i taronja. Aquesta espècie, molt menys coneguda que la monarca, també recorre grans distàncies buscant unes bones condicions ambientals. La papallona dels cards durant el cicle migratori pot arribar a fer uns 10.000 km anant d’Àfrica a Europa, i durant aquest trepidant viatge travessen Catalunya. Durant la primavera les podem veure, arriben aquí i algunes es quedaran però altres continuaran el seu viatge cap al nord, i a la tardor emprendran el viatge de tornada escapant del fred que porta l’hivern. Es desplacen aprofitant els vents que vénen d’Àfrica i encara que sembli impossible poden arribar a volar a grans alçades arribant fins i tot als 7000 m d’altitud. Una vegada més, les aparences enganyen, i potser aquests petits insectes no són tan febles ni tan delicats com pensem oi? La papallona dels cards és capaç de fer exactament el mateix viatge que les orenetes!